Felibritge - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Reunio Felibres en 1854.jpg' a 'Felibre 1854.jpg'

2022-09-16T16:58:33Z

Text reemplaça - 'Reunio Felibres en 1854.jpg' a 'Felibre 1854.jpg'

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~Reunio Felibres en~~ 1854.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]		[[Image:Felibre 1854.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]

	El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità\|llengua occitana]].		El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità\|llengua occitana]].

Jose2 en 18:06 5 oct 2018

2018-10-05T18:06:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 5 oct 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]		[[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]

	El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità\|llengua occitana]].		El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità\|llengua occitana]].

	== Història ==		== Història ==

	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
Llínea 32:		Llínea 32:
	L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità\|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità\|normativa clàssica]].		L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità\|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità\|normativa clàssica]].

	El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].		El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en l'any 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].

	No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.		No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.

Jose2: /* Història */

2018-10-05T11:26:50Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 5 oct 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

	L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.		L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.

Jose2: Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:08:02Z

Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 17 ago 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set ~~jovens~~ poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

Jose2: /* Història */

2017-07-09T10:57:04Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 9 jul 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

Jose2: /* Història */

2016-07-25T08:48:17Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 08:48 25 jul 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de [[1854]] en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

Jose2: /* Orige del nom */

2015-08-12T19:33:29Z

Orige del nom

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 12 ago 2015
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Orige del nom ==		== Orige del nom ==

	El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.		El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la [[Verge Maria]], i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.

	Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?		Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?

	Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.		Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.

	== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==		== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==

Jose2: /* Història */

2015-08-12T19:32:35Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 12 ago 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de [[maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].		Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

	En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.		En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal\|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

	L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.		L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.

Admin: Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura'

2013-06-10T14:30:21Z

Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 10 jun 2013
Llínea 26:		Llínea 26:
	Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?		Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?

	Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la ~~llliteratura~~.		Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.

	== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==		== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==

Valencian: Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

2013-06-10T14:22:19Z

Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 10 jun 2013
Llínea 26:		Llínea 26:
	Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?		Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?

	Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la ~~lliteratura~~.		Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la llliteratura.

	== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==		== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==