Gàmbia - Historial de revisions

Reval en 19:23 6 abr 2026

2026-04-06T19:23:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 6 abr 2026
Llínea 141:		Llínea 141:
	\|		\|
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Gambia}}		{{Traduït de\|es\|Gambia}}

Reval en 20:14 25 març 2026

2026-03-25T20:14:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 25 març 2026
Llínea 141:		Llínea 141:
	\|		\|
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Gambia}}		{{Traduït de\|es\|Gambia}}

Reval en 11:02 26 ago 2025

2025-08-26T11:02:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 26 ago 2025
Llínea 141:		Llínea 141:
	\|		\|
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Gambia}}		{{Traduït de\|es\|Gambia}}

Reval en 15:27 6 maig 2024

2024-05-06T15:27:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:27 6 maig 2024
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Història ==		== Història ==


	Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap\|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X\|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal\|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona en l'época.		Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap\|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X\|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal\|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona en l'época.

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:52:59Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 25 set 2023
Llínea 148:		Llínea 148:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Gambia}}		{{commonscat\|The Gambia}}

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian: /* Cultura */

2023-09-25T14:52:35Z

Cultura

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 25 set 2023
Llínea 144:		Llínea 144:
	\|}		\|}

			== Referències ==
			{{Traduït de\|es\|Gambia}}

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Gambia}}

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Gambia}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Gàmbia]]		[[Categoria:Gàmbia]]

Lluísm en 10:26 11 jul 2023

2023-07-11T10:26:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 11 jul 2023
Llínea 50:		Llínea 50:
	}}		}}

	La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].		La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En l'any [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 59:		Llínea 59:
	[[File:James Island and Fort Gambia.jpg\|thumb\|left\|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]		[[File:James Island and Fort Gambia.jpg\|thumb\|left\|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]

	En [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).		En l'any [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).

	En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra\|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].		En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra\|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre els anys [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].

	Durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)\|Tractat de Versalles de 1783]] otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].		Durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)\|Tractat de Versalles de 1783]] otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].
Llínea 75:		Llínea 75:
	La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]].		La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]].

	Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia\|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)\|eleccions parlamentàries]] de [[2007]] té 42 de 53 bancs.		Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia\|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)\|eleccions parlamentàries]] de l'any [[2007]] té 42 de 53 bancs.

	El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.		El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.
Llínea 115:		Llínea 115:
	També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.		També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.

	L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins al [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives.		L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins a l'any [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives.

	== Demografia ==		== Demografia ==

Jose2 en 10:31 22 oct 2022

2022-10-22T10:31:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 22 oct 2022
Llínea 151:		Llínea 151:
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Gàmbia]]

Valencian: Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

2022-10-18T17:23:59Z

Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 18 oct 2022
Llínea 55:		Llínea 55:


	Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap\|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X\|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal\|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de ~~Malí~~]] al qual pertanyia la zona en l'época.		Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap\|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X\|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal\|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona en l'época.

	[[File:James Island and Fort Gambia.jpg\|thumb\|left\|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]		[[File:James Island and Fort Gambia.jpg\|thumb\|left\|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]

Valencian: Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

2022-08-31T00:07:01Z

Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

← Revisió anterior		Revisió de 00:07 31 ago 2022
Llínea 103:		Llínea 103:
	== Ecologia ==		== Ecologia ==

	El [[World Wide Fund for Nature\|WWF]] (~~Fons~~ Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres [[Ecorregió\|ecorregions]]:		El [[World Wide Fund for Nature\|WWF]] (Fondo Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres [[Ecorregió\|ecorregions]]:
	* [[Manglar guineà]], en la costa		* [[Manglar guineà]], en la costa
	* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en l'oest		* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en l'oest