Francisco Bonilla Martí - Historial de revisions

Jose2 en 19:53 27 feb 2026

2026-02-27T19:53:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 27 feb 2026
Llínea 47:		Llínea 47:
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.

			== Bibliografia ==
			* Barrachina Tortajada, Rosa María (2006). Universidad de Valencia, ed. Francisco Bonilla Martí: impacto en una época
			* Bertomeu Sánchez, Josep Ramón; García Belmar, Antonio (2002). Abriendo las cajas negras: colección de instrumentos científicos de la Universitat de Valéncia. Universitat de Valéncia. p. 202. ISBN 84-370-54-885
			* Mancebo, María Fernanda; Tuñón de Lara, Manuel (1994). La Universidad de Valencia: de la monarquía a la república (1919-1939). p. 429. ISBN 84-370-1603-7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:50 27 feb 2026

2026-02-27T19:50:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 27 feb 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Francisco Bonilla Martí		\| nom = Francisco Bonilla Martí
	\| image =		\| image = [[Archiu:Francisco bonilla.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 19:40 27 feb 2026

2026-02-27T19:40:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 27 feb 2026
Llínea 47:		Llínea 47:
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:46 23 oct 2022

2022-10-23T18:46:27Z

Xavier en 16:41 23 oct 2022

2022-10-23T16:41:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 23 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Francisco Bonilla Martí
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Mege
			\| data_naix = [[1 de setembre]] de [[1911]]
			\| lloc_naix = [[Navaixes]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[16 de març]] de [[1994]]
			\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Francisco Bonilla Martí''' ([[Navaixes]], [[1 de setembre]] de [[1911]] - [[Valéncia]], [[16 de març]] de [[1994]]) fon un mege [[Valencians\|valencià]], fon un eminent obstetra i ginecòlec, fundador de l'Escola Valenciana d'Obstetrícia i Ginecologia, catedràtic per l'[[Universitat de Valéncia]] i president de la Societat espanyola d'obstetrícia i ginecologia (SEGO).		'''Francisco Bonilla Martí''' ([[Navaixes]], [[1 de setembre]] de [[1911]] - [[Valéncia]], [[16 de març]] de [[1994]]) fon un mege [[Valencians\|valencià]], fon un eminent obstetra i ginecòlec, fundador de l'Escola Valenciana d'Obstetrícia i Ginecologia, catedràtic per l'[[Universitat de Valéncia]] i president de la Societat espanyola d'obstetrícia i ginecologia (SEGO).

Xavier en 16:39 23 oct 2022

2022-10-23T16:39:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 23 oct 2022
Llínea 40:		Llínea 40:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Bonilla_Mart%C3%AD Francisco Bonilla Martí en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Bonilla_Mart%C3%AD Francisco Bonilla Martí en Wikipedia]

			[[Categoria: Biografies]]
			[[Categoria: Valencians]]
			[[Categoria: Meges]]
			[[Categoria: Meges valencians]]
			[[Categoria: Escritors]]
			[[Categoria: Escritors valencians]]
			[[Categoria: Sigle XX]]

Xavier en 16:34 23 oct 2022

2022-10-23T16:34:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 23 oct 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.
	* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.		* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Bonilla_Mart%C3%AD Francisco Bonilla Martí en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Bonilla Martí''' (Navaixes, 1 de setembre de 1911 - Valéncia, 16 de març de 1994) fon un mege valencià,…»

2022-10-23T16:32:55Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Bonilla Martí''' (Navaixes, 1 de setembre de 1911 - Valéncia, 16 de març de 1994) fon un mege valencià,…»

Pàgina nova

'''Francisco Bonilla Martí''' ([[Navaixes]], [[1 de setembre]] de [[1911]] - [[Valéncia]], [[16 de març]] de [[1994]]) fon un mege [[Valencians|valencià]], fon un eminent obstetra i ginecòlec, fundador de l'Escola Valenciana d'Obstetrícia i Ginecologia, catedràtic per l'[[Universitat de Valéncia]] i president de la Societat espanyola d'obstetrícia i ginecologia (SEGO).

