Fonamentalisme religiós - Historial de revisions

Jose2 en 19:18 25 dec 2025

2025-12-25T19:18:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 25 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.		El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 19:31 10 nov 2025

2025-11-10T19:31:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 10 nov 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Appleby, R. Scott, Gabriel Abraham Almond i Emmanuel Sivan (2003). ''Strong Religion''. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-01497-5 (en anglès)		* Appleby, R. Scott, Gabriel Abraham Almond i Emmanuel Sivan (2003). ''Strong Religion''. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-01497-5 (en anglès)

Jose2 en 19:05 23 jun 2025

2025-06-23T19:05:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 23 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.		El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 07:47 17 abr 2025

2025-04-17T07:47:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:47 17 abr 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.		El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian: Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

2022-06-01T08:57:43Z

Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.		El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua ~~propia~~ doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 10:31 23 maig 2015

2015-05-23T10:31:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 23 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.		El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, ~~així~~ com a la lliberalisació ~~dels~~ costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi en 17:37 2 dec 2013

2013-12-02T17:37:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 2 dec 2013
Llínea 2:		Llínea 2:

	Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la lliberalisació dels costums.		Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la lliberalisació dels costums.


	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'un...».

2013-12-02T17:37:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'un...».

Pàgina nova

El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la lliberalisació dels costums.

== Bibliografia ==
* Appleby, R. Scott, Gabriel Abraham Almond i Emmanuel Sivan (2003). ''Strong Religion''. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-01497-5 (en anglès)
* Armstrong, Karen (2001). ''The Battle for God: A History of Fundamentalism''. Nova York: Ballantine Books. ISBN 0-345-39169-1 (en anglès)
* Brasher, Brenda E. (2001). ''The Encyclopedia of Fundamentalism''. Nova York: Routledge. ISBN 0-415-92244-5 (en anglès)
* Caplan, Lionel. (1987). "Studies in Religious Fundamentalism". Londres: The MacMillan Press Ltd. (en anglès)
* Dorff, Elliot N. i Rosett, Arthur, ''A Living Tree; The Roots and Growth of Jewish Law'', SUNY Press, 1988. (en anglès)
* Gorenberg, Gershom. (2000). ''The End of Days: Fundamentalism and the Struggle for the Temple Mount.'' Nova York: The Free Press.
* Giddens, Anthony. (2006). ''Sociologia''. Madrid: Alianza Editorial. ISBN:974-84-206-4845-3. (en castellà)
* Hindery, Roderick. 2001. ''Indoctrination and Self-deception or Free and Critical Thought?'' Mellen Press: aspects of fundamentalism, p. 69–74. (en anglès)
* Lawrence, Bruce B. ''Defenders of God: The Fundamentalist Revolt against the Modern Age.'' San Francisco: Harper & Row, 1989. (en anglès)
* Marsden; George M. (1980). ''Fundamentalism and American Culture: The Shaping of Twentieth Century Evangelicalism, 1870-1925'' Oxford University Press (en anglès)
* Marty, Martin E. i R. Scott Appleby (editors). ''The Fundamentalism Project''. Chicago: University of Chicago Press. (en anglès)
** (1991). ''Volume 1: Fundamentalisms Observed''. ISBN 0-226-50878-1 (en anglès)
** (1993). ''Volume 2: Fundamentalisms and Society''. ISBN 0-226-50880-3 (en anglès)
** (1993). ''Volume 3: Fundamentalisms and the State''. ISBN 0-226-50883-8 (en anglès)
** (1994). ''Volume 4: Accounting for Fundamentalisms''. ISBN 0-226-50885-4 (en anglès)
** (1995). ''Volume 5: Fundamentalisms Comprehended''. ISBN 0-226-50887-0 (en anglès)
* Noll, Mark A. ''A History of Christianity in the United States and Canada''. Grand Rapids: Eerdmans, 1992. (en anglès)
* Ruthven, Malise (2005). "Fundamentalism: The Search for Meaning". Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-280606-8 (en anglès)
* Torrey, R.A. (ed.). (1909). ''The Fundamentals''. Los Angeles: The Bible Institute of Los Angeles (B.I.O.L.A. ara [[Biola University]]). ISBN 0-8010-1264-3 (en anglès)
* "Religious movements: fundamentalist." A Goldstein, Norm (Ed.) (2003). ''The Associated Press Stylebook and Briefing on Media Law 2003'' (38a edició), p. 218. Nova York: The Associated Press. ISBN 0-917360-22-2. (en anglès)

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Sociologia]]