Explotació agrària - Historial de revisions

Jose2 en 10:54 4 nov 2024

2024-11-04T10:54:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 4 nov 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).		L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).

	==Atres empreses en el sector primari==		== Atres empreses en el sector primari ==
	Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].		Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

	==Conceptes en relación a lo explicat==		== Conceptes en relación a lo explicat ==
	Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]).		Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]).

	El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).		El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

	==Tamany: latifundi i minifundi==		== Tamany: latifundi i minifundi ==

	Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).		Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).
Llínea 16:		Llínea 16:
	Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).		Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

	==Explotacions agràries en el món==		== Explotacions agràries en el món ==
	En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>		En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

	==Referències==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 18:10 23 set 2024

2024-09-23T18:10:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 23 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:

	L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).		L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).

	==Atres empreses en el sector primari==		==Atres empreses en el sector primari==

Valencian: Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

2022-06-07T18:14:53Z

Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 7 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:

	==Explotacions agràries en el món==		==Explotacions agràries en el món==
	En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i ~~fins i tot~~, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>		En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

	==Referències==		==Referències==

Valencian: Text reemplaça - 'Notas' a 'Referències'

2021-05-26T13:28:56Z

Text reemplaça - 'Notas' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:28 26 maig 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>		En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

	==~~Notas~~==		==Referències==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:34:38Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 20 feb 2018
Llínea 17:		Llínea 17:

	==Explotacions agràries en el món==		==Explotacions agràries en el món==
	En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles ~~només~~ 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>		En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

	==Notas==		==Notas==

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-01-03T16:41:12Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 3 gin 2017
Llínea 14:		Llínea 14:
	Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).		Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).

	Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts ~~menuts~~ agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).		Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

	==Explotacions agràries en el món==		==Explotacions agràries en el món==

Jose2 en 08:54 21 set 2016

2016-09-21T08:54:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:54 21 set 2016
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{listaref}}		{{listaref}}

			[[Categoria:Agricultura]]
	[[Categoria:Economia agrícola]]		[[Categoria:Economia agrícola]]
	{{Traduït de\|es\|Explotación agraria}}		{{Traduït de\|es\|Explotación agraria}}

Jose2 en 08:53 21 set 2016

2016-09-21T08:53:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 21 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:

	La '''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a la [[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).		L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)\|producció]] són els [[Sector agropecuari\|productes agropecuaris]] ([[agricultura\|agrícola]]s o [[Ganaderia\|ganaders]]).

	==Atres empreses en el sector primari==		==Atres empreses en el sector primari==
	Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o la [[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se de [[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].		Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

	==Conceptes en relación a lo explicat==		==Conceptes en relación a lo explicat==
	Com a concepte, el de ''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig de '''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]). El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació ~~poden~~ ser realisat per mig d'~~@asalariado~~ ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).		Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]).

			El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

	==Tamany: latifundi i minifundi==		==Tamany: latifundi i minifundi==

	Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en Espanya els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa ~~menudes~~ (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de ~~menudes~~ propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els ~~paisos~~, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).		Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[Citrus x sinensis\|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).

			Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució\|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

	==Explotacions agràries en el món==		==Explotacions agràries en el món==
	En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles només 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan ~~menudes~~ es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de la [[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>		En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles només 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

	==Notas==		==Notas==

188.244.80.133 en 15:43 20 set 2016

2016-09-20T15:43:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 20 set 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o la [[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se de [[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].		Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie\|comercialisació]] o la [[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial\|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se de [[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

	==Conceptes ~~@con~~ relación a lo explicat==		==Conceptes en relación a lo explicat==
	Com a concepte, el de ''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig de '''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]). El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació poden ser realisat per mig d'@asalariado ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).		Com a concepte, el de ''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig de '''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)\|terra]]). El [[treball (economia)\|treball]] en l'explotació poden ser realisat per mig d'@asalariado ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

188.244.80.133: Pàgina nova, en el contingut: « La '''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector primari, equivalent a la empresa en uns atres sec...»

2016-09-20T15:42:31Z

Pàgina nova, en el contingut: « La '''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del sector primari, equivalent a la empresa en uns atres sec...»

Pàgina nova

La '''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a la [[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]).

==Atres empreses en el sector primari==
Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o la [[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se de [[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

==Conceptes @con relación a lo explicat==
Com a concepte, el de ''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig de '''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]). El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació poden ser realisat per mig d'@asalariado ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

==Tamany: latifundi i minifundi==

Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en Espanya els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa menudes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de menudes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els paisos, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

==Explotacions agràries en el món==
En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles només 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan menudes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i fins i tot, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de la [[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

==Notas==
{{listaref}}

[[Categoria:Economia agrícola]]
{{Traduït de|es|Explotación agraria}}