== Biografia ==

Format pels pares jesuïtes de Valéncia, als 15 anys va començar els estudis de medicina, per consell de son tio, el doctor i catedràtic [[Miguel Martí Pastor]]. Es va llicenciar per l'Universitat de Valéncia, obtenint el premi extraordinari. En [[1934]] va marchar a [[Madrit]], a on, baix la direcció del professor [[Gregorio Marañón]], es va doctorar per esta Universitat en la tesis ''L'acció de l'ovari sobre el metabolisme dels hidrats de carbono''. Posteriorment es va especialisar en ginecologia per la Clínica Universitària de [[Fràncfort]] ([[Alemània]]), a on es va centrar en l'estudi de la possible influència de la tiroides en l'etiologia de l¡eclampsia. Durant estos anys va publicar en la revista alemana ''Monatschrift''.

Fon el segon esclavó d'una saga de ginecòlecs que va iniciar, en [[1918]], el seu tio, el professor Miguel Martí Pastor ([[1876]]-[[1952]]), successor en la seua càtedra de [[Francisco de Paula Campá]], i fundador, junt en el doctor [[Manuel Candela Pla|Manuel Candela]], de la tocoginecologia valenciana en la segona mitat del [[sigle XIX]].

Francisco Bonilla va contraure matrimoni en l'aristócrata [[María Dolores Musoles Barber]], filla del V Baró de Campo-Olivar. Varen tindre quatre fills, dels quals ha seguit els seus passos en l'eixercici de la professió el doctor [[Fernando María Bonilla-Musoles|Fernando Bonilla]]. També el seu nebot, el doctor Francisco Ugalde Bonilla, i el seu net, el doctor Francisco Bonilla Bartret.

En finalisar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va retornar a Espanya i es va incorporar a l'Universitat de Valéncia com a professor. En l'any [[1941]] fon nomenat, per oposició, director de la Maternitat Provincial d'Albacete. La seua gestió fon un èxit. Realisà una important llabor d'atenció i de modernisació de l'institució. Això li va valdre el que la ciutat d'[[Albacete]] li dedicara un carrer en el nom de Doctor Bonilla.

Des de [[1948]] fon catedràtic de Ginecologia de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia. Allí va alcançar gran prestigi professional per la seua llabor, tant docent com a clínica, desenrollada principalment en l'Universitat i Hospital Clínic i la maternitat provincial de Valéncia. Despuix de la seua incorporació a la càtedra, i a la jefatura del servici d'obstetrícia i ginecologia, Francisco Bonilla va apostar pel treball en equip. Va organisar el servici en seccions, dirigides per experts en una clara vocació interdisciplinària. La seua especial capacitat d'organisació i liderage va conseguir la definició d'una estructura que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

En matèria de citogenètica, solament huit anys despuix del coneiximent precís del cariotip humà, el grup encapçalat per Francisco Bonilla va presentar en el IV Congrés Nacional de Ginecòlecs espanyols, celebrat en [[Sant Feliu de Guíxols]] ([[Girona]]), en [[1964]], un document titulat ''Cromosomes en ginecologia'', fonamental per a l'estudi de la citogenètica en [[Espanya]]. Per al desenroll dels estudis en este camp, Bonilla Martí va contar en la colaboració de Gerónimo Forteza i de Rafael Báguena Candela.

En matèria d'endocrinologia, va impulsar una important llabor d'investigació sobre la tècnica de laboratori per a l'estudi de l'hormona de metabòlits en l'orina.

Es va jubilar en [[1978]]. Fon preceptor d'una generació de meges espanyols repartits per la geografia nacional a lo llarc de cinquanta anys. Algun dels seus instruments de treball es troben exposts en l'actualitat en el Museu Històric-Mèdic de l'Universitat de Valéncia, junt als d'atres rellevants professionals de la tocoginecologia com Francisco de Paula Campá i Manuel Candela. En la seua memòria, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), de la que fon president, concedix uns premis que duen el seu nom.

