Felip II d'Espanya - Historial de revisions

Lluísm en 17:14 8 dec 2025

2025-12-08T17:14:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 8 dec 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|periodo=[[1556]] - [[1598]]		\|periodo=[[1556]] - [[1598]]
	}}		}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 16:11 21 jun 2025

2025-06-21T16:11:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 21 jun 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple “el fiasco” d'una part de la Gran i Felicísima Armada degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]]. Fon una batalla dins de la guerra anglo-espanyola la qual la va guanyar Espanya ademés en l'any [[1589]] un any despuix la derrota anglesa a [}Galicia]] va ser més considerable.		Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple “el fiasco” d'una part de la Gran i Felicísima Armada degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]]. Fon una batalla dins de la guerra anglo-espanyola la qual la va guanyar Espanya ademés en l'any [[1589]] un any despuix, la derrota anglesa en [[Galicia]] va ser més considerable.

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]]. Felip II ~~fonun~~ rei humaniste, renaixentiste, fidel defensor del catolicisme, també va fer grans avanços cientifics durant el seu regnat ~~inclus~~ va crear un laboratorio ~~d’Alquimia~~ en El Escorial.		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]]. Felip II fon un rei humaniste, renaixentiste, fidel defensor del catolicisme, també va fer grans avanços cientifics durant el seu regnat inclús va crear un laboratorio d'Alquimia en El Escorial.

	==Referències==		== Referències ==
	{{Traduït de \|es\| Felipe II de España}}		{{Traduït de \|es\| Felipe II de España}}

Valencian en 14:52 21 jun 2025

2025-06-21T14:52:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 21 jun 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple “el fiasco” d'una part de la Gran i Felicísima Armada degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]]. ~~Va ser~~ una batalla dins de la guerra ~~Anglo~~-espanyola la qual la va ~~guantear~~ Espanya ~~a més~~ en 1589 un any despuix la derrota anglesa a Galicia va ser ~~pijor~~.		Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple “el fiasco” d'una part de la Gran i Felicísima Armada degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]]. Fon una batalla dins de la guerra anglo-espanyola la qual la va guanyar Espanya ademés en l'any [[1589]] un any despuix la derrota anglesa a [}Galicia]] va ser més considerable.

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]]. Felip II ~~va ser un~~ rei ~~humanista~~, ~~renaixentista~~, ~~fiel~~ defensor del catolicisme, ~~tame es van~~ fer grans avanços cientifics durant el seu regnat inclus va crear un laboratorio d’Alquimia a El Escorial		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]]. Felip II fonun rei humaniste, renaixentiste, fidel defensor del catolicisme, també va fer grans avanços cientifics durant el seu regnat inclus va crear un laboratorio d’Alquimia en El Escorial.

	==Referències==		==Referències==

92.172.164.66: Añadir información y corregir errades

2025-06-21T12:37:45Z

Añadir información y corregir errades

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 21 jun 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple ~~la pèrdua~~ d'una part de ~~l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era~~ la Gran i Felicísima ~~Armada—~~ degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].		Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple “el fiasco” d'una part de la Gran i Felicísima Armada degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]]. Va ser una batalla dins de la guerra Anglo-espanyola la qual la va guantear Espanya a més en 1589 un any despuix la derrota anglesa a Galicia va ser pijor.

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]]. Felip II va ser un rei humanista, renaixentista, fiel defensor del catolicisme, tame es van fer grans avanços cientifics durant el seu regnat inclus va crear un laboratorio d’Alquimia a El Escorial

	==Referències==		==Referències==

Lluísm en 20:21 4 gin 2024

2024-01-04T20:21:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 4 gin 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Philip II.jpg\|thumb\|right\|200px\|Felip II retratat per [[Tiziano]] ([[1551]]) ]]		[[File:Philip II.jpg\|thumb\|right\|200px\|Felip II retratat per [[Tiziano]] ([[1551]]) ]]
	'''Felip II d'Espanya''', dit «el Prudent» ([[Valladolit]], [[21 de maig]] de [[1527]]-[[San Lorenzo de El Escorial]], [[13 de setembre]] de [[1598]]), fon rei d'[[Espanya]] des del [[15 de giner]] de [[1556]] fins la seua mort; de [[Nàpols]] i [[Sicília]] des de [[1554]] i de [[Portugal]] i els [[Algarvs]] —com Felipe I— des de [[1580]], realiçant la tan ansiada unió dinàstica que durà xixanta anys. Fon rei d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] , pel seu matrimoni en [[María I d'Anglaterra]], entre [[1554]] i [[1558]].		'''Felip II d'Espanya''', dit «el Prudent» ([[Valladolit]], [[21 de maig]] de [[1527]] - † [[San Lorenzo de El Escorial]], [[13 de setembre]] de [[1598]]), fon rei d'[[Espanya]] des del [[15 de giner]] de [[1556]] fins a la seua mort; de [[Nàpols]] i [[Sicília]] des de [[1554]] i de [[Portugal]] i els [[Algarvs]] —com Felipe I— des de [[1580]], realiçant la tan ansiada unió dinàstica que durà xixanta anys. Fon rei d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] , pel seu matrimoni en [[María I d'Anglaterra]], entre els anys [[1554]] i [[1558]].

