Francisco Ferrer Lerín - Historial de revisions

Lluísm en 09:52 23 jul 2024

2024-07-23T09:52:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 23 jul 2024
Llínea 74:		Llínea 74:
	* Premi de la Crítica per ''Fámulo'' (2009).		* Premi de la Crítica per ''Fámulo'' (2009).
	* Premi Extraordinari en els Premis Cálamo 2014 per ''Mansa chatarra''.		* Premi Extraordinari en els Premis Cálamo 2014 per ''Mansa chatarra''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 10:16 6 nov 2023

2023-11-06T10:16:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 6 nov 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritor.		\| ocupació = Escritor i poeta.
	\| data_naix = [[1 de giner]] de [[1942]]		\| data_naix = [[1 de giner]] de [[1942]]
	\| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Francisco Ferrer Lerín''' ([[Barcelona]], [[1 de giner]] de [[1942]]) és un escritor i [[ornitòlec]] espanyol.		'''Francisco Ferrer Lerín''' ([[Barcelona]], [[1 de giner]] de [[1942]]) és un escritor, poeta i [[ornitòlec]] espanyol.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 66:		Llínea 66:
	* ''Papur'' reedició (proses), Barcelona, Días Contados, 2022.		* ''Papur'' reedició (proses), Barcelona, Días Contados, 2022.
	* ''Poesía reunida'' (poesia), (edició d'Aurelio Major), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2023.		* ''Poesía reunida'' (poesia), (edició d'Aurelio Major), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2023.

			== Premis ==

			* Finaliste del Premi Internacional de Poesia Maldoror (1970) per ''La horal oval''.
			* Premi AIPEP (Associació Independent de Periodistes, Escritors i Professionals en Noves Tecnologies de l'Informació) a la millor publicació (2005) per ''Níquel''.
			* Premi del Ministeri de Cultura al llibre millor editat (2008), dins de la categoria "Obres generals i de divulgació", pel ''Bestiario de Ferrer Lerín''.
			* Premi de la Crítica per ''Fámulo'' (2009).
			* Premi Extraordinari en els Premis Cálamo 2014 per ''Mansa chatarra''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 74:		Llínea 82:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors d'Espanya]]		[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes espanyols]]

Xavier: /* Obra */

2023-11-06T10:12:37Z

Obra

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+* ''De las condiciones humanas'' (poesia), Barcelona, Trimer, 1964.
 == Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2023-11-06T10:04:54Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 6 nov 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	En l'any [[2001]] Ferrer Lerín escriu, per encàrrec de Frederic Amat, un guió cinematogràfic, ''Die Rabe'', que més avant és transformat en una novela, publicada en [[2005]] baix el títul de ''Níquel''. A partir d'este moment la seua producció es multiplica. En l'any [[2006]] l'editorial Artemisa trau a la llum la seua obra poètica completa baix el títul de ''Ciudad Propia'', i en [[2007]] Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg edita ''El bestiario de Ferrer Lerín'', frut del seu proyecte de tesis doctoral sobre els ornitònims del ''Diccionario de autoridades''.		En l'any [[2001]] Ferrer Lerín escriu, per encàrrec de Frederic Amat, un guió cinematogràfic, ''Die Rabe'', que més avant és transformat en una novela, publicada en [[2005]] baix el títul de ''Níquel''. A partir d'este moment la seua producció es multiplica. En l'any [[2006]] l'editorial Artemisa trau a la llum la seua obra poètica completa baix el títul de ''Ciudad Propia'', i en [[2007]] Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg edita ''El bestiario de Ferrer Lerín'', frut del seu proyecte de tesis doctoral sobre els ornitònims del ''Diccionario de autoridades''.

