Frederic Furió i Ceriol - Historial de revisions

Jose2 en 16:11 12 oct 2022

2022-10-12T16:11:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 12 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valladolit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valladolit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], [[27 de maig]] de [[1527]] - [[Valladolit]], [[12 d'agost]] de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del [[Renaiximent]].		'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], [[27 de maig]] de [[1527]] - † [[Valladolit]], [[12 d'agost]] de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del [[Renaiximent]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' anomenada ' a ' nomenada '

2022-06-22T16:53:59Z

Text reemplaça - ' anomenada ' a ' nomenada '

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 22 jun 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.		En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

	En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia ~~anomenada~~ Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses e inclús polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.		En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia nomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses e inclús polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.

	Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].		Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:20:08Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 11 jul 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.		En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

	En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses ~~i fins i tot~~ polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.		En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses e inclús polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.

	Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].		Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

Jose2: Text reemplaça - ' paisos ' a ' països '

2020-06-06T10:57:48Z

Text reemplaça - ' paisos ' a ' països '

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 6 jun 2020
Llínea 22:		Llínea 22:
	En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.		En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.

	Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels ~~paisos~~ Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].		Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

	Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.		Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:27:42Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 24 gin 2020
Llínea 36:		Llínea 36:
	*''Gramática de la Lengua Vulgar de España'' (1559)		*''Gramática de la Lengua Vulgar de España'' (1559)
	*''Comedia llamada Josephina'' (1559)		*''Comedia llamada Josephina'' (1559)
	*''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559). N'hi han ~~varies~~ edicions modernes [[Henri Méchoulan]] (Madrid, Editora Nacional, 1978; Madrid, Tecnos, 1993 i en [[Jordi Pérez Durà]], Valéncia, Alfons el Magnànim, 1996).		*''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559). N'hi han vàries edicions modernes [[Henri Méchoulan]] (Madrid, Editora Nacional, 1978; Madrid, Tecnos, 1993 i en [[Jordi Pérez Durà]], Valéncia, Alfons el Magnànim, 1996).
	*''Remedios para el sosiego de las alteraciones de los países Bajos de los Estados de Flandes'' (1573).		*''Remedios para el sosiego de las alteraciones de los países Bajos de los Estados de Flandes'' (1573).
	*''Avisos acerca de los Estados Bajos'' (julio de 1566).		*''Avisos acerca de los Estados Bajos'' (julio de 1566).

Jose2: /* Biografia */

2019-07-27T13:35:09Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 27 jul 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].		Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].

	En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, a on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.		En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la Ramée i Adrien Turnèbe, fins a l'any [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, a on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.

	En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.		En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.
Llínea 26:		Llínea 26:
	Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.		Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.

	Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, a on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.		Va emmalaltir en l'any [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, a on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.

	En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.		En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.

Jose2 en 21:28 21 jul 2019

2019-07-21T21:28:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:28 21 jul 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valladolit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valladolit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], 27 de maig de [[1527]] - [[Valladolit]], 12 d'agost de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del Renaiximent.		'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], [[27 de maig]] de [[1527]] - [[Valladolit]], [[12 d'agost]] de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del [[Renaiximent]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].		Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].

	En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la*Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.		En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, a on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.

	En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes ~~i fins i tot~~ a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.		En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions" i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

	En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a [[1779]] i, ya en el sigle XIX, en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va ~~marchar~~ a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.		En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.

	Acceptà i, en [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels paisos Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].		Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels paisos Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

	Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.		Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.

	Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.		Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, a on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.

	En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.		En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.

Xavier en 10:18 21 jul 2019

2019-07-21T10:18:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 21 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Frederic Furió i Ceriol
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
			\| ocupació = Humaniste, historiador i escritor
			\| data_naix = 27 de maig de [[1527]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = 12 d'agost de [[1592]]
			\| lloc_mort = [[Valladolit]], [[Espanya]]
			}}
	'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], 27 de maig de [[1527]] - [[Valladolit]], 12 d'agost de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del Renaiximent.		'''Frederic Furió i Ceriol''', llatinisat com ''Fridericus Furius Caeriolanus'', fon el pseudònim adoptat per '''Miquel-Joan Ceriol i Balle''' ([[Valéncia]], 27 de maig de [[1527]] - [[Valladolit]], 12 d'agost de [[1592]]), fon un humaniste [[Regne de Valéncia\|valencià]] que fon un destacat filòsof, retòric, historiador i teòlec del Renaiximent.

Xavier en 10:15 21 jul 2019

2019-07-21T10:15:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 21 jul 2019
Llínea 35:		Llínea 35:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fadrique_Furi%C3%B3_Ceriol Frederic Furió en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fadrique_Furi%C3%B3_Ceriol Frederic Furió en Wikipedia]
	* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/furio_ceriol.htm Biografia de Frederic Furió - Biografías y Vidas]		* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/furio_ceriol.htm Biografia de Frederic Furió - Biografías y Vidas]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Humanistes]]
			[[Categoria:Humanistes valencians]]
			[[Categoria:Historiadors]]
			[[Categoria:Historiadors valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Sigle XVI]]

Xavier: /* Biografia */

2019-07-21T10:12:40Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 21 jul 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant ~~Vicente~~ Ferrer]].		Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].

	En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la*Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.		En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la*Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.
Llínea 17:		Llínea 17:
	Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.		Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.

	En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.		En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.

	== Obra ==		== Obra ==