Evangeli de Lluc - Historial de revisions

Reval en 14:53 24 jul 2024

2024-07-24T14:53:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 24 jul 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].		Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: /* Autoria */

2019-02-15T11:09:16Z

Autoria

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 15 feb 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>		L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>

	L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pau de Tarso]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més térmens mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').		L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pau de Tarso]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més térmens mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer a Pere i a Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').

	===Datació ===		===Datació ===
Llínea 12:		Llínea 12:

	Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].		Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].

	==Referències==		==Referències==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2014-03-30T12:29:49Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 30 març 2014
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>		L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>

	L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pau de Tarso]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més ~~termes~~ mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').		L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pau de Tarso]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més térmens mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').

	===Datació ===		===Datació ===

Valencian en 15:14 22 nov 2010

2010-11-22T15:14:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:14 22 nov 2010
Llínea 4:		Llínea 4:
	L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>		L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>

	L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[~~Pablo~~ de ~~Tars~~]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més termes mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i ~~Marcs~~. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').		L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pau de Tarso]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més termes mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel\|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').

	===Datació ===		===Datació ===
	La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q\|teoria de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons ~~Marcs~~\|~~Marcs~~]] és més antic que Lluc.		La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q\|teoria de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons Marc\|Marc]] és més antic que Lluc.

	Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».		Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».

Valencian en 15:10 22 nov 2010

2010-11-22T15:10:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 22 nov 2010
Llínea 7:		Llínea 7:

	===Datació ===		===Datació ===
	La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q\|~~teoría~~ de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons Marcs\|Marcs]] és més antic que Lluc.		La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q\|teoria de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons Marcs\|Marcs]] és més antic que Lluc.

	Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».		Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».

Katxis en 14:03 19 nov 2010

2010-11-19T14:03:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:03 19 nov 2010
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Bíblia]]		* [[Bíblia]]
	* [[Nou Testament]]		* [[Nou Testament]]

Katxis en 13:59 19 nov 2010

2010-11-19T13:59:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 19 nov 2010
Llínea 22:		Llínea 22:
	* [[Evangeli]]		* [[Evangeli]]

			[[Categoria:Evangelis]]
	[[Categoria: ~~Religió~~]]

Valencian en 14:45 23 jun 2010

2010-06-23T14:45:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 23 jun 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangeli]]s canònics del [[Nou Testament]] [[Bíblia\|bíblic]]. Relata la vida de [[Jesús de Nazaret]], centrant-se especialment en el seu naiximent, ministeri públic, mort i resurrecció. Acaba en un relat de la seua [[Ascensió de Jesús\|ascensió]].		L''''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangeli]]s canònics del [[Nou Testament]] [[Bíblia\|bíblic]]. Relata la vida de [[Jesús de Nazaret]], centrant-se especialment en el seu naiximent, ministeri públic, mort i resurrecció. Acaba en un relat de la seua [[Ascensió de Jesús\|ascensió]].

	== Autoria ==		== Autoria ==

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangel...».

2010-06-23T13:27:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangel...».

Pàgina nova

El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangeli]]s canònics del [[Nou Testament]] [[Bíblia|bíblic]]. Relata la vida de [[Jesús de Nazaret]], centrant-se especialment en el seu naiximent, ministeri públic, mort i resurrecció. Acaba en un relat de la seua [[Ascensió de Jesús|ascensió]].

== Autoria ==
L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>

L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pablo de Tars]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més termes mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marcs. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').

===Datació ===
La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q|teoría de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons Marcs|Marcs]] és més antic que Lluc.

Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».

Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].

==Referències==
{{Reflist}}

== Vore també ==

* [[Bíblia]]
* [[Nou Testament]]
* [[Evangeli]]

[[Categoria: Religió]]