Francisco Cea Bermúdez - Historial de revisions

Lluísm en 11:00 6 oct 2022

2022-10-06T11:00:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 6 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
	'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], [[28 d'octubre]] de [[1779]] – [[París]], [[6 de juliol]] de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].		'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], [[28 d'octubre]] de [[1779]] - † [[París]], [[6 de juliol]] de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Constantinopla' a 'Costantinoble'

2022-06-23T16:52:29Z

Text reemplaça - 'Constantinopla' a 'Costantinoble'

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 23 jun 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en l'any [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', [[20 de julio]]l de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'[[Espanya]] a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[~~Constantinopla~~]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en l'any [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'[[11 de juliol]] de [[1824]], als 45 anys d'edat.		Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en l'any [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', [[20 de julio]]l de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'[[Espanya]] a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Costantinoble]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en l'any [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'[[11 de juliol]] de [[1824]], als 45 anys d'edat.

	La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] ([[1825]]–[[1827]]) i Londres (1827–[[1832]]); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].		La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] ([[1825]]–[[1827]]) i Londres (1827–[[1832]]); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].

Jose2 en 16:05 2 feb 2020

2020-02-02T16:05:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 2 feb 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| data_naix = 28 d'octubre de [[1779]]		\| data_naix = 28 d'octubre de [[1779]]
	\| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 6 de juliol de [[~~185~~]]		\| data_mort = 6 de juliol de [[1850]]
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en l'any [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', [[20 de julio]]l de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'[[Espanya]] a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'[[11 de juliol]] de [[1824]], als 45 anys d'edat.		Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en l'any [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', [[20 de julio]]l de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'[[Espanya]] a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en l'any [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'[[11 de juliol]] de [[1824]], als 45 anys d'edat.

	La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] ([[1825]]–[[1827]]) i Londres (1827–[[1832]]); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].		La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] ([[1825]]–[[1827]]) i Londres (1827–[[1832]]); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].

Jose2: Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

2019-03-23T12:34:42Z

Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 23 març 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de giner]] de [[1834]]).		No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de giner]] de [[1834]]).

	Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] ([[1840]]–[[1843]]).		Emigrà a [[França]], des d'a on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] ([[1840]]–[[1843]]).

	Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.		Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.

Jose2 en 10:07 17 dec 2018

2018-12-17T10:07:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:07 17 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo		\| nom = Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo
	\| image =		\| image = [[File:Francisco Cea Bermúdez.jpg\|250px\|]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 15:11 18 dec 2017

2017-12-18T15:11:44Z

Empanadix: /* Biografia */

2017-12-18T13:09:50Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 18 dec 2017
Llínea 24:		Llínea 24:
	* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).		* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).
	* Amnistia per als lliberals (15 d'octubre de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de 1823. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.		* Amnistia per als lliberals (15 d'octubre de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de 1823. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.
	* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els *carlistas.		* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els carlistes.
	* Renovació dels [[Ajuntament\|ajuntaments]].		* Renovació dels [[Ajuntament\|ajuntaments]].

Llínea 33:		Llínea 33:
	Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] (1840–1843).		Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] (1840–1843).

	Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.		Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 12:29 18 dec 2017

2017-12-18T12:29:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 18 dec 2017
Llínea 38:		Llínea 38:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Cea_Berm%C3%BAdez Francisco Cea Bermúdez en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Cea_Berm%C3%BAdez Francisco Cea Bermúdez en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Espanyols]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics espanyols]]
			[[Categoria:Diplomàtics]]
			[[Categoria:Diplomàtics espanyols]]

Xavier en 12:27 18 dec 2017

2017-12-18T12:27:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 18 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[~~Málaga~~]], 28 de octubre de [[1779]] – [[París]], 6 de julio de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].		{{Biografia\|
			\| nom = Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Polític i diplomàtic
			\| data_naix = 28 d'octubre de [[1779]]
			\| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]
			\| data_mort = 6 de juliol de [[185]]
			\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
			}}
			'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], 28 de octubre de [[1779]] – [[París]], 6 de julio de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' (Málaga, 28 de octubre de 1779 – París, 6 de julio de 1850), fon un polític i diplomàtic...»

2017-12-18T12:21:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' (Málaga, 28 de octubre de 1779 – París, 6 de julio de 1850), fon un polític i diplomàtic...»

Pàgina nova

'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Málaga]], 28 de octubre de [[1779]] – [[París]], 6 de julio de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', 20 de juliol de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'Espanya a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'11 de juliol de [[1824]], als 45 anys d'edat.

La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero potser va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda (24 d'octubre de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] (1825–1827) i Londres (1827–1832); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica|Península]].

