Francisco Palanca i Roca - Historial de revisions

Lluísm en 11:26 30 maig 2024

2024-05-30T11:26:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 30 maig 2024
Llínea 57:		Llínea 57:
	Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).		Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
	* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.		* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
	Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).		Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).

Jose2: /* Biografia */

2023-06-16T14:14:02Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 16 jun 2023
Llínea 35:		Llínea 35:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.		Sent un chiquet, la necessitat de millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

	Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.		Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

Jose2 en 10:25 8 oct 2022

2022-10-08T10:25:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 8 oct 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	}}		}}

	'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana\|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].		'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - † [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana\|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].

	En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''		En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''

Valencian: Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

2022-06-03T19:03:40Z

Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 3 jun 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	\| premis =		\| premis =
	\| lloc web =		\| lloc web =
	\| ~~signatura~~ =		\| firma =
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}

Jose2: /* Biografia */

2019-04-27T10:40:09Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 27 abr 2019
Llínea 43:		Llínea 43:
	Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En l'any [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.		Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En l'any [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

	Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.		Estava casat des de l'any [[1865]] en Juana Labayla.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2: Text reemplaça - ' comedia ' a ' comèdia '

2018-08-04T22:09:16Z

Text reemplaça - ' comedia ' a ' comèdia '

← Revisió anterior		Revisió de 22:09 4 ago 2018
Llínea 52:		Llínea 52:
	* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.		* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
	Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.		Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
	* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : ~~comedia~~ bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.		* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comèdia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
	Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.		Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
	* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.		* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.

Jose2: /* Biografia */

2018-04-28T17:49:33Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 28 abr 2018
Llínea 35:		Llínea 35:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.		Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

	Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.		Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.
Llínea 41:		Llínea 41:
	La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.		La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

	Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.		Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En l'any [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

	Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.		Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.

Jose2: /* Biografia */

2015-10-24T18:16:05Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 24 oct 2015
Llínea 37:		Llínea 37:
	Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.		Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

	Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[~~Jacinto Labayla~~]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.		Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

	La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.		La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

	Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i ~~torná~~ a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.		Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III\|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

	Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.		Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.

Jose2 en 11:22 14 jul 2015

2015-07-14T11:22:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 14 jul 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~[[File:~~FranciscoPalancayRoca.jpg\|~~thumb~~\|~~Francisco Palanca i Roca~~]]		{{Infobox escritor
			\| nom = Francisco Palanca i Roca
			\| image = FranciscoPalancayRoca.jpg
			\| grandària = 300px
			\| descripció =
			\| seudònim =
			\| naixcut = [[1834]]
			\| nascuda =
			\| lloc_de_naiximent = [[Alzira]], [[Valéncia]]
			\| mort = [[1897]]
			\| morta =
			\| lloc_de_mort = Valéncia
			\| ocupació = Escritor
			\| país = [[Espanya]]
			\| periodo = [[Sigle XIX]]
			\| gènero = Teatre, drama
			\| temàtica =
			\| moviment =
			\| primeres_obres =
			\| obres_magnes = ''Llàgrimes d'una donzella''
			''
			\| influències =
			\| influenciat =
			\| influenciada =
			\| premis =
			\| lloc web =
			\| signatura =
			\| notes a peu =
			}}

	'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana\|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].		'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana\|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].

Jose2 en 18:47 31 maig 2015

2015-05-31T18:47:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 31 maig 2015
Llínea 52:		Llínea 52:
	*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297\| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]		*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297\| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]

	[[Categoria:~~Biogràfies~~]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]