Flor - Historial de revisions

Lluísm en 19:29 27 març 2026

2026-03-27T19:29:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 27 març 2026
Llínea 24:		Llínea 24:

	En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.		En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:01 17 ago 2025

2025-08-17T11:01:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 17 ago 2025
Llínea 24:		Llínea 24:

	En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.		En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 12:16 7 maig 2025

2025-05-07T12:16:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 7 maig 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.		La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.

			== Classificació ==

	Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.		Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.

Jose2 en 12:14 7 maig 2025

2025-05-07T12:14:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 7 maig 2025
Llínea 22:		Llínea 22:

	En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.		En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 08:41 20 jun 2024

2024-06-20T08:41:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 20 jun 2024
Llínea 22:		Llínea 22:

	En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.		En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 10:34 8 jun 2024

2024-06-08T10:34:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 8 jun 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil.		El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil.

	En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.		En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any\|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 22:50 30 abr 2024

2024-04-30T22:50:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:50 30 abr 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	* Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648		* Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in Aquilegia formosa and Ranunculus repens. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648
	* Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p		* Vilarnau, E.G. & Guarro, E. 1958. Jardinería, cultivo de las flores. Editorial Albatros, Buenos Aires, Argentina. 435p

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Flowers}}

	[[Categoria:Ciències naturals]]		[[Categoria:Ciències naturals]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:01:11Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Flores.gif\|thumb\|350px\|Diferents tipos de flors]]		[[File:Flores.gif\|thumb\|350px\|Diferents tipos de flors]]

	La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes ~~cridades~~ espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.		La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes nomenades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.

	Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.		Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:43:43Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 28 ago 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors.		* Corola que és el verticilo intern i el que rodeja als verticilos fèrtils de la flor. Està compost per antófilos denominats pétals, els que són generalment majors que els sépals i són de diferents colors.
	* Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen.		* Androceo que és un dels cicles fèrtils de les flors. Les peces que integren l'androceo es denominen estams, els quals tenen com a funció la generació dels gametófitos masculins o grans de polen.
	* Gineceo, també ~~cridat~~ pistil, consta d'un o més carpelos o fulls carpelares que formen una cavitat, l'ovari, dins de la qual queden protegits els òvuls o primordios seminals, tant de la dessecació com de l'atac d'insectes.		* Gineceo, també nomenat pistil, consta d'un o més carpelos o fulls carpelares que formen una cavitat, l'ovari, dins de la qual queden protegits els òvuls o primordios seminals, tant de la dessecació com de l'atac d'insectes.

	El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil.		El gineceo consta de tres parts: l'ovari, part inferior abultada que forma una cavitat o lóculo en l'interior de la qual es troben els òvuls; l'estil que és una columna més o menys allargada que soporta al tercer component del pistil: l'estigma. Est està constituït per un teixit glandular especialisat per a la recepció dels grans de polen. En ocasions l'estil pot faltar i en eixos casos l'estigma es diu que és sésil.

Lluísm: /* Referències */

2022-10-22T16:28:32Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 22 oct 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	* Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635		* Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635
	* [https://web.archive.org/web/20041010162531/http://fai.unne.edu.ar/biologia/planta/prosecun.htm González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste]		* [https://web.archive.org/web/20041010162531/http://fai.unne.edu.ar/biologia/planta/prosecun.htm González, A.M. & J. Raisman. «Compuestos secundarios de las plantas». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste]
	* [http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema4/4_2flor.htm González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste~~. Consultado el 10 de abril de 2009~~]		* [http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema4/4_2flor.htm González, A.M. «Flor, disposición de las piezas florales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste]
	* [https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/377063 Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164]		* [https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/377063 Ronse De Craene LP, Soltis PS, Soltis DE. 2003. Evolution of floral structures in basal angiosperms. International Journal of Plant Sciences 164]
	* [https://web.archive.org/web/20090516063317/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants]		* [https://web.archive.org/web/20090516063317/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html University of Hamburg. Department of Biology. Botany on line.Flower Morphology of Plants]