Europa - Historial de revisions

Lluísm en 17:18 22 set 2024

2024-09-22T17:18:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 22 set 2024
Llínea 74:		Llínea 74:
	* [[Estats Units d'Europa]]		* [[Estats Units d'Europa]]
	* [[Dia d'Europa]]		* [[Dia d'Europa]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T13:25:15Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:25 25 set 2023
Llínea 85:		Llínea 85:

	[[Categoria:Europa]]		[[Categoria:Europa]]
			[[Categoria:Continents]]

Jose2: /* Història */

2022-09-26T19:52:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 26 set 2022
Llínea 41:		Llínea 41:
	L'[[Homo neanderthalensis\|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon\|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>		L'[[Homo neanderthalensis\|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon\|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

	L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent\|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-~~Ándalus~~]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].		L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent\|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Andalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].

	== Geografia i geologia ==		== Geografia i geologia ==

Xavi Dengra: /* Història */

2022-09-26T19:32:54Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 26 set 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	:''Artícul principal: [[Història d'Europa]] ''		:''Artícul principal: [[Història d'Europa]] ''

	L'[[Homo neanderthalensis\|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon\|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]] ''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>		L'[[Homo neanderthalensis\|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon\|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

	L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent\|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].		L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent\|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].

	== Geografia i geologia ==		== Geografia i geologia ==

Alacanti en 02:10 26 set 2022

2022-09-26T02:10:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:10 26 set 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	'''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) és u dels continents de la [[Terra]]. Té una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i comprén els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic.		'''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) és u dels continents de la [[Terra]]. Té una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i comprén els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic.

	També inclou les illes més ~~propencs~~ (entre les quals estan les [[~~illes~~ Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]].		També inclou les illes més propenques (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]].

	== El mit de l'orige d'Europa ==		== El mit de l'orige d'Europa ==

Alacanti: /* El mit de l'orige d'Europa */

2022-09-26T02:08:38Z

El mit de l'orige d'Europa

← Revisió anterior		Revisió de 02:08 26 set 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el [[deu]] es transformà en un [[bou]] blanc i s'acostà ad ell. La princesa en curiositat per aquell magnífic bou de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el bou la feu montar damunt seua i fugí a la mar. Finalment la retornà a la [[plaja]] pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta\|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per lo que obtingué la soberania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.		Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el [[deu]] es transformà en un [[bou]] blanc i s'acostà ad ell. La princesa en curiositat per aquell magnífic bou de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el bou la feu montar damunt seua i fugí a la mar. Finalment la retornà a la [[plaja]] pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta\|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per lo que obtingué la soberania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.

	El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica\|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica\|llengües germàniques]], [[~~Llengua hongaresa~~\|hongarés]], i en les [[llengua eslava\|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] [[llatí]] el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic\|grec]].		El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica\|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica\|llengües germàniques]], [[Idioma hongarés\|hongarés]], i en les [[llengua eslava\|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] [[llatí]] el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic\|grec]].

	En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu.		En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu.

Alacanti: Text reemplaça - 'serbocroat' a 'serbocroata'

2022-09-26T01:57:23Z

Text reemplaça - 'serbocroat' a 'serbocroata'

← Revisió anterior		Revisió de 01:57 26 set 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (en tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].		I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (en tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].

	Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polac]], l'[[ucranià]] i el [[~~serbocroat~~]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.		Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polac]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroata]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Alacanti: /* Llengües d'Europa */

2022-09-26T01:35:49Z

Llengües d'Europa

← Revisió anterior		Revisió de 01:35 26 set 2022
Llínea 61:		Llínea 61:
	De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].		De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].
	De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manés]].		De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manés]].
	De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[~~albanès~~]].		De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanés]].
	Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].		Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].
	Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].		Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].

Alacanti: /* Llengües d'Europa */

2022-09-26T01:32:20Z

Llengües d'Europa

← Revisió anterior		Revisió de 01:32 26 set 2022
Llínea 60:		Llínea 60:
	De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés\|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].		De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés\|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].
	De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].		De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].
	De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[~~manx~~]].		De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manés]].
	De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].		De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].
	Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].		Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].

Alacanti: /* Llengües d'Europa */

2022-09-26T01:30:54Z

Llengües d'Europa

← Revisió anterior		Revisió de 01:30 26 set 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	== Llengües d'Europa ==		== Llengües d'Europa ==
	La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees\|indoeuropea]]. Pero hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades en Europa que tenen un orige clarament no europeu.		La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees\|indoeuropea]]. Pero hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades en Europa que tenen un orige clarament no europeu.
	Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[rumà]], [[portugués]], [[~~romanx~~]] i [[valencià]].		Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[rumà]], [[portugués]], [[retoromànic]] i [[valencià]].
	De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés\|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].		De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés\|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].
	De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].		De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].