Fossa de les Marianes - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:41:25Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].		La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].

	La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és ~~cridat~~ [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>		La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és nomenat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>

	== Exploració ==		== Exploració ==
Llínea 10:		Llínea 10:
	La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En l'any [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.		La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En l'any [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

	No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] ~~cridat~~ [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>		No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] nomenat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Exploració */

2023-01-09T11:23:26Z

Exploració

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 9 gin 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]		[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]
	El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.		El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.
	La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.		La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En l'any [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

	No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>		No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>

Valencian en 23:30 5 jul 2022

2022-07-05T23:30:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:30 5 jul 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|}}~~Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''~~		{{Commonscat\|Mariana_Trench}}

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Oceà Pacífic]]		[[Categoria:Oceà Pacífic]]

Valencian: Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:' a '{{Commonscat|}}'

2022-07-05T19:56:47Z

Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:' a '{{Commonscat|}}'

← Revisió anterior		Revisió de 19:56 5 jul 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}~~alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:~~Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''		{{Commonscat\|}}Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Oceà Pacífic]]		[[Categoria:Oceà Pacífic]]

Valencian: Text reemplaça - '* Wikimedia Commons ' a '{{Commonscat}}'

2022-07-05T19:14:37Z

Text reemplaça - '* Wikimedia Commons ' a '{{Commonscat}}'

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 5 jul 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''		{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Oceà Pacífic]]		[[Categoria:Oceà Pacífic]]

Jose2 en 19:19 18 maig 2020

2020-05-18T19:19:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 18 maig 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].		La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].

	La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt es cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>		La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>

	== Exploració ==		== Exploració ==
	[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]		[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]
	El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.		El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.
	La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.		La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

	No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>		No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:34:52Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 23 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga ~~contengut~~ multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''		* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Oceà Pacífic]]		[[Categoria:Oceà Pacífic]]

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:13:18Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 22 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga ~~contingut~~ multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''		* [[Wikimedia Commons]] alberga contengut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mariana_Trench Fossa de les Marianes]'''

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Oceà Pacífic]]		[[Categoria:Oceà Pacífic]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:55:12Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 30 abr 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.		La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

	No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que ~~després~~ fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>		No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:45 10 ago 2014

2014-08-10T19:45:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 10 ago 2014
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].		La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].

	La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa es de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes ~~son~~ d'orige volcànic. El seu punt ~~mes~~ profunt es cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una ~~pressio~~ de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>		La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt es cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>

	== Exploració ==		== Exploració ==

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 18 maig 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].		La '''fossa de les Marianes''' és la més profunda [[fossa oceànica]] coneguda i el lloc més profunt de la corfa terrestre. Té el seu orige en un procés de [[subducció]]. Se localisa en el fondo del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] nortoccidental, al surest de les [[illes Marianes]], prop de [[Guam]].

	La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt es cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>		La fossa té una [[llongitut]] de 2.550 [[km]] i una [[amplària]] mija de 70 km. La [[pressió]] en el fondo de la fossa és de 108.600 [[Pascal (unitat)\|kPa]] (unes 1072 [[Atmòsfera (unitat)\|atm]]). Paralela a la fossa corre un cinturó d'illes que dona orige a l'[[archipèlec]] d'illes Marianes, moltes d'eixes illes són d'orige volcànic. El seu punt més profunt és cridat [[abisme Challenger]] en 11.034 [[m]] de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.<ref>[http://universomarino.com/2009/03/20/fosa-de-las-marianas-el-abismo-más-profundo/ Abismo Challenger]</ref>

	== Exploració ==		== Exploració ==
	[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]		[[Image:Trieste (23 Jan 1960).jpeg\|thumb\|left\|El [[batiscaf]] ''Trieste'' abans de l'immersió, [[23 de giner]] de [[1960]]]]
	El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.		El coneiximent de l'existència de la fossa de les Marianes data d'abans de l'any [[1870]], quan una nau intentà mesurar la profunditat mediant el sondeig en llastre lligat a una corda, en eixa oportunitat es sondejà una profunditat de 8 km.
	La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.		La fossa fon visitada en [[1872]] per la fragata de la [[Marina Real Britànica]] [[HMS Challenger (1931)\|Challenger]], que donà el nom a la part més profunda de la fossa, l'[[abisme Challenger]]. En l'any [[1951]] i usant [[ecolocalisació]], se mesurà una profunditat de 11.012 m en 11°19′N 142°15′E. En [[1957]], la nau soviètica [[Vityaz]] informà d'una profunditat de 10.934 m. En [[1962]], el buc M.V. Spencer F. Baird registrà una profunditat de 10.915 m.

	No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>		No fon fins el [[23 de giner]] de [[1960]] quan una nau tripulada descendí per primera volta usant un [[batiscaf]] cridat [[Batiscaf Trieste\|Trieste]], invenció de [[Auguste Piccard]], capitanejat per [[Jacques Piccard]], fill del primer i acompanyat per [[Don Walsh]], oficial de l'Armada Estadounidenca. L'immersió se proyectà per a obtindre senyes de l'orige d'este abisme. El lloc del descens fon l'extrem Suroccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. La nau indicà una profunditat de 11.521 m, que despuix fon revisada i resultà ser de 11.034 metros.<ref>[http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/ «James Cameron Completes Record-Breaking Mariana Trench Dive».] Than, Ker. National Geographic Society.</ref>