Focke-Wulf 190 - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:50:17Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 5 jul 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retrocés. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.		ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retrocés. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.

	Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la série "D" del P-51 Mustang ~~estadounidenc~~ ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.		Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la série "D" del P-51 Mustang estatunidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.

	==Ventages (totes les variants del 190)==		==Ventages (totes les variants del 190)==

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:47:13Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:47 5 jul 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	==Caracteristiques==		==Caracteristiques==
	[[File:Focke-Wulf Fw190A-8, Private JP7645827.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]		[[File:Focke-Wulf Fw190A-8, Private JP7645827.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]
	El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les ~~superficies~~ de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.		El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superfícies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.

	Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.		Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.

	La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i ~~superficie~~ alar de 14,86 m².		La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superfície alar de 14,86 m².

	==En combat==		==En combat==
Llínea 65:		Llínea 65:


	Fw 190 D "Dora" : El tercer aportament al desenroll del Fw 190 fon el Fw190 D, en un motor Junkers Jumo 213 A-1 de 1.770 hp (dissenyat originalment per a bombarders) i un radiador anular en un morro molt allargat ( lo que requerí un aument de la ~~superficie~~ del plà de deriva i del mujol). Destinat a ser un caça de nivell mig, el D se planejà originalment per a tindre una cabina presionisada. En l'[[hivern]] de 1943-44, alguns Fw 190 D de série entraren en servici en l'III/JG 54 en [[setembre]] de 1944, per a defendre la base de reactors del Kommando Nowontny. El següent Gruppe en el Fw 190 D-9 fon l'I/JG26 del comandant Karl Borris. Una volta en servici, l'avió pronte fon conegut com“Dora 9”.		Fw 190 D "Dora" : El tercer aportament al desenroll del Fw 190 fon el Fw190 D, en un motor Junkers Jumo 213 A-1 de 1.770 hp (dissenyat originalment per a bombarders) i un radiador anular en un morro molt allargat ( lo que requerí un aument de la superfície del plà de deriva i del mujol). Destinat a ser un caça de nivell mig, el D se planejà originalment per a tindre una cabina presionisada. En l'[[hivern]] de 1943-44, alguns Fw 190 D de série entraren en servici en l'III/JG 54 en [[setembre]] de 1944, per a defendre la base de reactors del Kommando Nowontny. El següent Gruppe en el Fw 190 D-9 fon l'I/JG26 del comandant Karl Borris. Una volta en servici, l'avió pronte fon conegut com“Dora 9”.


	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Jose2: /* Caracteristiques generals */

2021-07-11T17:23:39Z

Caracteristiques generals

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 11 jul 2021
Llínea 40:		Llínea 40:

	==Caracteristiques generals==		==Caracteristiques generals==
	[[~~Image~~:~~Pladefw190~~.~~jpg~~\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Plà de Fòcke-Wulf 190]]		[[File:Fw190.svg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Plà de Fòcke-Wulf 190]]
	*Tripulació: 1 pilot		*Tripulació: 1 pilot
	*Càrrega: 500 kg (1.102 lliures) (armes)		*Càrrega: 500 kg (1.102 lliures) (armes)

Jose2: /* Caracteristiques */

2021-07-11T17:22:38Z

Caracteristiques

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 11 jul 2021
Llínea 11:		Llínea 11:

	==Caracteristiques==		==Caracteristiques==
	[[~~Image~~:~~FW190~~-D9.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]		[[File:Focke-Wulf Fw190A-8, Private JP7645827.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]
	El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.		El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.

	Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.		Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.

	La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².		La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².

	==En combat==		==En combat==

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:18:32Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 19 gin 2020
Llínea 21:		Llínea 21:
	ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retrocés. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.		ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retrocés. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.

	Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la ~~serie~~ "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.		Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la série "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.

	==Ventages (totes les variants del 190)==		==Ventages (totes les variants del 190)==

Jose2 en 08:30 27 feb 2019

2019-02-27T08:30:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:30 27 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Focke-Wulf Fw 190 (15083338499).jpg\|thumb\|Focke-Wulf Fw 190]]		[[File:Focke-Wulf Fw 190 (15083338499).jpg\|thumb\|Focke-Wulf Fw 190]]

	'''Fòcke-Wulf Fw 190''', avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de l'any [[1941]]. Durant el conflicte se produiren ~~mes~~ de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'[[estiu]] de 1941.		'''Fòcke-Wulf Fw 190''', avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de l'any [[1941]]. Durant el conflicte se produiren més de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'[[estiu]] de 1941.

	Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En l'any 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural, les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt difícil, quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] es va vore guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.		Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En l'any 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural, les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt difícil, quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] es va vore guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.
Llínea 12:		Llínea 12:
	==Caracteristiques==		==Caracteristiques==
	[[Image:FW190-D9.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]		[[Image:FW190-D9.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]
	El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses ~~mes~~ dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren ~~mes~~ resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.		El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses més dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren més resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.

	Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, ~~perodurant~~ el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una ~~excelentvisibilitat~~ cap a tots costats.		Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, pero durant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelent visibilitat cap a tots costats.