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		Un any més tart apareix en l'editorial EclipsaDOs Papur, llibre de bibliofÍliEs, facsímils, artículs i atres en prosa que inclou un apartat final en el guió ''Die Rabe''. En [[2009]] Tusquets edita, dins de la colecció Nous Texts Sagrats, un nou llibre de poesia, ''Fámulo'', guardonat en abril de [[2010]] en el Premi de la Crítica. En [[2011]] apareix en la colecció ''Andanzas'' de Tusquets una versió revisada i ampliada de ''Níquel'', en el títul de ''Familias como la mía'', i en [[2012]], l'editorial Menoscuarto publica ''Gingival'', que arreplega les entrades de caràcter narratiu del seu [[blog]].

			En l'any [[2013]] Tusquets publica el volum de poesia ''Hiela sangre''. En [[2014]] l'editorial Jekyll & Jill publica una selecció de relats de caràcter oníric baix el nom de ''Mansa chatarra'', i l'editorial Leteradura el volum de contes ''30 niñas''. En [[2016]] l'editorial californiana Michel Eyquem trau l'antologia bilingüe de versos i proses ''Chance Encounters and Waking Dreams'', la barcelonesa S.D. Edicions ''Edad del insecto'', àmplia recopilació de texts i dibuixos que es donaven per perduts, i el mestre impressor malagueny Francisco Cumpián l'antologia alfabètica ''El primer búfalo''.

			En [[2018]] apareixen els poemes de ''Ciudad Corvina'', les proses de ''Besos humanos'' en Anagrama, la plaquette ''Razón y combate'' i el llibre catàlec de l'exposició Ferrer Lerín. ''Un experimento''. En [[2019]] un nou poemari en Tusquets, ''Libro de la confusión'', i l'ensaig ''Arte Casual'' en la colaboració de diversos teòrics, autors i experts en art contemporàneu. En [[2020]] ''Cuaderno de campo'', texts procedents d'entrevistes, i ''Grafo Pez'', poemes. En [[2021]] es publica una edició crítica de prosa breu, per part del professor de l'Universitat de Saragossa [[Antonio Viñuales Sánchez]], baix el títul ''Casos completos'' i en [[2022]] es reedita el volum en prosa ''Papur''. En [[2023]] Tusquets publica tota la seua poesia reunida fins a la data.

			== Artiste plàstic ==

			En l'any [[2016]] es va desvelar la seua faceta d'artiste plàstic d'una manera parcial en el Museu d'Art Contemporàneu d'Eivissa. I en [[2018]], el vicerrectorat de Cultura de l'Universitat de Màlaga va organisar una exposició en "peces sonores, performances, caligrames, poemes visuals, vídeos i una bona mostra de l'art casual que commou al poeta".

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Biografia */

2023-11-05T19:08:32Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 5 nov 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Estaciones'', ''Diario Jaén'', ''Poesía española'', ''Rocamador'', ''Diario de Barcelona'', ''Informaciones'', ''El Heraldo de Aragón'', ''Papeles de Son Armadans'', ''Ínsula'' i ''El Estado Mental''. La seua persona ha aparegut en l'obra d'[[Enrique Vila-Matas]], que li dedica el capítul setzé de ''Bartleby y compañía'', i en la de [[Félix de Azúa]], que en ''El diario de un hombre humillado'' oferix un fidedigne retrat seu baix l'apelatiu de "el Buitre". Igualment, Ferrer Lerín protagonisa un breu episodi filològic en ''Paseos con mi madre'' de [[Javier Pérez Andújar]].		Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Estaciones'', ''Diario Jaén'', ''Poesía española'', ''Rocamador'', ''Diario de Barcelona'', ''Informaciones'', ''El Heraldo de Aragón'', ''Papeles de Son Armadans'', ''Ínsula'' i ''El Estado Mental''. La seua persona ha aparegut en l'obra d'[[Enrique Vila-Matas]], que li dedica el capítul setzé de ''Bartleby y compañía'', i en la de [[Félix de Azúa]], que en ''El diario de un hombre humillado'' oferix un fidedigne retrat seu baix l'apelatiu de "el Buitre". Igualment, Ferrer Lerín protagonisa un breu episodi filològic en ''Paseos con mi madre'' de [[Javier Pérez Andújar]].

