Francesc Carreras Candi - Historial de revisions

Reval en 17:14 9 jul 2025

2025-07-09T17:14:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 9 jul 2025
Llínea 53:		Llínea 53:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2025-03-13T16:22:26Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 13 març 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Cita\|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''\|Francesc Carreras Candi}}		{{Cita\|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''\|Francesc Carreras Candi}}

			* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:

			{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2024-07-20T17:33:15Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 20 jul 2024
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''\|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}		{{Cita\|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''\|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}}

			{{Cita\|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''\|Francesc Carreras Candi}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti: Text reemplaça - 'Drassanes' a 'Darassanes'

2022-11-18T08:02:46Z

Text reemplaça - 'Drassanes' a 'Darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 08:02 18 nov 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).		Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és ''La ciutat de Barcelona'' ([[1916]]) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra ''Geografia General de Catalunya'' (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar ''Vascongadas'' ([[1921]]), ''Valéncia'' ([[1922]]) i ''Galícia'' ([[1928]]). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en ''El Folclor i Costums d'Espanya'' ([[1933]]).

	Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les ~~Drassanes~~. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].		Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona ([[1891]]-1922) per la ''Lliga Regionalista'' i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el ''Manual de novells ardits'' o ''Dietari de l'antic consell barceloní'' i ''Rúbriques de Bruniquer''. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Darassanes. També fon cònsul en Barcelona de la [[República Dominicana]] des de l'any [[1900]], i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'[[Ebre]] des de l'any [[1924]].

	Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.		Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:29Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	* ''La ciutat de Barcelona'' (1916)		* ''La ciutat de Barcelona'' (1916)
	* ''La creu coberta'' (1919)		* ''La creu coberta'' (1919)
	* ''Les ~~drassanes~~ barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)		* ''Les darassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
	* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.		* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.
	* ''Cataluña ilustrada'' (1940)		* ''Cataluña ilustrada'' (1940)

Lluísm en 19:06 4 oct 2022

2022-10-04T19:06:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 4 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya\|català]].		'''Francesc Carreras i Candi''' ([[Barcelona]], [[1862]] - † [[1937]]). Fon un historiador, geógraf i polític [[Catalunya\|català]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2022-06-23T20:56:57Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 20:56 23 jun 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	* ''La creu coberta'' (1919)		* ''La creu coberta'' (1919)
	* ''Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)		* ''Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració'' (1928)
	* ''Desafiament a Catalunya en el ~~segle~~ XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.		* ''Desafiament a Catalunya en el sigle XVI'' (1936) junt a Siegfried Bosch.
	* ''Cataluña ilustrada'' (1940)		* ''Cataluña ilustrada'' (1940)
	* ''La navegación en el río Ebro'' (1940)		* ''La navegación en el río Ebro'' (1940)

Jose2 en 10:05 17 dec 2018

2018-12-17T10:05:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 17 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Francesc Carreras i Candi		\| nom = Francesc Carreras i Candi
	\| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG\|~~200px~~\|]]		\| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG\|250px\|]]
	\| peu = Estatua a Frances Carreras Candi		\| peu = Estatua a Frances Carreras Candi
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 10:04 17 dec 2018

2018-12-17T10:04:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 17 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Francesc Carreras i Candi		\| nom = Francesc Carreras i Candi
	\| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG\|~~thumb~~\|]]		\| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG\|200px\|]]
	\| peu = Estatua a Frances Carreras Candi		\| peu = Estatua a Frances Carreras Candi
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 10:04 17 dec 2018

2018-12-17T10:04:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 17 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Francesc Carreras i Candi		\| nom = Francesc Carreras i Candi
	\| image =		\| image = [[File:Frances Carreras Candi Estatua.JPG\|thumb\|]]
	\| peu =		\| peu = Estatua a Frances Carreras Candi
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Historiador, geógraf i polític.		\| ocupació = Historiador, geógraf i polític.