Felip Mateu i Llopis - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-12-06T12:44:29Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 6 dec 2025
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''El mismo [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez Pidal]] en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por [[Antonio de Bofarull i Brocà\|D. Antonio Bofarull y de Brocá]] en 1869, dice [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu y Llopis]]: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''\|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]].}}

	{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana\|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''		{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana\|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''

Xavier: /* Biografia */

2025-09-05T17:01:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 5 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on ~~va ser~~ discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica\|numismàtica]].		Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on fon discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, [[Antonio Ballesteros Beretta]] i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica\|numismàtica]].

	Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya\|Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).		Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya\|Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).

Xavier: /* Biografia */

2025-09-05T16:58:21Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 5 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica\|numismàtica]].		Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica\|numismàtica]].

	Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).		Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya\|Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).

	En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).		En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).

Xavier: /* Biografia */

2025-09-05T16:57:19Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 5 set 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos\|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].		Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos\|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

	En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor\|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo ~~Pertegàs~~]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana\|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme\|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.		En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor\|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegás]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana\|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme\|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

	Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.		Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.

Xavier: /* Distincions i guardons */

2025-09-05T16:55:24Z

Distincions i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 5 set 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Distincions i guardons ==		== Distincions i guardons ==

	En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[~~Còrdova~~]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Orde des Palmes Acadèmiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.		En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Córdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Orde des Palmes Acadèmiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Distincions i guardons */

2025-09-05T16:53:46Z

Distincions i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 5 set 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Distincions i guardons ==		== Distincions i guardons ==

	En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Còrdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució ~~Anfós~~ el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Orde des Palmes Acadèmiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.		En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Còrdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Orde des Palmes Acadèmiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America\|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.

	== Obra ==		== Obra ==

Lluísm: Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

2025-08-23T11:35:16Z

Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 23 ago 2025
Llínea 39:		Llínea 39:

	* ''La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII-XVIII'', 1929		* ''La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII-XVIII'', 1929
	* ''Les relacions del Principat de Catalunya i els Regnes de ~~València~~ i Mallorca amb Anglaterra i el paral·lelisme monetari d'aquests països durant els sigles XIII, XIV, i XV'', Castelló de la Plana, 1934		* ''Les relacions del Principat de Catalunya i els Regnes de Valéncia i Mallorca amb Anglaterra i el paral·lelisme monetari d'aquests països durant els sigles XIII, XIV, i XV'', Castelló de la Plana, 1934
	* ''Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional. Con diversas notas numismáticas'', Madrid, CFABA, 1934		* ''Catálogo de los ponderales monetarios del Museo Arqueológico Nacional. Con diversas notas numismáticas'', Madrid, CFABA, 1934
	* ''Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del Gabinete Numismático del Museo Arqueológico Nacional'', Madrid, Imprenta Góngora, 1936		* ''Las monedas visigodas del Museo Arqueológico Nacional, Catálogo de las monedas previsigodas y visigodas del Gabinete Numismático del Museo Arqueológico Nacional'', Madrid, Imprenta Góngora, 1936

Xavier en 11:31 8 abr 2025

2025-04-08T11:31:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 8 abr 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], [[15 de novembre]] de [[1901]] - † [[Barcelona]], [[13 d'abril]] de [[1998]]), fon un historiador i escritor [[Valencians\|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]].		'''Felip Mateu i Llopis''' ([[Valéncia]], [[15 de novembre]] de [[1901]] - † [[Barcelona]], [[13 d'abril]] de [[1998]]), fon un historiador i escritor [[Valencians\|valencià]] i un dels més importants numismàtics espanyols del [[sigle XX]]. Doctor en Història, archiver i bibliotecari i un dels més importants investigadors sobre numismàtica. L'Associació Numismàtica Espanyola (ANE) el nomenà president d'honor ([[1984]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Cites */

2025-04-08T11:24:59Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 8 abr 2025
Llínea 54:		Llínea 54:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''		{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana\|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''

	''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}		''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}

Xavier: /* Cites */

2025-03-13T16:23:54Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 13 març 2025
Llínea 56:		Llínea 56:
	{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''		{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''

	''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}		''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}

			* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

			{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==