== Llegat ==

La figura de Francisco Bonilla Martí ha tingut una especial rellevància en la ginecologia espanyola. Fon un mestre de professionals de la medicina, encarregat de la formació d'una generació de ginecòlecs espanyols. A lo llarc dels seus més de trenta anys de carrera, i fonamentalment des de [[1948]], va impulsar una frenètica activitat investigadora, formant en [[Valéncia]] un equip de professionals que va abordar varis fronts científics i va introduir noves idees. La seua llabor va cimentar el prestigi de l'Escola valenciana de ginecologia, convertida hui en una de les més importants del món.

== Obra ==

* Bonilla Martí, Francisco (1935). ''Acción del ovario sobre el metabolismo de los hidratos de carbono: tesis doctoral''. Precedix al tit: Instituto de Patología Médica, profesor Marañon. [S.l. : s.n.], imp. 1935 (Valencia: Gráficas reunidas). p. 67.
* Bonilla Martí, Francisco (1950). ''Prurito vulvar''. Barcelona [etc.]: Editorial Científico-Médica. p. 127.
* Bonilla Martí, Francisco (1952). ''Patología de las gonadotrofinas en obstetricia: ponencia oficial al IV Congreso Luso-Hispano de Obstetricia y Ginecología'', Oporto, 1952. Madrid : Ibys. p. 77.
* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente; Galbis Pascual, Manuel. En la colaboració de I. Martí Alvarez-Ossorio, L. Alfaro Martínez, V. Zaragozá Orts (1952). ''Problemas fundamentales de la práctica obstétrica''. Valencia : Facta. p. 454.
* Bonilla Martí, Francisco; Mata de la Campa, M. (1958). ''La isoinmunización y el aborto habitual''. Separata de: Medicina Española, N 235 Octubre de 1958. Valencia: Facta. p. 8.
* Bonilla Martí, Francisco (1964). ''Los factores anatómicos de la interrupción espontanea y habitual de la gravidez''. Separata: Revista clínica do instituto maternal, V. XV--n 56/57, Lisboa --1964. Lisboa : [s. n. ]. p. 95.
* Bonilla Martí, Francisco. ''Roentgenoterapia funcional ginecológica''.
* Bonilla Martí, Francisco; Martí Mateu, José. ''El frontispicio de la maternidad de Chicago / discurso de recepción del académico electo Francisco Bonilla Marti'' ; discurs de contestació de l'acadèmic numerari Jose Martí Mateu. Precedix al tit: Real Academia de Medicina de Valencia. Editorial: Valencia : [s.n.], 1958. p. 115.
* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente; Torres, Antonio. Valencia: Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Eliminación de gonadotrofina corionica en embarazadas con antecedentes de aborto habitual''. Colección: Cátedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 205-212.
* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Estudio de conjunto de 143 casos de aborto habitual e infertilidad relativa''. Colecció: Càtedra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 161-166.
* Bonilla Martí, Francisco; Salvatierra Mateu, Vicente. Valencia : Universidad de Valencia, Facultad de Medicina, ed. ''Factor uterino en el aborto habitual''. Colecció: Catédra de Obstetricia y Ginecología de la Facultad de Medicina de Valencia. pp. 97-116.

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 23 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Francisco Bonilla Martí''' ([[Navaixes]], [[1 de setembre]] de [[1911]] - [[Valéncia]], [[16 de març]] de [[1994]]) fon un mege [[Valencians\|valencià]], fon un eminent obstetra i ginecòlec, fundador de l'Escola Valenciana d'Obstetrícia i Ginecologia, catedràtic per l'[[Universitat de Valéncia]] i president de la Societat espanyola d'obstetrícia i ginecologia (SEGO).		'''Francisco Bonilla Martí''' ([[Navaixes]], [[1 de setembre]] de [[1911]] - † [[Valéncia]], [[16 de març]] de [[1994]]) fon un mege [[Valencians\|valencià]], fon un eminent obstetra i ginecòlec, fundador de l'Escola Valenciana d'Obstetrícia i Ginecologia, catedràtic per l'[[Universitat de Valéncia]] i president de la Societat espanyola d'obstetrícia i ginecologia (SEGO).

