Freqüència - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:01:07Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 ago 2023
Llínea 75:		Llínea 75:
	La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].		La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×10<sup>14</sup>Hz és la llum roja, 8×10<sup>14</sup>Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×10<sup>14</sup>Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×10<sup>14</sup>Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×10<sup>14</sup>Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

	Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són ~~cridades~~ [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.		Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

	Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.		Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

Lluísm: /* Referències */

2023-08-03T12:47:05Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 3 ago 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />
			* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre
	* ~~Ortega~~, ~~Manuel R~~.. ~~(en español~~), ~~Monytex~~. ~~ISBN 84-404-4290-4~~, ~~ISBN 84-398-9218-7~~, ~~ISBN 84-398-9219-5~~, ~~ISBN 84-604-4445-7~~.		* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164.
			* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999.

	=== Bibliografia ===		=== Bibliografia ===

Lluísm: /* Referències */

2023-08-03T12:46:00Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 3 ago 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			* Ortega, Manuel R.. (en español), Monytex. ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7.

	=== Bibliografia ===		=== Bibliografia ===

Lluísm en 12:45 3 ago 2023

2023-08-03T12:45:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 3 ago 2023
Llínea 90:		Llínea 90:
	* {{cita libro\|autor = Serway, Raymond A.\|coautores = Jewett, John W.\|título = Physics for Scientists and Engineers\|edición = 6ª\|editorial = Brooks/Cole\|año = 2004\|isbn = 0-534-40842-7\|idioma=inglés}}		* {{cita libro\|autor = Serway, Raymond A.\|coautores = Jewett, John W.\|título = Physics for Scientists and Engineers\|edición = 6ª\|editorial = Brooks/Cole\|año = 2004\|isbn = 0-534-40842-7\|idioma=inglés}}
	* {{cita libro\|autor = Tipler, Paul A.\|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)\|año = 2000\|editorial = Barcelona: Ed. Reverté\|id = ISBN 84-291-4382-3\|idioma=español}}		* {{cita libro\|autor = Tipler, Paul A.\|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)\|año = 2000\|editorial = Barcelona: Ed. Reverté\|id = ISBN 84-291-4382-3\|idioma=español}}



	~~[[Categoria:Magnitudes físiques]]~~
	~~[[Categoria:Cinemàtica]]~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 102:		Llínea 97:

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
			[[Categoria:Cinemàtica]]
	[[Categoria:Vibració mecànica]]		[[Categoria:Vibració mecànica]]
	[[Categoria:Magnituts físiques]]		[[Categoria:Magnituts físiques]]
	[[Categoria:Paràmetros de sò]]		[[Categoria:Paràmetros de sò]]

	~~{{Traduït de\|es\|Frecuencia}}~~

Lluísm: Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

2023-08-03T12:26:19Z

Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 3 ago 2023
Llínea 85:		Llínea 85:
	<references />		<references />

	=== ~~Bibliografía~~ ===		=== Bibliografia ===
	* {{cita libro\|autor = Ortega, Manuel R.\|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)\|año = 1989-2006\|editorial = Monytex\|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7\|idioma=español}}		* {{cita libro\|autor = Ortega, Manuel R.\|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)\|año = 1989-2006\|editorial = Monytex\|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7\|idioma=español}}
	* {{cita libro\|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.\|título = Physics\|ubicación = New York\|editorial = John Wiley & Sons\|año = 2001\|ISBN= 0-471-32057-9\|idioma=inglés}}		* {{cita libro\|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.\|título = Physics\|ubicación = New York\|editorial = John Wiley & Sons\|año = 2001\|ISBN= 0-471-32057-9\|idioma=inglés}}

Valencian: Text reemplaça - 'de Amèrica del Sur' a 'd'Amèrica del Sur'

2022-12-16T16:56:47Z

Text reemplaça - 'de Amèrica del Sur' a 'd'Amèrica del Sur'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 16 dec 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	{{Leyenda\|#E08000\|100-127 V/50 Hz}}]]		{{Leyenda\|#E08000\|100-127 V/50 Hz}}]]

	En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part de [[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.		En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

	Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:		Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:24:38Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic.		'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic.

	Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, ~~després~~ estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[hertzi\|hertzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)\|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br />		Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, despuix estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[hertzi\|hertzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)\|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps).<br />
	Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional\| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca\|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical\|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).		Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional\| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca\|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical\|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).

	:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>		:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>

	Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació\|periodo]]) i ~~després~~ calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera:		Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació\|periodo]]) i despuix calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera:

	:<math>f = \frac{n}{T}</math>		:<math>f = \frac{n}{T}</math>

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:49:46Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:49 20 feb 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math>		:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math>

	Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant ~~només~~ la seua llongitut d'ona i la velocitat.		Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant a soles la seua llongitut d'ona i la velocitat.

	== Freqüència de la corrent alterna ==		== Freqüència de la corrent alterna ==

84.78.25.245: /* Enllaços externs */

2017-05-22T20:13:32Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:13 22 maig 2017
Llínea 103:		Llínea 103:
	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Vibració mecànica]]		[[Categoria:Vibració mecànica]]
	[[Categoria:~~#Magnitut~~ físiques]]		[[Categoria:Magnituts físiques]]
	[[Categoria:Paràmetros de sò]]		[[Categoria:Paràmetros de sò]]

	{{Traduït de\|es\|Frecuencia}}		{{Traduït de\|es\|Frecuencia}}

Posmo: /* Referències */

2016-09-14T17:13:42Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 14 set 2016
Llínea 83:		Llínea 83:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{llistaref}}~~		<references />

	=== Bibliografía ===		=== Bibliografía ===