Fortalea de Belvoir - Historial de revisions

Reval en 16:10 7 set 2025

2025-09-07T16:10:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 7 set 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>		Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 12:18 15 ago 2024

2024-08-15T12:18:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 15 ago 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>		Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*{{cita llibre\|llinage=Kennedy \|nom=Hugh \|títul=Crusader Castles \|any=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}		* {{cita llibre\|llinage=Kennedy \|nom=Hugh \|títul=Crusader Castles \|any=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}
	*{{cita llibre\|llinage=Platt \|nom=Colin \|títul=The Castle in Medieval England and Wales \|any=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}		* {{cita llibre\|llinage=Platt \|nom=Colin \|títul=The Castle in Medieval England and Wales \|any=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}
	*{{cita llibre\|llinage=Sire \|nom=H. J. A. \|títul=The Knights of Malta \|any=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}		* {{cita llibre\|llinage=Sire \|nom=H. J. A. \|títul=The Knights of Malta \|any=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}

	[[Categoria:Fortalees]]		[[Categoria:Fortalees]]

Jose2 en 15:36 15 abr 2022

2022-04-15T15:36:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 15 abr 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre [[1963]] i [[1968]], la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960\|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>		Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre [[1963]] i [[1968]], la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960\|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>

	Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>		Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:46Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 8:		Llínea 8:
	[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]		[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]

	Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen ~~començar~~ la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.		Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen escomençar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.

	Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].		Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

Jose2: Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

2019-02-11T11:52:28Z

Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 11 feb 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].		Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

	En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre els anys [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del ~~paisage~~ d'Israel»		En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre els anys [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del païsage d'Israel»

	El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].		El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].

Jose2: /* Història */

2018-05-16T18:11:37Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 16 maig 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]		[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]

	Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.		Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.

	Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].		Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

	En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel»		En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre els anys [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel»

	El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].		El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].

Jose2: /* Arquitectura */

2017-09-22T08:50:56Z

Arquitectura

← Revisió anterior		Revisió de 08:50 22 set 2017
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Arquitectura ==		== Arquitectura ==
	Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre 1963 i 1968, la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960\|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>		Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre [[1963]] i [[1968]], la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960\|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>

	Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>		Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

Jose2 en 08:50 22 set 2017

2017-09-22T08:50:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:50 22 set 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Belvoir fortress.JPG\|thumb\|Ruïnes de la fortalea de Belvoir. És un [[castell concèntric]] en el que s'aprecien les seues dos muralles.]]		[[Archiu:Belvoir fortress.JPG\|thumb\|Ruïnes de la fortalea de Belvoir. És un [[castell concèntric]] en el que s'aprecien les seues dos muralles.]]

	La '''fortalea de Belvoir''' (en [[Idioma hebreu\|hebreu]]: כוכב הירדן, '''''Kochav HaYarden''''', «Estrela del Jordán») és una [[fortificació]] dels [[Estats creuats\|creuat]]s que es troba en el nort de [[Israel]], sobre un tossal a uns 14 km al sur del [[mar de Galilea]]. La seua construcció va ser iniciada en 1168 per [[Gilbert d'Aissailly]], [[Anex:Grans Maestres dels Cavallers Hospitalaris\|Gran Mestre]] dels [[Orde de Malta\|Cavallers Hospitalaris]]. Les ruïnes restaurades pertanyen hui al '''Parc Nacional de Belvoir'''. És la fortalea creuada millor conservada de tot Israel<ref name="national park">[http://old.parks.org.il/BuildaGate5/general2/data_card.php?Cat=~20~~223023325~Card12~&ru=&SiteName=parks&Clt=&Bur=614100786 Belvoir (Kokhav HaYarden) National Park], en [[Autoritat de la Naturalea i Parcs d'Israel]].</ref>.		La '''fortalea de Belvoir''' (en [[Idioma hebreu\|hebreu]]: כוכב הירדן, '''''Kochav HaYarden''''', «Estrela del Jordán») és una [[fortificació]] dels [[Estats creuats\|creuat]]s que es troba en el nort d'[[Israel]], sobre un tossal a uns 14 km al sur del [[mar de Galilea]]. La seua construcció va ser iniciada en l'any [[1168]] per [[Gilbert d'Aissailly]], [[Anex:Grans Maestres dels Cavallers Hospitalaris\|Gran Mestre]] dels [[Orde de Malta\|Cavallers Hospitalaris]]. Les ruïnes restaurades pertanyen hui al '''Parc Nacional de Belvoir'''. És la fortalea creuada millor conservada de tot Israel<ref name="national park">[http://old.parks.org.il/BuildaGate5/general2/data_card.php?Cat=~20~~223023325~Card12~&ru=&SiteName=parks&Clt=&Bur=614100786 Belvoir (Kokhav HaYarden) National Park], en [[Autoritat de la Naturalea i Parcs d'Israel]].</ref>.

