Félix Azzati - Historial de revisions

Xavier en 17:06 13 ago 2022

2022-08-13T17:06:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 13 ago 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	\| ocupació = Periodiste i polític.		\| ocupació = Periodiste i polític.
	\| data_naix = Novembre de [[1874]]		\| data_naix = Novembre de [[1874]]
	\| lloc_naix = [[~~Cadis~~]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Càdis]], [[Espanya]]
	\| data_mort = † 20 de juny de [[1929]]		\| data_mort = † [[20 de juny]] de [[1929]]
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[~~Cadis~~]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], naixcut en [[Càdis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]].

			== Biografia ==

			Son pare, el [[Itàlia\|italià]] Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en la ciutat de [[Valéncia]].

	Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]] -com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Alejandro Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

	Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]].		Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]].

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

	* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]		* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]
	* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati]		* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati]
			* [https://www.levante-emv.com/opinion/2014/01/04/80-anos-academia-lengua-12836834.html 80 años de Academia de la Lengua - [[Carles Recio]] - ''Levante-EMV'']

	{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}		{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}
Llínea 31:		Llínea 37:
	[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]		[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]
	[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]		[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]
			[[Categoria:Pancatalanistes]]
			[[Categoria:Pancatalanisme]]

Jose2 en 12:24 3 ago 2022

2022-08-03T12:24:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 3 ago 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| data_naix = Novembre de [[1874]]		\| data_naix = Novembre de [[1874]]
	\| lloc_naix = [[Cadis]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Cadis]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 20 de juny de [[1929]]		\| data_mort = † 20 de juny de [[1929]]
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}

Jose2 en 11:17 3 març 2022

2022-03-03T11:17:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 3 març 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}		{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}
			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]		[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
	[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]		[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]
	[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]		[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:39:15Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:39 26 maig 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]		* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]
	* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html ~~Notes~~ de Carlos Esplá sobre la família Azzati]		* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati]

	{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}		{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:47:41Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 24 maig 2021
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].

	~~Després~~ d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

Jose2 en 11:26 28 feb 2020

2020-02-28T11:26:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 28 feb 2020
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].

	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

Xavier en 07:44 13 feb 2019

2019-02-13T07:44:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:44 13 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Félix Azzati Descalci
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Periodiste i polític.
			\| data_naix = Novembre de [[1874]]
			\| lloc_naix = [[Cadis]], [[Espanya]]
			\| data_mort = 20 de juny de [[1929]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].

Xavier en 07:33 13 feb 2019

2019-02-13T07:33:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:33 13 feb 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[~~Adolfo~~ Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

Xavier en 07:32 13 feb 2019

2019-02-13T07:32:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:32 13 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Félix Azzati ~~Delcaci~~''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].

	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:31:46Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 10 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 24 maig 2021
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].		'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme\|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia\|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi\|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].

	~~Després~~ d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

← Revisió anterior		Revisió de 07:33 13 feb 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[~~Adolfo~~ Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 10 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.		Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol\|castellà]] a [[Luigi Pirandello\|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

	Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].		Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical\|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats\|Parlament]].

	En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.		En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme\|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux\|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.