Forces de dispersió de London - Historial de revisions

Lluísm en 11:56 21 jul 2024

2024-07-21T11:56:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 21 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	* [[Força intermolecular]]		* [[Força intermolecular]]
	* [[Interacció dipol-dipol]]		* [[Interacció dipol-dipol]]

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Forces intermoleculars]]		[[Categoria:Forces intermoleculars]]

Lluísm en 07:16 10 maig 2024

2024-05-10T07:16:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:16 10 maig 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London.		Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London.

	L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.		L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.

	= Vore també =		= Vore també =

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:01:30Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya\|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.		Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya\|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.

	Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils ~~cridades~~ forces de London.		Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London.

	L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.		L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.

Jose2 en 19:30 29 set 2017

2017-09-29T19:30:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 29 set 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya\|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.		Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya\|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.

	Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.		Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.

Posmo en 19:25 3 nov 2016

2016-11-03T19:25:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 3 nov 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.		Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.

	L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' ~~<s>~~són els punts de fusió i d'ebullició.~~</s>~~		L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.

	= Vore també =		= Vore també =

Jose2 en 09:50 3 nov 2016

2016-11-03T09:50:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:50 3 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà [[Fritz London]], qui les va investigar en 1930. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.		Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya\|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.
	Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica ;entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El~~&*nbsp;~~enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.
			Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.

	L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' <s>són els punts de fusió i d'ebullició.</s>		L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' <s>són els punts de fusió i d'ebullició.</s>
Llínea 9:		Llínea 10:
	* [[Interacció dipol-dipol]]		* [[Interacció dipol-dipol]]

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Forces intermoleculars]]		[[Categoria:Forces intermoleculars]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà Fritz London, qui les va investigar en 1930....»

2016-11-02T23:09:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà Fritz London, qui les va investigar en 1930....»

Pàgina nova

Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà [[Fritz London]], qui les va investigar en 1930. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.
Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica ;entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El&*nbsp;enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.

L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' <s>són els punts de fusió i d'ebullició.</s>

= Vore també =
* [[Forces de Van der Waals]]
* [[Força intermolecular]]
* [[Interacció dipol-dipol]]

[[Categoria:Forces intermoleculars]]
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1930]]
[[Categoria:1930]]

{{Traduït de|es|Fuerzas de dispersión de London}}