	[[File:Escudo de Armas de Felipe II a Carlos II.svg\|thumb\|left\|200px\|Escut d'armes de Felip II]]		[[File:Escudo de Armas de Felipe II a Carlos II.svg\|thumb\|left\|200px\|Escut d'armes de Felip II]]
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant ~~ses~~ derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].		Des de la seua mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant les seues derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].
Llínea 19:		Llínea 19:
	}}		}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 12:35 18 oct 2019

2019-10-18T12:35:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 18 oct 2019
Llínea 24:		Llínea 24:
	[[Categoria:Personages històrics d'Espanya]]		[[Categoria:Personages històrics d'Espanya]]
	[[Categoria:Reis d'Espanya]]		[[Categoria:Reis d'Espanya]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[Categoria:Història de Portugal]]		[[Categoria:Història de Portugal]]

Xavier en 10:24 8 jun 2017

2017-06-08T10:24:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 8 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Philip II.jpg\|thumb\|right\|200px\|Felip II retratat per [[Tiziano]] ([[1551]]) ]]		[[File:Philip II.jpg\|thumb\|right\|200px\|Felip II retratat per [[Tiziano]] ([[1551]]) ]]
	'''Felip II d'Espanya''', dit «el Prudent» ([[Valladolit]], [[21 de maig]] de [[1527]]-[[San Lorenzo de El Escorial]], [[13 de setembre]] de [[1598]]), fon rei d'[[Espanya]] des del [[15 de giner]] de [[1556]] fins la seua mort, de [[Nàpols]] i [[Sicília]] des de [[1554]] i de [[Portugal]] i els [[Algarvs]] —com Felipe I— des de [[1580]], realiçant la tan ansiada unió dinàstica que durà xixanta anys. Fon rei d'[[Anglaterra]] i [[Irlanda]] , pel seu matrimoni en [[María I d'Anglaterra]], entre [[1554]] i [[1558]].		'''Felip II d'Espanya''', dit «el Prudent» ([[Valladolit]], [[21 de maig]] de [[1527]]-[[San Lorenzo de El Escorial]], [[13 de setembre]] de [[1598]]), fon rei d'[[Espanya]] des del [[15 de giner]] de [[1556]] fins la seua mort; de [[Nàpols]] i [[Sicília]] des de [[1554]] i de [[Portugal]] i els [[Algarvs]] —com Felipe I— des de [[1580]], realiçant la tan ansiada unió dinàstica que durà xixanta anys. Fon rei d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] , pel seu matrimoni en [[María I d'Anglaterra]], entre [[1554]] i [[1558]].

	[[File:Escudo de Armas de Felipe II a Carlos II.svg\|thumb\|left\|200px\|Escut d'armes de Felip II]]		[[File:Escudo de Armas de Felipe II a Carlos II.svg\|thumb\|left\|200px\|Escut d'armes de Felip II]]
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i [[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de ~~Castilla~~]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i d'[[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castella]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|~~anglosajona~~]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses ~~victorias~~ fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— ~~debé~~ a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].		Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosaxona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victories fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— degut a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].

Jose2 en 12:21 25 dec 2016

2016-12-25T12:21:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 25 dec 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i [[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castilla]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.		Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i [[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castilla]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.

	Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. La historiografia [[Anglaterra\|anglosajona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victorias fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— debé a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].		Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra\|anglosajona]] i [[protestantisme\|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victorias fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés. Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— debé a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra\|anglesa]].

	El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].		El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic\|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Referències==		==Referències==
	{{Traduït de \|es\| Felipe II de España}}		{{Traduït de \|es\| Felipe II de España}}

			{{Successió
			\|títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg\|40px]]<br>Rei d'Espanya
			\|predecessor=[[Carles I d'Espanya]]
			\|successor=[[Felip III d'Espanya]]
			\|periodo=[[1556]] - [[1598]]
			}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Llana: /* Referències */

2015-05-05T20:50:45Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 20:50 5 maig 2015
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[Categoria:Reis d'Espanya]]		[[Categoria:Reis d'Espanya]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[Categoria:Portugal]]		[[Categoria:Història de Portugal]]

Llana: /* Referències */

2015-05-05T20:50:08Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 20:50 5 maig 2015
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[Categoria:Reis d'Espanya]]		[[Categoria:Reis d'Espanya]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[~~Catgoria~~:Portugal]]		[[Categoria:Portugal]]