Forma de govern - Historial de revisions

Reval en 18:10 26 abr 2026

2026-04-26T18:10:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 26 abr 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].


	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2 en 18:25 23 abr 2026

2026-04-23T18:25:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 23 abr 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].


	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Reval en 11:40 1 ago 2025

2025-08-01T11:40:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 1 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.		Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.

	La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].


	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2 en 12:04 21 jun 2024

2024-06-21T12:04:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 21 jun 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.		Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.

	La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].


	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2: Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

2022-05-13T11:41:41Z

Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 13 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]].		'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]].

	Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li ~~son~~ característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.		Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.

	La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].

Jose2 en 11:24 20 jul 2013

2013-07-20T11:24:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 20 jul 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' ~~son~~ algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].		'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]].

			Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.

			La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].


	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Sempreval en 18:10 18 maig 2013

2013-05-18T18:10:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 18 maig 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideològic]].		'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia\|ideològic]].
	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Sempreval en 18:10 18 maig 2013

2013-05-18T18:10:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 18 maig 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'Estat, coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de crisis econòmica, catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideològic]].		'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)\|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders\|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia\|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideològic]].
	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Sempreval: Pàgina nova, en el contingut: «'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son al...».

2013-05-18T18:09:10Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son al...».

Pàgina nova

'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' son algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders|distints poders]]. Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'Estat, coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de crisis econòmica, catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideològic]].
[[Categoria:Política]]