Fortalea d'Asen - Historial de revisions

Jose2 en 09:16 12 jun 2025

2025-06-12T09:16:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 12 jun 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.		Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.


	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Reval en 19:18 20 maig 2024

2024-05-20T19:18:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 20 maig 2024
Llínea 5:		Llínea 5:

	Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.		Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.

Jose2 en 09:57 9 feb 2017

2017-02-09T09:57:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 9 feb 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg\|right\|thumb\|300*px\|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]]		[[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg\|right\|thumb\|300*px\|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]]
	La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar\|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea ~~medieval~~ en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].		La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar\|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea migeval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].

	Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en la [[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el [[sigle XI]]. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].		Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en l'[[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el [[sigle XI]]. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].

	Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.		Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.



	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Jose2 en 11:19 6 oct 2016

2016-10-06T11:19:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 6 oct 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar\|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea medieval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].		La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar\|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea medieval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].

	Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant la [[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en la [[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el sigle XI. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].		Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en la [[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el [[sigle XI]]. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].

	Va ser considerablement renovada en el sigle XIII (més precisament 1231) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'aigua han segut excavats d'este periodo.		Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària\|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí\|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Castells]]
	[[Categoria:Castells de Bulgària]]		[[Categoria:Castells de Bulgària]]
	[[Categoria:Arquitectura de Bulgària del sigle XI]]		[[Categoria:Arquitectura de Bulgària del sigle XI]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea. La '''Fortalea d'Asen''' (en Idioma búlgar|b...»

2016-10-06T10:21:07Z

Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|300*px|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea. La '''Fortalea d'Asen''' (en Idioma búlgar|b...»

Pàgina nova

[[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg|right|thumb|300*px|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]]
La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea medieval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].

Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant la [[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en la [[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el sigle XI. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].

Va ser considerablement renovada en el sigle XIII (més precisament 1231) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'aigua han segut excavats d'este periodo.

[[Categoria:Castells de Bulgària]]
[[Categoria:Arquitectura de Bulgària del sigle XI]]