Despuix dels successos de la Granja del 14 de setembre de [[1832]], fon cridat per [[María Cristina]] per a que formara govern i neutralisara als sectors absolutistes, colaborant en el moribunt [[Ferrando VII]] en la seua pugna en l'infant Don Carlos. Fon nomenat novament Secretari d'Estat l'1 d'octubre de 1832, i promulgà la Pragmàtica Sanció que anulava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tro a la seua filla, la futura [[Isabel II]].

Adoptà aixina mateix una série de mides:

* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).
* Amnistia per als lliberals (15 d'octubre de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de 1823. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.
* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els *carlistas.
* Renovació dels [[Ajuntament|ajuntaments]].

Confirmat en el seu càrrec per María Cristina a la mort del rei Ferrando, Cea Bermúdez publicà el Manifest del 4 d'octubre de [[1833]], que va fer subscriure a la Regent, en que mostrava la seua intenció de mantindre la política anterior, al mateix temps distanciada de carlistes i lliberals, i en mamprendre reformes administratives, donant entrada en el govern a personalitats com [[Javier de Burgos]] i [[Zarco del Valle]].

No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] (15 de giner de [[1834]]).

Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] (1840–1843).

Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Cea_Berm%C3%BAdez Francisco Cea Bermúdez en Wikipedia]

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 18 dec 2017
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
	'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], 28 de octubre de [[1779]] – [[París]], 6 de ~~julio~~ de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].		'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], [[28 d'octubre]] de [[1779]] – [[París]], [[6 de juliol]] de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', 20 de ~~juliol~~ de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'Espanya a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'11 de juliol de [[1824]], als 45 anys d'edat.		Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en l'any [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', [[20 de julio]]l de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I\|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'[[Espanya]] a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'[[11 de juliol]] de [[1824]], als 45 anys d'edat.

	La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero ~~potser~~ va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda (24 d'octubre de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] (~~1825–1827~~) i Londres (~~1827–1832~~); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].		La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] ([[1825]]–[[1827]]) i Londres (1827–[[1832]]); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica\|Península]].

	Despuix dels successos de la Granja del 14 de setembre de [[1832]], fon cridat per [[María Cristina]] per a que formara govern i neutralisara als sectors absolutistes, colaborant en el moribunt [[Ferrando VII]] en la seua pugna en l'infant Don Carlos. Fon nomenat novament Secretari d'Estat l'1 d'octubre de 1832, i promulgà la Pragmàtica Sanció que anulava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tro a la seua filla, la futura [[Isabel II]].		Despuix dels successos de la Granja del [[14 de setembre]] de l'any [[1832]], fon cridat per [[María Cristina]] per a que formara govern i neutralisara als sectors absolutistes, colaborant en el moribunt [[Ferrando VII]] en la seua pugna en l'infant Don Carlos. Fon nomenat novament Secretari d'Estat l'[[1 d'octubre]] de l'any [[1832]], i promulgà la Pragmàtica Sanció que anulava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tro a la seua filla, la futura [[Isabel II]].

	Adoptà aixina mateix una série de mides:		Adoptà aixina mateix una série de mides:

	* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).		* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).
	* Amnistia per als lliberals (15 d'octubre de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de 1823. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.		* Amnistia per als lliberals ([[15 d'octubre]] de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de [[1823]]. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.
	* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els carlistes.		* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els carlistes.
	* Renovació dels [[Ajuntament\|ajuntaments]].		* Renovació dels [[Ajuntament\|ajuntaments]].

	Confirmat en el seu càrrec per María Cristina a la mort del rei Ferrando, Cea Bermúdez publicà el Manifest del 4 d'octubre de [[1833]], que va fer subscriure a la Regent, en que mostrava la seua intenció de mantindre la política anterior, al mateix temps distanciada de carlistes i lliberals, i en mamprendre reformes administratives, donant entrada en el govern a personalitats com [[Javier de Burgos]] i [[Zarco del Valle]].		Confirmat en el seu càrrec per María Cristina a la mort del rei Ferrando, Cea Bermúdez publicà el Manifest del [[4 d'octubre]] de [[1833]], que va fer subscriure a la Regent, en que mostrava la seua intenció de mantindre la política anterior, al mateix temps distanciada de carlistes i lliberals, i en mamprendre reformes administratives, donant entrada en el govern a personalitats com [[Javier de Burgos]] i [[Zarco del Valle]].

	No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] (15 de giner de [[1834]]).		No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de giner]] de [[1834]]).

	Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] (~~1840–1843~~).		Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] ([[1840]]–[[1843]]).

	Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.		Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.