Fascisme - Historial de revisions

Coca antoñina en 06:38 28 jun 2022

2022-06-28T06:38:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:38 28 jun 2022
Llínea 111:		Llínea 111:

	==Referències==		==Referències==
	{{~~Reflist~~}}		<references/>

			==Enllaços externs==
			{{DGLV\|Fascisme}}

	[[Categoria:Ciència política]]		[[Categoria:Ciència política]]
	[[Categoria:Fascisme\| ]]		[[Categoria:Fascisme\| ]]
	[[Categoria:Periodo d'entreguerras\|Fascisme]]		[[Categoria:Periodo d'entreguerras\|Fascisme]]

Valencian: Text reemplaça - 'la Alemanya' a 'l'Alemanya'

2022-06-23T19:37:25Z

Text reemplaça - 'la Alemanya' a 'l'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 23 jun 2022
Llínea 99:		Llínea 99:
	{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}		{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

	El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).		El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

	Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:		Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:

Valencian: Text reemplaça - ' de e' a ' d'e'

2021-11-30T15:19:45Z

Text reemplaça - ' de e' a ' d'e'

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 30 nov 2021
Llínea 93:		Llínea 93:
	</div>		</div>
	\|}		\|}
	El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), lo que no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>		El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] d'entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), lo que no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

	Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:		Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte d'estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

	{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}		{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}
Llínea 115:		Llínea 115:
	[[Categoria:Ciència política]]		[[Categoria:Ciència política]]
	[[Categoria:Fascisme\| ]]		[[Categoria:Fascisme\| ]]
	[[Categoria:Periodo de entreguerras\|Fascisme]]		[[Categoria:Periodo d'entreguerras\|Fascisme]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:05:17Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 24 maig 2021
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}		{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

	També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. ~~Després~~ de la Segona Guerra Mundial varen reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.		També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Despuix de la Segona Guerra Mundial varen reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:08:37Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 30 gin 2019
Llínea 93:		Llínea 93:
	</div>		</div>
	\|}		\|}
	El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), ~~la qual cosa~~ no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>		El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), lo que no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

	Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:		Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:22:35Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 25 ago 2018
Llínea 95:		Llínea 95:
	El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>		El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

	Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que ~~van~~ sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:		Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

	{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}		{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

	El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es ~~van~~ impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).		El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

	Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:		Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}		{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

	També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial ~~van~~ reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.		També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial varen reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

2018-08-13T08:43:06Z

Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:43 13 ago 2018
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}		{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

	També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels ~~cassos~~ marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.		També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras; en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:26:10Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 20 feb 2018
Llínea 99:		Llínea 99:
	{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}		{{cita\|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme\|socialiste]]-[[comunisme\|comuniste]], el [[democràcia lliberal\|demolliberal]]-[[maçoneria\|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme\|catòlic]].\|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

	El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que ~~només~~ és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).		El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

	Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:		Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:

Jose2: Text reemplaça - 'suport' a 'soport'

2018-02-19T17:59:33Z

Text reemplaça - 'suport' a 'soport'

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 19 feb 2018
Llínea 105:		Llínea 105:
	Tot en l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.\|Mussolini}}		Tot en l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.\|Mussolini}}

	Mentres que el nazisme alemà està centrat en la raça identificada en el poble (''Volk'') o ''Volkgemeinschaft'' (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o inclús com a expressió del ~~suport~~ popular al Partit i a l'Estat):		Mentres que el nazisme alemà està centrat en la raça identificada en el poble (''Volk'') o ''Volkgemeinschaft'' (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o inclús com a expressió del soport popular al Partit i a l'Estat):
	{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}		{{cita\|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''\|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

Katxis en 09:49 3 maig 2015

2015-05-03T09:49:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 3 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Fascisme}}		{\| align=right style="margin-left: 15px; text-align: center; border:1px solid #000; padding:1px; font-size: 90%; width: 190px;background-color:silver" class="box print"
			\|-
			\|<div style="text-align:center;padding:0px; background-color:#C00;font-size:14px;">'''<font color = black><small>Serie sobre el</small><br><big>[[Fascisme]]</big></font>'''</div>
			<div style="margin: 2px 0px;">[[Archiu:Flag of Prime Minister of Italy (1927-1943).svg\|150px]]</div>
			<div style="background-color:#C00;">
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;">'''<font color="#330000">[[Història del Fascisme]]</font>'''</div>
			</div>
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Exponents'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; ">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|'''<font color = silver>[[Benito Mussolini]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Adolf Hitler]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Hiroito]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Juan Domingo Perón]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Getúlio Vargas]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Saddam Hussein]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Ítalo Balbo]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Nae Ionescu]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Miguel Ezquerra]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Yoshio Kodama]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Primo de Rivera]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Idi Amin]]</font>'''
			\|}
			</div>
			</div>
			<div class="NavFrame">
			<div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Conceptes</font>'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Dictadura]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Anticomunisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Benestar social]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Poder únic]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Racisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Antidemocràcia]]</font>'''
			\|-
			\|}
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Escoles i organisacions'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; ">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|'''<font color = silver>[[Nazisme]]</font>
			\|-
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Fascisme clerical]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Fascisme japonés]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Nazifascisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Neofascisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Ustaša]]</font>'''
			</div>
			</div>
			\|}
			</div>
			</div>
			<div class="NavFrame">
			<div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Partits</font>'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Renovador]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Demócrata Alemà]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Fascista]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit de la Creu Flechada]]</font>'''
			\|}
			</div>
			</div>
			</div>
			\|}
	El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>		El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià\|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>