	La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la ~~penetracioen~~ l'aire (la qual es casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².		La potencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM, la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetració en l'aire (la qual és casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeració estava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes més que les revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubos d'escap descarregaven a abdós costats del fuselaje i baix l'ala entre els pous del tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estar instalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarc aproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².

	==En combat==		==En combat==
	ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense ~~retroces~~. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.		ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substituí al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missió de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superior a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retrocés. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.

	Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.		Les armes pesades del Fw-190 resultaren més letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a l'any 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.
Llínea 62:		Llínea 62:
	==Variants==		==Variants==

	Fw 190 C: El segon dels proyectes de gran altitut fon la série Fw190 C, de la qual se terminaren cinc prototips en motors en llinia DB 603,radiadors anulars, sobrealimentació i heliços de quatre pales. Els problemes tecnics i l'oposició política contra l'ofici del DB 603 foren les causes del seu abando a principis de l'any 1944. No obstant, el C ~~condui~~ al desenroll de Fw 190Ra-4D (Ta 153), que també s'abandonà, i del Fw 190 Ra-2/3 (ta 152).		Fw 190 C: El segon dels proyectes de gran altitut fon la série Fw190 C, de la qual se terminaren cinc prototips en motors en llinia DB 603,radiadors anulars, sobrealimentació i heliços de quatre pales. Els problemes tecnics i l'oposició política contra l'ofici del DB 603 foren les causes del seu abando a principis de l'any 1944. No obstant, el C conduí al desenroll de Fw 190Ra-4D (Ta 153), que també s'abandonà, i del Fw 190 Ra-2/3 (ta 152).

Jose2: Text reemplaça - ' construccio ' a ' construcció '

2019-02-27T07:40:08Z

Text reemplaça - ' construccio ' a ' construcció '

Jose2 en 20:11 28 oct 2018

2018-10-28T20:11:05Z

Mostrar els canvis

Jose2 en 20:01 28 oct 2018

2018-10-28T20:01:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 28 oct 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Focke-Wulf Fw 190 (15083338499).jpg\|thumb\|Focke-Wulf Fw 190 ~~volant~~]]		[[File:Focke-Wulf Fw 190 (15083338499).jpg\|thumb\|Focke-Wulf Fw 190]]

	Fòcke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.		Fòcke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.

Jose2 en 20:01 28 oct 2018

2018-10-28T20:01:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 28 oct 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Fòcke~~-Wulf 190.jpg~~\|right~~\|thumb\|~~dreta\|300px\|Fòcke~~-Wulf 190 ~~sobre els cels alemans~~]]		[[File:Focke-Wulf Fw 190 (15083338499).jpg\|thumb\|Focke-Wulf Fw 190 volant]]

	Fòcke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.		Fòcke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.

← Revisió anterior		Revisió de 07:40 27 feb 2019
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Desenrroll==		==Desenrroll==
	Encara que ya des de l'any [[1937]] la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avió més modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–[[1938]]. L'empresa Fòcke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de ~~construccio~~ Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.		Encara que ya des de l'any [[1937]] la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avió més modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–[[1938]]. L'empresa Fòcke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construcció Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.

	A mijanats dels [[anys 30]] introduiren una versió millorada,el BMW 132. L'elecció d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funció utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra raó és que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per últim, que en eixe moment eren molt més potents que qualsevol motor lineal construït.		A mijanats dels [[anys 30]] introduiren una versió millorada,el BMW 132. L'elecció d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funció utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra raó és que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per últim, que en eixe moment eren molt més potents que qualsevol motor lineal construït.
Llínea 12:		Llínea 12:
	==Caracteristiques==		==Caracteristiques==
	[[Image:FW190-D9.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]		[[Image:FW190-D9.jpg\|right\|thumb\|dreta\|300px\|Fòcke-Wulf 190]]
	El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la ~~construccio~~ de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.		El principal caracteristica d'este avió era el minuciós disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construcció de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys [[1943]] a [[1945]]. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.

	Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.		Atres detalls interessants eren els indicadors de posició del tren d'aterrisage principal, els quals eren unes barres de color [[roig]] que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcs aterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea molt estable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda més avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient era la mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.
Llínea 28:		Llínea 28:
	*Plataforma estable per als canons.		*Plataforma estable per als canons.
	*Rapit, facil de pilotar, en una excelent capacitat de resposta a alta velocitat i una impressionant velocitat de garsejament.		*Rapit, facil de pilotar, en una excelent capacitat de resposta a alta velocitat i una impressionant velocitat de garsejament.
	*De ~~construccio~~ molt robusta, pot patir danys i seguir combatent.		*De construcció molt robusta, pot patir danys i seguir combatent.
	*El motor radial refrigerat per aire pot soportar danys importants.		*El motor radial refrigerat per aire pot soportar danys importants.
	*El tren d'aterrisage robust i de pas ample facilita l'aterrisage.		*El tren d'aterrisage robust i de pas ample facilita l'aterrisage.