Funció matemàtica - Historial de revisions

Jose2 en 19:19 3 jun 2024

2024-06-03T19:19:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 3 jun 2024
Llínea 31:		Llínea 31:
	\|...		\|...
	\|}		\|}




	[[Categoria:Funcions\| ]]		[[Categoria:Funcions\| ]]

Valencian: Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

2022-06-03T20:20:27Z

Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 3 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)\|magnitut]] o [[magnitut física\|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)\|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)\|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]].		En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)\|magnitut]] o [[magnitut física\|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)\|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)\|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]].

	En [[anàlisis matemàtic]], el concepte general de '''funció''', '''aplicació''' o '''mapage''' es referix a una [[llei de composició\|regla]] que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt ([[correspondència matemàtica]]). Per eixemple, cada [[@número ~~entero~~]] posseïx un únic [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]], que resulta ser un [[número natural]] (incloent el [[zero]]):		En [[anàlisis matemàtic]], el concepte general de '''funció''', '''aplicació''' o '''mapage''' es referix a una [[llei de composició\|regla]] que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt ([[correspondència matemàtica]]). Per eixemple, cada [[@número sancer]] posseïx un únic [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]], que resulta ser un [[número natural]] (incloent el [[zero]]):

	{\| align="center"		{\| align="center"
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|}		\|}

	Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número ~~entero~~ '''Z''' i el conjunt dels número natural '''N'''. Encara que les funcions que manipulen números són les més conegudes, no són l'únic eixemple: pot imaginar-se una funció que a cada paraula del [[idioma espanyol\|espanyol]] li assigne el seu [[lletra]] inicial:		Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número sancer '''Z''' i el conjunt dels número natural '''N'''. Encara que les funcions que manipulen números són les més conegudes, no són l'únic eixemple: pot imaginar-se una funció que a cada paraula del [[idioma espanyol\|espanyol]] li assigne el seu [[lletra]] inicial:

	{\| align="center"		{\| align="center"

Jose2 en 07:06 18 feb 2019

2019-02-18T07:06:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:06 18 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~

	[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|thumb\|right\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]		[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|thumb\|right\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]
	[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|thumb\|right\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]		[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|thumb\|right\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]

EirVal en 18:16 26 nov 2016

2016-11-26T18:16:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 26 nov 2016
Llínea 37:		Llínea 37:


	[[~~Categoría~~:~~Funciones~~\| ]]		[[Categoria:Funcions\| ]]
	[[~~Categoría~~:~~Matemática~~ elemental]]		[[Categoria:Matemàtica elemental]]

	{{Traduït de\|es\|Función Matemática}}		{{Traduït de\|es\|Función Matemática}}

EirVal en 18:15 26 nov 2016

2016-11-26T18:15:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 26 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{En desenroll}}

	[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|thumb\|right\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]		[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|thumb\|right\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]
	[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|thumb\|right\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]		[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|thumb\|right\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]

EirVal en 18:15 26 nov 2016

2016-11-26T18:15:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 26 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]		[[Archiu:PolygonsFunction.svg\|miniaturadeimagen\|275px\|thumb\|right\|En la [[Graf bipartit\|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals\|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica\|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)\|costats]].]]
	[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]		[[Archiu:FunctionMachine.svg\|miniaturadeimagen\|220px\|thumb\|right\|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)\|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]

	En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)\|magnitut]] o [[magnitut física\|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)\|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)\|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]].		En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)\|magnitut]] o [[magnitut física\|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)\|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)\|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)\|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]].

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «image es mostra una relació entre un conjunt de polígons i un conjunt de n...»

2016-11-26T18:13:36Z

Pàgina nova, en el contingut: «miniaturadeimagen|275px|En la [[Graf bipartit|image es mostra una relació entre un conjunt de polígons i un conjunt de n...»

Pàgina nova

[[Archiu:PolygonsFunction.svg|miniaturadeimagen|275px|En la [[Graf bipartit|image]] es mostra una relació entre un conjunt de [[polígon]]s i un conjunt de [[números naturals|números]]. A cada polígon li [[Correspondència matemàtica|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)|costats]].]]
[[Archiu:FunctionMachine.svg|miniaturadeimagen|220px|Una funció vista com una «[[caixa negra (sistemes)|caixa negra]]», que transforma els valors o objectes de «entrada» en els valors o objectes de «eixida»]]

En [[matemàtiques]], es diu que una [[magnitut (matemàtica)|magnitut]] o [[magnitut física|cantitat]] és '''funció''' d'una atra si el valor de la primera depén del valor de la segona. Per eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlgebra)|quadrat]] del radi, ''A'' = ''π''·''r''<sup>2</sup>).De la mateixa manera, la duració ''T'' d'un viage en tren entre dos ciutats separades per una distancia ''d'' de 150 km depén de la velocitat ''v'' a la que es desplace el tren (la duració és inversament proporcional a la velocitat, ''d'' / ''v'').A la primera magnitut (l'àrea, la duració) li la denomina [[variable (matemàtiques)|variable depenent]], i la cantitat de la que depén (el radi, la velocitat) és la [[variable independent]].

En [[anàlisis matemàtic]], el concepte general de '''funció''', '''aplicació''' o '''mapage''' es referix a una [[llei de composició|regla]] que assigna a cada element d'un primer conjunt un únic element d'un segon conjunt ([[correspondència matemàtica]]). Per eixemple, cada [[@número entero]] posseïx un únic [[quadrat (àlgebra)|quadrat]], que resulta ser un [[número natural]] (incloent el [[zero]]):

{| align="center"
|...&emsp;
| −2 → +4,&emsp;
| −1 → +1,&emsp;
| 0 → 0,&emsp;
| &emsp;
|-
| &emsp;
| +1 → +1,&emsp;
| +2 → +4,&emsp;
| +3 → +9,&emsp;
|...&emsp;
|}

Esta assignació constituïx una funció entre el conjunt dels @número entero '''Z''' i el conjunt dels número natural '''N'''. Encara que les funcions que manipulen números són les més conegudes, no són l'únic eixemple: pot imaginar-se una funció que a cada paraula del [[idioma espanyol|espanyol]] li assigne el seu [[lletra]] inicial:

{| align="center"
|...,
| Estación → E,
| Museo → M,
| Arroyo → A,
| Rosa → R,
| Avión → A,
|...
|}

[[Categoría:Funciones| ]]
[[Categoría:Matemática elemental]]

{{Traduït de|es|Función Matemática}}