Francisco Camps - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2026-04-01T18:15:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 1 abr 2026
Llínea 101:		Llínea 101:
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]		[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
			[[Categoria:Partit Popular]]

Xavier: /* Cites */

2025-07-31T11:09:15Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 31 jul 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').

			Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.

			[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV\|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].

			De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.

			[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.\|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}

	{{Cita\|''Como presidente de la Comunidad Valenciana está defendiendo a capa y espada los intereses de la misma, cifrados en estos momentos, en el Plan Hidrológico, trasvase del Ebro, el AVE y otros bienes materiales necesarios a la Comunidad. Pero no es fácil conseguir esos objetivos, habiendo derribado previamente los cimientos sobre los que aquellos debieron edificarse. Ha diluido, Camps, las bases de la personalidad valenciana. Se ha entregado a las exigencias separatistas catalanas que a una despliegan su flámula con los socialistas. Y entre ambas dos formaciones nos han tomado a los valencianos el pelo, el que el Presidente se ha dejado tomar. Aceptar hoy si, mañana no, los mismos conceptos, denota falta de serenidad, de equidad y otras cosas. Y esos conceptos son, nada menos, que los equivalentes al mantenimiento del respeto a una comunidad humana: la valenciana.''		{{Cita\|''Como presidente de la Comunidad Valenciana está defendiendo a capa y espada los intereses de la misma, cifrados en estos momentos, en el Plan Hidrológico, trasvase del Ebro, el AVE y otros bienes materiales necesarios a la Comunidad. Pero no es fácil conseguir esos objetivos, habiendo derribado previamente los cimientos sobre los que aquellos debieron edificarse. Ha diluido, Camps, las bases de la personalidad valenciana. Se ha entregado a las exigencias separatistas catalanas que a una despliegan su flámula con los socialistas. Y entre ambas dos formaciones nos han tomado a los valencianos el pelo, el que el Presidente se ha dejado tomar. Aceptar hoy si, mañana no, los mismos conceptos, denota falta de serenidad, de equidad y otras cosas. Y esos conceptos son, nada menos, que los equivalentes al mantenimiento del respeto a una comunidad humana: la valenciana.''

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-07-11T16:43:14Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 11 jul 2025
Llínea 76:		Llínea 76:
	*[http://www.ppcv.com/ficha.php?id=1 qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana]		*[http://www.ppcv.com/ficha.php?id=1 qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana]
	*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1659&tit=Camps%20legaliz%F3%20el%20catal%E1n%20y%20el%20catalanismo Camps legalizó el catalán y el catalanismo - [[Baltasar Bueno]] - Associació Cardona Vives de Castelló]		*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1659&tit=Camps%20legaliz%F3%20el%20catal%E1n%20y%20el%20catalanismo Camps legalizó el catalán y el catalanismo - [[Baltasar Bueno]] - Associació Cardona Vives de Castelló]
			* [https://www.hispanidad.com/opinion/cartas-al-director/lamentable-herencia-francisco-camps_12026610_102.html La lamentable herencia de Francisco Camps - Hispanidad]
	*[https://www.elespanol.com/valencia/20240530/gurtel-formula-francisco-camps-absuelto-todas-imputaciones-anos-investigaciones/858914405_0.html Ni Gürtel ni la Fórmula 1: Francisco Camps, absuelto de todas las imputaciones tras 15 años de investigaciones - ''El Español'']		*[https://www.elespanol.com/valencia/20240530/gurtel-formula-francisco-camps-absuelto-todas-imputaciones-anos-investigaciones/858914405_0.html Ni Gürtel ni la Fórmula 1: Francisco Camps, absuelto de todas las imputaciones tras 15 años de investigaciones - ''El Español'']

Lluísm en 16:18 5 jun 2024

2024-06-05T16:18:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:18 5 jun 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	A principis de l'any [[2009]], el juge de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]] va imputar a Francisco Camps com a supost implicat en la trama de corrupció del denominat [[cas Gürtel]], d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció. Al ser Camps [[Fur parlamentari\|aforat]] com a parlamentari autonòmic, el juge Garzón es va vore obligat a inhibir-se en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) conforme a lo dispost en la Llei d'Enjuïciament Criminal espanyola.		A principis de l'any [[2009]], el juge de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]] va imputar a Francisco Camps com a supost implicat en la trama de corrupció del denominat [[cas Gürtel]], d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció. Al ser Camps [[Fur parlamentari\|aforat]] com a parlamentari autonòmic, el juge Garzón es va vore obligat a inhibir-se en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) conforme a lo dispost en la Llei d'Enjuïciament Criminal espanyola.

	El 15 de maig de 2009 Camps fon novament imputat en el cas Gürtel —en esta ocasió pel TSJCV— per la comissió d'un delicte de soborn per una suposta acceptació de dàdiva (l'acceptació d'uns trages de marca valorats en 12.000 euros).		El [[15 de maig]] de 2009 Camps fon novament imputat en el cas Gürtel —en esta ocasió pel TSJCV— per la comissió d'un delicte de soborn per una suposta acceptació de dàdiva (l'acceptació d'uns trages de marca valorats en 12.000 euros).

