Francisco Franco - Historial de revisions

Xavier en 17:08 23 oct 2025

2025-10-23T17:08:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 23 oct 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

	L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>		L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del [[Front Popular]], descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>

	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

Xavier en 16:56 23 oct 2025

2025-10-23T16:56:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 23 oct 2025
Llínea 32:		Llínea 32:
	En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.		En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

	Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro\|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].		Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro\|camp de Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-10-23T16:54:57Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 23 oct 2025
Llínea 73:		Llínea 73:
	[[Categoria:Polítics de Galícia]]		[[Categoria:Polítics de Galícia]]
	[[Categoria:Generals d'Espanya]]		[[Categoria:Generals d'Espanya]]
			[[Categoria:Militars]]
	[[Categoria:Militars de Galícia]]		[[Categoria:Militars de Galícia]]
	[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]		[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]
	[[Categoria:Líders franquistes]]		[[Categoria:Líders franquistes]]
			[[Categoria:Franquisme]]
	[[Categoria:Falange Espanyola]]		[[Categoria:Falange Espanyola]]
	[[Categoria:Dictadors]]		[[Categoria:Dictadors]]
	[[Categoria:Creu Llorejada de Sant Ferrando]]		[[Categoria:Creu Llorejada de Sant Ferrando]]

Xavier en 16:50 23 oct 2025

2025-10-23T16:50:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 23 oct 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

	Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en ~~als~~ alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[~~Divisió Blava~~]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els ~~eixercits~~ alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].		Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de [[neutralitat]] per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en els alemans en la campanya contra l'[[Unió Soviètica]], la denominada ''[[División Azul]]''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixèrcits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

	Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les ~~nacions~~ Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se ~~va anar~~ desplaçant cap a atres posicions dictatorials.		Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les [[ONU\|Nacions Unides]] pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se fon desplaçant cap ad atres posicions dictatorials.

	Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars ~~nort-americanes~~ en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.		Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats en incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nortamericanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

	En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.		En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

	Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com ~~Els~~ Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda ~~d'Ebre~~\|~~campo~~ de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].		Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro\|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Revertides les edicions de 178.139.163.141 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de 213.0.87.215

2025-09-10T07:26:15Z

Revertides les edicions de 178.139.163.141 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de 213.0.87.215

← Revisió anterior		Revisió de 07:26 10 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde ~~Hijo de Puta~~'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

178.139.163.141 en 00:56 10 set 2025

2025-09-10T00:56:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:56 10 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde Hijo de Puta'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

213.0.87.215: He corregit algunes incorreccions del traductor com per eixemple: al terme de la guerra per a la fi de la guerra, ...

2024-05-22T07:41:27Z

He corregit algunes incorreccions del traductor com per eixemple: al terme de la guerra per a la fi de la guerra, ...

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 22 maig 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des ~~del terme~~ del conflicte, fins ~~al seu~~ defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

	L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>		L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>

	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'~~eixercite~~ d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va ~~collir~~ en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

	Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on ~~franco~~ es negà a ~~laparticipació~~ d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].		Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

	Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.		Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

	Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir ~~el seu~~ iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.		Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

	En el social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.		En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

	Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre\|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].		Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre\|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

2022-12-16T17:18:45Z

Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 16 dec 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>		L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>

	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite de [[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

	Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].		Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

Lluísm en 11:02 6 oct 2022

2022-10-06T11:02:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 6 oct 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] – [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

Valencian: Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

2021-11-29T21:48:13Z

Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

← Revisió anterior		Revisió de 21:48 29 nov 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].		Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

	Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides ~~per el~~ seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.		Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

	Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir el seu iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.		Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir el seu iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 23 oct 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

	L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>		L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del [[Front Popular]], descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>

	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

← Revisió anterior		Revisió de 07:26 10 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde ~~Hijo de Puta~~'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

← Revisió anterior		Revisió de 00:56 10 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde Hijo de Puta'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 22 maig 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des ~~del terme~~ del conflicte, fins ~~al seu~~ defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.

	L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>		L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934\|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>

	En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'~~eixercite~~ d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va ~~collir~~ en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.		En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola\|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.

	Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on ~~franco~~ es negà a ~~laparticipació~~ d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].		Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]].

	Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.		Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar\|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

	Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir ~~el seu~~ iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.		Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower\|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco.

	En el social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.		En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.

	Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre\|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].		Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració\|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó\|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre\|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet\|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola\|transició cap a la democràcia]].

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 6 oct 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]		[[Image:FrancoenReus.jpg\|thumb\|300px\|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]]
	[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]		[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg\|thumb\|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]]
	'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] – [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya\|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya\|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936\|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.		Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya\|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme\|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura\|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia\|democràtiques]] de govern.