Filosofia helenística - Historial de revisions

Coca antoñina en 07:06 2 jul 2022

2022-07-02T07:06:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:06 2 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]] pels [[República romana\|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes\|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-~~Estat~~ succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.		El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]] pels [[República romana\|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes\|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.

	== Traces ==		== Traces ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:03:46Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Traces ==		== Traces ==
	Per a la filosofia d'eixe periodo:		Per a la filosofia d'eixe periodo:
	*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque ~~només~~ la polis era autosuficient i ~~només~~ en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.		*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque a soles la polis era autosuficient i a soles en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

	*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.		*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
Llínea 9:		Llínea 9:
	*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.		*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.

	*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és ~~només~~ el que sap sino «el que sap viure».		*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és a soles el que sap sino «el que sap viure».

	*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.		*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

Jose2 en 10:52 29 set 2016

2016-09-29T10:52:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 29 set 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.		*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.

	*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[~~Física~~]] i una nova [[~~Ètica~~]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.		*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[física]] i una nova [[ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.

	*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».		*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».

	*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.		*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], física i ètica, pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

	* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.		* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.

Jose2 en 10:50 29 set 2016

2016-09-29T10:50:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 29 set 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Per a la filosofia d'eixe periodo:		Per a la filosofia d'eixe periodo:
	*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.		*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.

	*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.		*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
	*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del ~~Cosmos~~. S'elabora una nova Física i una nova Ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita.
	*Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».		*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del cosmos. S'elabora una nova [[Física]] i una nova [[Ètica]] de caràcter naturaliste i cosmopolita.

			*Les filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».

	*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.		*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.

	* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.		* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.

Llínea 14:		Llínea 19:
	* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]		* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]

			[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia helenística\| ]]		[[Categoria:Filosofia helenística\| ]]

Chabi en 11:13 28 set 2016

2016-09-28T11:13:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 28 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El periodo helenístic comprén des de la mort de [[~~Alejandro~~ Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]] pels [[República romana\|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes\|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-Estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.		El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Aleixandre Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]] pels [[República romana\|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes\|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-Estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.

	== Traces ==		== Traces ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «El periodo helenístic comprén des de la mort de Alejandro Magne (323 a. C.) fins a l'invasió de Macedònia pels República...»

2016-09-28T11:13:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «El periodo helenístic comprén des de la mort de Alejandro Magne (323 a. C.) fins a l'invasió de Macedònia pels República...»

Pàgina nova

El periodo helenístic comprén des de la mort de [[Alejandro Magne]] ([[323 a. C.]]) fins a l'invasió de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] pels [[República romana|romans]] ([[148 a. C.]]). Les ciutats gregues perden la seua independència i [[Antiga Atenes|Atenes]] la seua hegemonia comercial, política i en menor medida la cultural. A les ciutats-Estat succeïxen les monarquies helenístiques. Hi ha una situació contínua d'inestabilitat política. S'accentuen les diferències entre classes socials.

== Traces ==
Per a la filosofia d'eixe periodo:
*Canvia el concepte de «home»: [[Aristóteles]] parlava d'un «animal cívic», perque només la polis era autosuficient i només en ella podia realisar-se plenament. Afonada la polis, el ser humà és entés més be com a «animal social», el marc del qual de referència és la naturalea i la humanitat, reclamant per a sí l'autosuficiència i autonomia que abans es reconeixia a la ciutat.
*Per l'inestabilitat de l'época, la seguritat personal i la felicitat individual es convertixen en les grans aspiracions del moment.
*Es busca la seguritat prenent com a referència les lleis inalterables de la Naturalea, del Cosmos. S'elabora una nova Física i una nova Ètica de caràcter naturaliste i cosmopolita.
*Les #filosofia estoica i epicúrea de l'época sistematisen bona part de les seues doctrines, pero queden subordinades als fins pràctics de l'existència: «sabi» no és només el que sap sino «el que sap viure».
*La filosofia ara es concep com un saber unitari, dividit en [[llògica]], [[física]] i [[ètica]], pero en una finalitat fonamentalment moral. L'especulació abstracta carix de valor.
* En esta época florixen numeroses escoles. Hi ha moltes influències mútues pero també moltes polèmiques. Això explica l'eclecticisme que vindrà a continuació.

== Enllaços externs ==
* [http://www.ucl.ac.uk/philosophy/lpsg/ Guia de la Filosofia de l'Universitat de Londres]
* [http://mercaba.org/filosofia/ht/historia_filosofia_033.htm HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA]

[[Categoria:Filosofia helenística| ]]