	== ~~Historia~~ ==		== Història ==
	Els Cavallers Hospitalaris varen comprar el lloc a Vels, un noble francés, en l'any 1168. Ubicada a uns 500 m d'altura sobla [[Vall del Jordá]], el replanell controlava la ruta des de [[Galaad]] al [[Regne de Jerusalem]], aixina com un propenc vau del riu. Al nort s'estén la mar de Galilea i cap a l'oest varis tossals. El lloc elegit per a alçar el castell de Belvoir dominava tota l'àrea circumdant.		Els Cavallers Hospitalaris varen comprar el lloc a Vels, un noble francés, en l'any 1168. Ubicada a uns 500 m d'altura sobla [[Vall del Jordá]], el replanell controlava la ruta des de [[Galaad]] al [[Regne de Jerusalem]], aixina com un propenc vau del riu. Al nort s'estén la mar de Galilea i cap a l'oest varis tossals. El lloc elegit per a alçar el castell de Belvoir dominava tota l'àrea circumdant.

	[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]		[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg\|thumb\|left\|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]

	Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de 1182 es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.		Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.

	Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en juliol de 1187, la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el 5 de giner de 1189. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any 1219. En 1241, la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a 1263.		Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

	En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre 1963 i 1968. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel»		En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom [[Kawkab al-Hawa]], pero els seus habitants varen haver de fugir durant la [[Guerra Civil durant el Mandat de Palestina\|guerra civil de 1947-48]] despuix d'un assalt militar per part dels [[Yishuv]] judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre [[1963]] i [[1968]]. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita [[Meron Benvenisti]] va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del paisage d'Israel»

	El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].		El nom en hebreu del lloc, ''Kochav Hayarden'', significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim ''Kochava'', que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época [[Imperi romà\|romana]] i [[Imperi bizantí\|bizantina]].

	== Arquitectura ==		== Arquitectura ==
	Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en 1945, l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en 1946 i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre 1963 i 1968, la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la década de 1960 varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>		Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre 1963 i 1968, la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960\|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb\|Kennedy\|1994\|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum\|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb\|Platt\|1982\|p=46}}</ref>

	Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>		Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

Chabi: /* Bibliografia */

2016-09-11T14:38:11Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 11 set 2016
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*{{cita llibre\|llinage=Kennedy \|nom=Hugh \|títul=Crusader Castles \|any=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}		*{{cita llibre\|llinage=Kennedy \|nom=Hugh \|títul=Crusader Castles \|any=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}
	*{{cita ~~libro~~ \|llinage=Platt \|nom=Colin \|títul=The Castle in Medieval England and Wales \|any=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}		*{{cita llibre\|llinage=Platt \|nom=Colin \|títul=The Castle in Medieval England and Wales \|any=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}
	*{{cita ~~libro~~ \|llinage=Sire \|nom=H. J. A. \|títul=The Knights of Malta \|any=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}		*{{cita llibre\|llinage=Sire \|nom=H. J. A. \|títul=The Knights of Malta \|any=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}

	[[Categoria:Fortalees]]		[[Categoria:Fortalees]]

Chabi: /* Bibliografia */

2016-09-11T14:37:29Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 11 set 2016
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*{{cita llibre\|~~apellido~~=Kennedy \|~~nombre~~=Hugh \|~~título~~=Crusader Castles \|~~año~~=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}		*{{cita llibre\|llinage=Kennedy \|nom=Hugh \|títul=Crusader Castles \|any=1994 \|ubicación=Cambridge \|editorial=Cambridge University Press \|isbn=0-521-42068-7}}
	*{{cita libro \|~~apellido~~=Platt \|~~nombre~~=Colin \|~~título~~=The Castle in Medieval England and Wales \|~~año~~=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}		*{{cita libro \|llinage=Platt \|nom=Colin \|títul=The Castle in Medieval England and Wales \|any=1982 \|editorial=Secker & Warburg \|isbn=0-436-37555-9}}
	*{{cita libro \|~~apellido~~=Sire \|~~nombre~~=H. J. A. \|~~título~~=The Knights of Malta \|~~año~~=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}		*{{cita libro \|llinage=Sire \|nom=H. J. A. \|títul=The Knights of Malta \|any=1994 \|editorial=Yale University Press \|ubicación=New Haven \|isbn=978-0-300-05502-3}}

	[[Categoria:Fortalees]]		[[Categoria:Fortalees]]