Francisco Javier Goerlich Lleó - Historial de revisions

Valencian en 09:50 14 oct 2023

2023-10-14T09:50:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:50 14 oct 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.		Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

	Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les ~~reforme~~ urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va proyectar el nou urbanisme ~~del~~ del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].		Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reformes urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va proyectar el nou urbanisme del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].

	Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].		Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Valencian: Text reemplaça - 'projectar' a 'proyectar'

2023-10-14T09:45:24Z

Text reemplaça - 'projectar' a 'proyectar'

← Revisió anterior		Revisió de 09:45 14 oct 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.		Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

	Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va ~~projectar~~ el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].		Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va proyectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].

	Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].		Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Jose2 en 19:26 6 oct 2022

2022-10-06T19:26:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 6 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg\|thumb\|250px\|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]		[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg\|thumb\|250px\|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]
	'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).		'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - † Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

	Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. Despuix d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].		Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. Despuix d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:48:00Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 24 maig 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).		'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

	Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. ~~Després~~ d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].		Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. Despuix d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].

	Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.		Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.

Xavier: /* Bibliografia */

2020-04-29T17:07:43Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 29 abr 2020
Llínea 45:		Llínea 45:
	*Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X		*Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Arquitectes]]
	[[Categoria:Arquitectes valencians]]		[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Jose2 en 19:36 4 abr 2018

2018-04-04T19:36:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 4 abr 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.		Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

	Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]].		Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]] en l'any [[1932]].

	Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].		Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Jose2 en 19:35 4 abr 2018

2018-04-04T19:35:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 4 abr 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg\|thumb\|250px\|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]		[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg\|thumb\|250px\|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]
	'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des ~~del~~ [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).		'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des de l'any [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

	Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any [[1914]]. Després d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i el [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].		Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última en l'any [[1914]]. Després d'eixercir la professió lliure en Valéncia, [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i en l'any [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]].

	Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.		Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.

	En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran cantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.		En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran cantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.

	Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.		Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

	Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors.		Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos\|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre atres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors, aixina com la remodelació del [[Passeig de l'Albereda]].

	Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].		Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando\|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:31:54Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.		Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de Valéncia, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç.
	En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran ~~quantitat~~ de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.		En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran cantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.

	Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.		Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Posmo en 12:44 24 set 2014

2014-09-24T12:44:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 24 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Edifici Martí Cortina, València.jpg\|thumb\|250px\|Edifici Martí Cortina, en [[Valéncia]], obra de Goerlich Lleó]]
	'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).		'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - Valéncia, [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de Valéncia, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]).

Llínea 15:		Llínea 16:

	== Obres ==		== Obres ==
			[[Image:Edifici Roig Vives València.JPG\|thumb\|250px\|Edifici Roig Vives]]
	* '''Edifici ''Oltra''''' Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], ([[1927]]).		* '''Edifici ''Oltra''''' Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], ([[1927]]).

Admin: Text reemplaça - '''']]' a ']] ''''

2013-06-10T17:53:17Z

Text reemplaça - '''']]' a ']] ''''

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 10 jun 2013
Llínea 26:		Llínea 26:
	* '''Edifici ''Valls''''' Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch ([[1935]])		* '''Edifici ''Valls''''' Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch ([[1935]])

	* '''[[Edifici Roig Vives\|Edifici ''Roig Vives''''']] Valéncia, carrer Xàtiva, 4 ([[1940]]).		* '''[[Edifici Roig Vives\|Edifici ''Roig Vives'']] ''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 ([[1940]]).

	* '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-[[1941]])		* '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-[[1941]])

	* '''[[Colege Major Lluís Vives''']], Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-1941).		* '''[[Colege Major Lluís Vives]] ''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-1941).

	* '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941).		* '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941).

	* '''[[Edifici Martí Cortina\|Edifici ''Martí Cortina''''']], Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 ([[1942]]).		* '''[[Edifici Martí Cortina\|Edifici ''Martí Cortina'']] ''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 ([[1942]]).

	* '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real\|Real]] ([[1944]]-[[1946]]).		* '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real\|Real]] ([[1944]]-[[1946]]).