Furs de Valéncia - Historial de revisions

Xavier en 18:00 23 dec 2025

2025-12-23T18:00:48Z

@@ Llínea 70: / Llínea 70: @@
 ::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
-== Edicions fascimil ==
+== Edicions facscimil ==
 Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
@@ Llínea 83: / Llínea 83: @@
 '...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
 == Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

2025-08-15T04:14:26Z

Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

← Revisió anterior		Revisió de 04:14 15 ago 2025
Llínea 37:		Llínea 37:
	És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].		És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

	Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].		Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

	En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].		En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-05T17:12:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 5 ago 2025
Llínea 102:		Llínea 102:
	*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]		*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
	*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]		*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
			*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:35Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 47:		Llínea 47:
	En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].		En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

	En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].		En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

	De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)\|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.		De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)\|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
Llínea 55:		Llínea 55:
	Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.		Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

	Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].		Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

	Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella\|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià\|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.		Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella\|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià\|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

Xavier en 12:38 27 nov 2024

2024-11-27T12:38:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 27 nov 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia\|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].		Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia\|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

			== Història ==

	'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.		'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.

Xavier en 12:36 27 nov 2024

2024-11-27T12:36:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 27 nov 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Orige ==		== Orige ==

	Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.		Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Llínea 29:		Llínea 30:

	== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==		== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==

	El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].		El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

Llínea 48:		Llínea 50:

	== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==		== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

	Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.		Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Llínea 66:		Llínea 69:

	== Edicions fascimil ==		== Edicions fascimil ==

	Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.		Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

	Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].		Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].

			== Cites ==

			{{Cita\|Els Furs del Regne de Valencia, que es troben en la vitrina d'honor del Salo Foral de l'Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despres, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

			Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

			'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).\|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}

	== Referències ==		== Referències ==

	* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
	* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana		* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
Llínea 76:		Llínea 89:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2		* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
	* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0		* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
Llínea 82:		Llínea 96:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	{{Commonscat\|Furs de València}}		{{Commonscat\|Furs de València}}
	*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]		*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]

Jose2 en 11:48 25 jul 2023

2023-07-25T11:48:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 25 jul 2023
Llínea 73:		Llínea 73:
	* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
	* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana		* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
			* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. Pag. 272. ISBN 84-404-3763-3

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2		* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
	* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0		* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
	* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3
	* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3		* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
	* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0		* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

Jose2: /* Referències */

2023-07-25T11:47:38Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 25 jul 2023
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït~~ de~~\|es\|Fueros_de_Valencia}}~~		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
			* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Bibliografia */

2023-07-25T11:46:18Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 25 jul 2023
Llínea 78:		Llínea 78:
	* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3		* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3
	* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3		* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
	*		* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0
	Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Bibliografia */

2023-07-25T11:46:07Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 25 jul 2023
Llínea 74:		Llínea 74:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*[[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2		* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
	*[[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0		* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
			* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3
			* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
			*
			Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 04:14 15 ago 2025
Llínea 37:		Llínea 37:
	És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].		És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

	Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].		Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

	En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].		En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].