Filosofia renaixentista - Historial de revisions

Lluísm en 11:51 17 gin 2026

2026-01-17T11:51:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 17 gin 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.		Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.


	[[Categoria:Filosofia]]		[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]		[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]

Jose2 en 15:56 2 jun 2024

2024-06-02T15:56:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 2 jun 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.		Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.



	[[Categoria:Filosofia]]		[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]		[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:08:54Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 18 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''filosofia renaixentista''' és la [[filosofia]] que es va desenrollar en [[Europa]] des del [[sigle XIV]] fins al [[sigle XVI]] i que va marcar el pas de la [[filosofia ~~medieval~~]] a l'humanisme.		La '''filosofia renaixentista''' és la [[filosofia]] que es va desenrollar en [[Europa]] des del [[sigle XIV]] fins al [[sigle XVI]] i que va marcar el pas de la [[filosofia migeval]] a l'humanisme.

	En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia ~~medieval~~, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.		En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia migeval, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.

	A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia ~~medieval~~ centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber.		A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia migeval centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber.

	A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de [[Plotí]], un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats.		A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de [[Plotí]], un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats.

	Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia ~~medieval~~, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.		Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.

Jose2 en 16:21 14 gin 2017

2017-01-14T16:21:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 14 gin 2017
Llínea 8:		Llínea 8:

	Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia medieval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.		Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia medieval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.



	[[Categoria:Filosofia]]		[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]		[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]

Jose2 en 14:49 8 oct 2016

2016-10-08T14:49:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 8 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia medieval, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.		En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia medieval, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.

	A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia medieval centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber. A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de [[Plotí]], un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats. Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia medieval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.		A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia medieval centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber.

			A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de [[Plotí]], un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats.

			Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia medieval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.

			[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]		[[Categoria:Filosofia renaixentista\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''filosofia renaixentista''' és la filosofia que es va desenrollar en Europa des del sigle XIV fins al sigle XVI i que va marcar el pas de...»

2016-10-07T19:37:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''filosofia renaixentista''' és la filosofia que es va desenrollar en Europa des del sigle XIV fins al sigle XVI i que va marcar el pas de...»

Pàgina nova

La '''filosofia renaixentista''' és la [[filosofia]] que es va desenrollar en [[Europa]] des del [[sigle XIV]] fins al [[sigle XVI]] i que va marcar el pas de la [[filosofia medieval]] a l'humanisme.

En primer lloc es caracterisa per ser un [[humanisme]], que se centra en la filosofia medieval, que sempre va tindre a [[Deu]] en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.

A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia medieval centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber. A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de [[Plotí]], un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats. Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia medieval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.

[[Categoria:Filosofia renaixentista| ]]