	Despuix d'una primera declaració, cinc dies més tart, el 20 de maig el TSJCV va decidir mantindre les imputacions contra Camps, i tres mesos despuix el propi TSJCV archivaria la causa, acordant el seu sobreseïment lliure. No obstant, l'edició digital del diari ''[[El País]]'' del 26 de setembre aludix al ple coneiximent de la trama per part de Francisco Camps, exhibint unes senyes contingudes en uns informes policials que el TSJCV es va negar a valorar com a prova.		Despuix d'una primera declaració, cinc dies més tart, el [[20 de maig]] el TSJCV va decidir mantindre les imputacions contra Camps, i tres mesos despuix el propi TSJCV archivaria la causa, acordant el seu sobreseïment lliure. No obstant, l'edició digital del diari ''[[El País]]'' del [[26 de setembre]] aludix al ple coneiximent de la trama per part de Francisco Camps, exhibint unes senyes contingudes en uns informes policials que el TSJCV es va negar a valorar com a prova.

	Francisco Camps va destituir al secretari del [[PPCV]] i persona de confiança, [[Ricardo Costa]], com a resultat de la pressió eixercida per la cúpula nacional del seu partit per a desvincular al propi PP de la trama de corrupció.		Francisco Camps va destituir al secretari del [[PPCV]] i persona de confiança, [[Ricardo Costa]], com a resultat de la pressió eixercida per la cúpula nacional del seu partit per a desvincular al propi PP de la trama de corrupció.

	En maig de [[2010]] una sentència del [[Tribunal Suprem]] va ordenar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a reobrir l'investigació del cas contra Camps per la comissió d'un delicte de soborn impropi, en haver acceptat dotze trages, quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates per un valor total de 14.021,50 euros, en calitat de representant públic, presuntament de la trama Gürtel.		En [[maig]] de [[2010]] una sentència del [[Tribunal Suprem]] va ordenar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a reobrir l'investigació del cas contra Camps per la comissió d'un delicte de soborn impropi, en haver acceptat dotze trages, quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates per un valor total de 14.021,50 euros, en calitat de representant públic, presuntament de la trama Gürtel.

	A pesar de tot açò, [[Mariano Rajoy]] va reafirmar a Camps com a candidat del PP a la [[Generalitat Valenciana]], i les llistes del PPCV per a les eleccions autonòmiques varen presentar a nou implicats en la trama Gürtel (Camps entre ells) i en el [[cas Brugal]]. Mesos despuix de la seua dimissió com a president de la Generalitat en juliol de [[2011]], es va celebrar el juí contra ell i contra Ricardo Costa. Finalment, fon absolt dels càrrecs el 25 de giner de [[2012]]. L'expresident de la Generalitat Valenciana i el exsecretari del Partit Popular de Valéncia, Ricardo Costa, foren declarats no culpables. En abril de 2013 el Tribunal Suprem va ratificar el veredicte del jurat popular en lo que va quedar tancat el"cas dels trages".		A pesar de tot açò, [[Mariano Rajoy]] va reafirmar a Camps com a candidat del PP a la [[Generalitat Valenciana]], i les llistes del PPCV per a les eleccions autonòmiques varen presentar a nou implicats en la trama Gürtel (Camps entre ells) i en el [[cas Brugal]]. Mesos despuix de la seua dimissió com a president de la Generalitat en [[juliol]] de [[2011]], es va celebrar el juí contra ell i contra Ricardo Costa. Finalment, fon absolt dels càrrecs el [[25 de giner]] de [[2012]]. L'expresident de la Generalitat Valenciana i el exsecretari del Partit Popular de Valéncia, Ricardo Costa, foren declarats no culpables. En [[abril]] de [[2013]] el Tribunal Suprem va ratificar el veredicte del jurat popular en lo que va quedar tancat el"cas dels trages".

	Durant la celebració del juí per la branca valenciana del cas Gürtel en l'[[Audiència Nacional]], el 24 de giner de [[2018]] Ricardo Costa, antic colaborador de Francisco Camps, va declarar: "Sí, és cert que el PP es finançava en diners negres". Per la seua banda, Camps es va expressar en sentit contrari davant els mijos de comunicació: "Yo negue la finançació illegal del Partit Popular". En paralel ad este creuament de declaracions, alvançaven investigacions del Ministeri Fiscal sobre "Associacions Populars" en [[Alacant]] i atres llocs de la [[Comunitat Valenciana]]. En este juí de l'Audiència Nacional, Camps va declarar com a testic el 7 de març de [[2018]], quan va respondre a la pregunta "¿Quí li va enviar a Pérez?" en estes paraules: "El president del partit. [[Eduardo Zaplana]].		Durant la celebració del juí per la branca valenciana del cas Gürtel en l'[[Audiència Nacional]], el [[24 de giner]] de [[2018]] Ricardo Costa, antic colaborador de Francisco Camps, va declarar: "Sí, és cert que el PP es finançava en diners negres". Per la seua banda, Camps es va expressar en sentit contrari davant els mijos de comunicació: "Yo negue la finançació illegal del Partit Popular". En paralel ad este creuament de declaracions, alvançaven investigacions del Ministeri Fiscal sobre "Associacions Populars" en [[Alacant]] i atres llocs de la [[Comunitat Valenciana]]. En este juí de l'Audiència Nacional, Camps va declarar com a testic el [[7 de març]] de [[2018]], quan va respondre a la pregunta "¿Quí li va enviar a Pérez?" en estes paraules: "El president del partit. [[Eduardo Zaplana]].