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Format pels pares jesuïtes de Valéncia, als 15 anys va començar els estudis de medicina, per consell de son tio, el doctor i catedràtic [[Miguel Martí Pastor]]. Es va llicenciar per l'Universitat de Valéncia, obtenint el premi extraordinari. En [[1934]] va marchar a [[Madrit]], a on, baix la direcció del professor [[Gregorio Marañón]], es va doctorar per esta Universitat en la tesis ''L'acció de l'ovari sobre el metabolisme dels hidrats de carbono''. Posteriorment es va especialisar en ginecologia per la Clínica Universitària de [[Fràncfort]] ([[Alemània]]), a on es va centrar en l'estudi de la possible influència de la tiroides en l'etiologia de ~~l¡eclampsia~~. Durant estos anys va publicar en la revista alemana ''Monatschrift''.		Format pels pares jesuïtes de Valéncia, als 15 anys va començar els estudis de medicina, per consell de son tio, el doctor i catedràtic [[Miguel Martí Pastor]]. Es va llicenciar per l'Universitat de Valéncia, obtenint el premi extraordinari. En [[1934]] va marchar a [[Madrit]], a on, baix la direcció del professor [[Gregorio Marañón]], es va doctorar per esta Universitat en la tesis ''L'acció de l'ovari sobre el metabolisme dels hidrats de carbono''. Posteriorment es va especialisar en ginecologia per la Clínica Universitària de [[Fràncfort]] ([[Alemània]]), a on es va centrar en l'estudi de la possible influència de la tiroides en l'etiologia de l'eclampsia. Durant estos anys va publicar en la revista alemana ''Monatschrift''.

	Fon el segon ~~esclavó~~ d'una saga de ginecòlecs que va iniciar, en [[1918]], el seu tio, el professor Miguel Martí Pastor ([[1876]]-[[1952]]), successor en la seua càtedra de [[Francisco de Paula Campá]], i fundador, junt en el doctor [[Manuel Candela Pla\|Manuel Candela]], de la tocoginecologia valenciana en la segona mitat del [[sigle XIX]].		Fon el segon eslavó d'una saga de ginecòlecs que va iniciar, en l'any [[1918]], el seu tio, el professor Miguel Martí Pastor ([[1876]]-[[1952]]), successor en la seua càtedra de [[Francisco de Paula Campá]], i fundador, junt en el doctor [[Manuel Candela Pla\|Manuel Candela]], de la tocoginecologia valenciana en la segona mitat del [[sigle XIX]].

	Francisco Bonilla va contraure matrimoni en l'aristócrata [[María Dolores Musoles Barber]], filla del V Baró de Campo-Olivar. Varen tindre quatre fills, dels quals ha seguit els seus passos en l'eixercici de la professió el doctor [[Fernando María Bonilla-Musoles\|Fernando Bonilla]]. També el seu nebot, el doctor Francisco Ugalde Bonilla, i el seu net, el doctor Francisco Bonilla Bartret.		Francisco Bonilla va contraure matrimoni en l'aristócrata [[María Dolores Musoles Barber]], filla del V [[Baró]] de Campo-Olivar. Varen tindre quatre fills, dels quals ha seguit els seus passos en l'eixercici de la professió el doctor [[Fernando María Bonilla-Musoles\|Fernando Bonilla]]. També el seu nebot, el doctor Francisco Ugalde Bonilla, i el seu net, el doctor Francisco Bonilla Bartret.

	En finalisar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va retornar a Espanya i es va incorporar a l'Universitat de Valéncia com a professor. En l'any [[1941]] fon nomenat, per oposició, director de la Maternitat Provincial d'Albacete. La seua gestió fon un èxit. Realisà una important llabor d'atenció i de modernisació de l'institució. Això li va valdre el que la ciutat d'[[Albacete]] li dedicara un carrer en el nom de Doctor Bonilla.		En finalisar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va retornar a [[Espanya]] i es va incorporar a l'Universitat de Valéncia com a professor. En l'any [[1941]] fon nomenat, per oposició, director de la Maternitat Provincial d'[[Albacete]]. La seua gestió fon un èxit. Realisà una important llabor d'atenció i de modernisació de l'institució. Això li va valdre el que la ciutat d'[[Albacete]] li dedicara un carrer en el nom de Doctor Bonilla.