			En l'any [[2001]] Ferrer Lerín escriu, per encàrrec de Frederic Amat, un guió cinematogràfic, ''Die Rabe'', que més avant és transformat en una novela, publicada en [[2005]] baix el títul de ''Níquel''. A partir d'este moment la seua producció es multiplica. En l'any [[2006]] l'editorial Artemisa trau a la llum la seua obra poètica completa baix el títul de ''Ciudad Propia'', i en [[2007]] Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg edita ''El bestiario de Ferrer Lerín'', frut del seu proyecte de tesis doctoral sobre els ornitònims del ''Diccionario de autoridades''.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2023-11-05T06:03:58Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 06:03 5 nov 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en ''Ibérica'', ''Ardeola'', ''Birds of Prey Bulletin'', ''Miscel.lània Zoològica'' i ''C.P.B.E.''.		Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en ''Ibérica'', ''Ardeola'', ''Birds of Prey Bulletin'', ''Miscel.lània Zoològica'' i ''C.P.B.E.''.

	Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Estaciones'', ''Diario Jaén'', ''Poesía española'', ''Rocamador'', ''Diario de Barcelona'', ''Informaciones'', ''El Heraldo de Aragón'', ''Papeles de Son Armadans'', ''Ínsula'' i ''El Estado Mental''.		Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Estaciones'', ''Diario Jaén'', ''Poesía española'', ''Rocamador'', ''Diario de Barcelona'', ''Informaciones'', ''El Heraldo de Aragón'', ''Papeles de Son Armadans'', ''Ínsula'' i ''El Estado Mental''. La seua persona ha aparegut en l'obra d'[[Enrique Vila-Matas]], que li dedica el capítul setzé de ''Bartleby y compañía'', i en la de [[Félix de Azúa]], que en ''El diario de un hombre humillado'' oferix un fidedigne retrat seu baix l'apelatiu de "el Buitre". Igualment, Ferrer Lerín protagonisa un breu episodi filològic en ''Paseos con mi madre'' de [[Javier Pérez Andújar]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 12:01 3 nov 2023

2023-11-03T12:01:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 3 nov 2023
Llínea 23:		Llínea 23:

	Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en ''Ibérica'', ''Ardeola'', ''Birds of Prey Bulletin'', ''Miscel.lània Zoològica'' i ''C.P.B.E.''.		Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en ''Ibérica'', ''Ardeola'', ''Birds of Prey Bulletin'', ''Miscel.lània Zoològica'' i ''C.P.B.E.''.

			Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Estaciones'', ''Diario Jaén'', ''Poesía española'', ''Rocamador'', ''Diario de Barcelona'', ''Informaciones'', ''El Heraldo de Aragón'', ''Papeles de Son Armadans'', ''Ínsula'' i ''El Estado Mental''.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2023-10-31T12:29:37Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 31 oct 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	A principis dels [[Anys 1970\|anys setanta]], retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província d'Osca\|Osca]]. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.		A principis dels [[Anys 1970\|anys setanta]], retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província d'Osca\|Osca]]. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

			En la década dels huitanta, Ferrer Lerín viaja a [[Andalusia]] en la finalitat d'ocupar un lloc de professor de llingüística en l'[[Universitat de Granada]] i culminar la seua tesis doctoral pero tràgiques circumstàncies donen al trast en estos proyectes. Més tart és nomenat director de l'Escola Taller de Serrablo, en [[Sabiñánigo]], en alguns dels alumnes dels quals posa en funcionament una empresa per a la rehabilitació de construccions pirenaiques.

			Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en ''Ibérica'', ''Ardeola'', ''Birds of Prey Bulletin'', ''Miscel.lània Zoològica'' i ''C.P.B.E.''.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Jose2 en 18:41 29 oct 2023

2023-10-29T18:41:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 29 oct 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].		Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].

	A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].		A finals dels [[Anys 1960\|anys xixanta]], Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].

	A principis dels setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.		A principis dels [[Anys 1970\|anys setanta]], retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província d'Osca\|Osca]]. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2023-10-29T18:33:40Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 29 oct 2023
Llínea 17:		Llínea 17:

	A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].		A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].

			A principis dels setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)