	Finalment, el 29 de maig de l'any [[2024]], la Justícia va absoldre de tot càrrec a l'expresident de la Generalitat relacionat en la branca valenciana del Cas Gürtel, quedant sense càrrecs judicials pendents i demostrant la seua inocència total en relació a les trames de corrupció en el PP valencià.		Finalment, el [[29 de maig]] de l'any [[2024]], la Justícia va absoldre de tot càrrec a l'expresident de la Generalitat relacionat en la branca valenciana del Cas Gürtel, quedant sense càrrecs judicials pendents i demostrant la seua inocència total en relació a les trames de corrupció en el PP valencià.

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 15:02 5 jun 2024

2024-06-05T15:02:39Z

@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de Francisco Camps i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
 == Cites ==
@@ Llínea 58: / Llínea 76: @@
 *[http://www.ppcv.com/ficha.php?id=1 qui és qui en el PP de la Comunitat Valenciana]
 *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1659&tit=Camps%20legaliz%F3%20el%20catal%E1n%20y%20el%20catalanismo Camps legalizó el catalán y el catalanismo - [[Baltasar Bueno]] - Associació Cardona Vives de Castelló]
 {{Successió

Xavier en 06:42 27 feb 2024

2024-02-27T06:42:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:42 27 feb 2024
Llínea 35:		Llínea 35:

	En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de Francisco Camps i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).		En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de Francisco Camps i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

			== Cites ==

			{{Cita\|''Como presidente de la Comunidad Valenciana está defendiendo a capa y espada los intereses de la misma, cifrados en estos momentos, en el Plan Hidrológico, trasvase del Ebro, el AVE y otros bienes materiales necesarios a la Comunidad. Pero no es fácil conseguir esos objetivos, habiendo derribado previamente los cimientos sobre los que aquellos debieron edificarse. Ha diluido, Camps, las bases de la personalidad valenciana. Se ha entregado a las exigencias separatistas catalanas que a una despliegan su flámula con los socialistas. Y entre ambas dos formaciones nos han tomado a los valencianos el pelo, el que el Presidente se ha dejado tomar. Aceptar hoy si, mañana no, los mismos conceptos, denota falta de serenidad, de equidad y otras cosas. Y esos conceptos son, nada menos, que los equivalentes al mantenimiento del respeto a una comunidad humana: la valenciana.''

			''Nadie que algún interés ponga en conocer la vida actual valenciana, puede poner en duda que el conseller de Cultura Esteban González Pons, es un procatalanista de mucha valía en la contribución al aherrojamiento de la dignidad valenciana. Con la anuencia del señor presidente, que lo mantiene en el cargo, para el que se ha agenciado un conseller de las mismas características que su antecesor, que era el propio Camps, ya entonces prologando un libro en el que, entre otras falsedades se dice que la obra cumbre del arte ibérico, la valenciana Dama de Elche, pertenece a la cultura catalana, abogando a favor de la ilusoria mentira de los "países catalanes". Con otras muchas actuaciones antivalencianas que nos abstenemos de citar.''

			''Mientras González Pons critica a Pascual Maragall y a Pla por "querer crear la Gran Cataluña", acto seguido, "subvenciona a grupos antivalencianos". Lo mismo Camps, que ya cansado de acariciar al catalanismo, tal vez por no revertir sus caricias en positivas ilusiones esperadas, arremete contra el PSOE por negociar un pacto con ERC, que "habla de independencia y de "països catalans". El mismo lenguaje usado por él.''\|''La dormilona de Camps'' (Decembre, 2014), per [[Agustí Franch i Franch]] (Bechí, 1927-2009)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2023-06-10T09:07:01Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 09:07 10 jun 2023
Llínea 39:		Llínea 39:

	* [[Pacte de Reus]]		* [[Pacte de Reus]]
	* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)		* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)
			* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: /* Acadèmia Valenciana de la Llengua */

2023-06-09T09:43:46Z

Acadèmia Valenciana de la Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 09:43 9 jun 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	=== Acadèmia Valenciana de la Llengua ===		=== Acadèmia Valenciana de la Llengua ===

	En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).		En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de Francisco Camps i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval: /* Biografia */

2023-06-09T09:43:20Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:43 9 jun 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000\|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats\|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].		En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000\|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats\|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].

	Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de [[Francisco Camps]] i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).		Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).

	En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].		En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], Francisco Camps, com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

	A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.		A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

Reval en 09:42 9 jun 2023

2023-06-09T09:42:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:42 9 jun 2023
Llínea 30:		Llínea 30:
	En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].		En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

	A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que ~~'''~~Francisco Camps~~'''~~, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.		A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

	=== Acadèmia Valenciana de la Llengua ===		=== Acadèmia Valenciana de la Llengua ===