	Des de [[1948]] fon catedràtic de Ginecologia de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia. Allí va alcançar gran prestigi professional per la seua llabor, tant docent com a clínica, desenrollada principalment en l'Universitat i Hospital Clínic i la maternitat provincial de Valéncia. Despuix de la seua incorporació a la càtedra, i a la jefatura del servici d'obstetrícia i ginecologia, Francisco Bonilla va apostar pel treball en equip. Va organisar el servici en seccions, dirigides per experts en una clara vocació interdisciplinària. La seua especial capacitat d'organisació i liderage va conseguir la definició d'una estructura que s'ha mantingut fins a l'actualitat.		Des de l'any [[1948]] fon catedràtic de Ginecologia de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia. Allí va alcançar gran prestigi professional per la seua llabor, tant docent com a clínica, desenrollada principalment en l'Universitat i Hospital Clínic i la maternitat provincial de Valéncia. Despuix de la seua incorporació a la càtedra, i a la jefatura del servici d'obstetrícia i ginecologia, Francisco Bonilla va apostar pel treball en equip. Va organisar el servici en seccions, dirigides per experts en una clara vocació interdisciplinària. La seua especial capacitat d'organisació i liderage va conseguir la definició d'una estructura que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

	En matèria de citogenètica, solament huit anys despuix del coneiximent precís del cariotip humà, el grup encapçalat per Francisco Bonilla va presentar en el IV Congrés Nacional de Ginecòlecs espanyols, celebrat en [[Sant Feliu de Guíxols]] ([[Girona]]), en [[1964]], un document titulat ''Cromosomes en ginecologia'', fonamental per a l'estudi de la citogenètica en [[Espanya]]. Per al desenroll dels estudis en este camp, Bonilla Martí va contar en la colaboració de Gerónimo Forteza i de Rafael Báguena Candela.		En matèria de citogenètica, solament huit anys despuix del coneiximent precís del cariotip humà, el grup encapçalat per Francisco Bonilla va presentar en el IV Congrés Nacional de Ginecòlecs espanyols, celebrat en [[Sant Feliu de Guíxols]] ([[Girona]]), en [[1964]], un document titulat ''Cromosomes en ginecologia'', fonamental per a l'estudi de la citogenètica en [[Espanya]]. Per al desenroll dels estudis en este camp, Bonilla Martí va contar en la colaboració de Gerónimo Forteza i de Rafael Báguena Candela.
Llínea 28:		Llínea 28:
	En matèria d'endocrinologia, va impulsar una important llabor d'investigació sobre la tècnica de laboratori per a l'estudi de l'hormona de metabòlits en l'orina.		En matèria d'endocrinologia, va impulsar una important llabor d'investigació sobre la tècnica de laboratori per a l'estudi de l'hormona de metabòlits en l'orina.

	Es va jubilar en [[1978]]. Fon preceptor d'una generació de meges espanyols repartits per la geografia nacional a lo llarc de cinquanta anys. Algun dels seus instruments de treball es troben exposts en l'actualitat en el Museu ~~Històric-Mèdic~~ de l'Universitat de Valéncia, junt als d'atres rellevants professionals de la tocoginecologia com Francisco de Paula Campá i Manuel Candela. En la seua memòria, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), de la que fon president, concedix uns premis que duen el seu nom.		Es va jubilar en l'any [[1978]]. Fon preceptor d'una generació de meges espanyols repartits per la geografia nacional a lo llarc de cinquanta anys. Algun dels seus instruments de treball es troben exposts en l'actualitat en el [[Museu d'Història de la Medicina\|Museu d'Historia de la Medicina]] de l'Universitat de Valéncia, junt als d'atres rellevants professionals de la tocoginecologia com Francisco de Paula Campá i Manuel Candela. En la seua memòria, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), de la que fon president, concedix uns premis que duen el seu nom.

	== Llegat ==		== Llegat ==