Gabriel Miró - Historial de revisions

Lluísm en 08:05 22 jul 2025

2025-07-22T08:05:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 22 jul 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	* ''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].		* ''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].
	* ''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].		* ''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].

	== Bibliografia sobre l'autor ==		== Bibliografia sobre l'autor ==
	* Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].		* Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].

Lluísm en 19:26 24 nov 2024

2024-11-24T19:26:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 24 nov 2024
Llínea 86:		Llínea 86:
	* ''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].		* ''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].
	* ''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].		* ''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].

	== Bibliografia sobre l'autor ==		== Bibliografia sobre l'autor ==
	* Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].		* Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].

Lluísm en 15:18 9 ago 2024

2024-08-09T15:18:03Z

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-03-24T19:36:02Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 24 març 2024
Llínea 98:		Llínea 98:
	*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]		*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Alacantins]]		[[Categoria:Alacantins]]

Valencian: Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

2022-06-03T19:07:34Z

Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 3 jun 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	\| premis =		\| premis =
	\| lloc web =		\| lloc web =
	\| ~~signatura~~ =		\| firma =
	\| notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant		\| notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant
	}}		}}

Jose2 en 11:28 28 maig 2022

2022-05-28T11:28:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 28 maig 2022
Llínea 102:		Llínea 102:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]		[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
	[[Categoria:Escritors en ~~espanyol~~]]		[[Categoria:Escritors en castellà]]
	[[Categoria:Generació del 98]]		[[Categoria:Generació del 98]]
	[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]		[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
	[[Categoria:Universitat de Valéncia]]		[[Categoria:Universitat de Valéncia]]
	[[Categoria:Generació de 1914]]		[[Categoria:Generació de 1914]]

Valencian: Text reemplaça - 'La estructura' a 'L'estructura'

2021-12-16T17:53:53Z

Text reemplaça - 'La estructura' a 'L'estructura'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 16 dec 2021
Llínea 52:		Llínea 52:
	#La tècnica del [[fragmentarisme]],		#La tècnica del [[fragmentarisme]],
	#La utilisació de la [[elipsis]] i		#La utilisació de la [[elipsis]] i
	#La estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria\|rememoració]].		#L'estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria\|rememoració]].

	La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].		La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].

Jose2: /* Obra */

2019-01-18T09:32:04Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 18 gin 2019
Llínea 42:		Llínea 42:
	La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]] '' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort.		La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]] '' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort.

	En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]] '', novela en que se relata l'història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol\|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.		En l'any [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]] '', novela en que se relata l'història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol\|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.

	Un any despuix apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]] '' ([[1916]]–[[1917\|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]] '', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]] '' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]] '' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.		Un any despuix apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]] '' ([[1916]]–[[1917\|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de l'any [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]] '', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]] '' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]] '' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.

	En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.		En l'any [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.

	[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen		[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen

Jose2: /* Biografia */

2019-01-18T09:30:18Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:30 18 gin 2019
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li varen concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'~~octubre de~~ [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant\|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.		Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre els anys [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li varen concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En [[octubre]] de l'any [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en l'any [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant\|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.

	En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni varen nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].		En l'any [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni varen nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En l'any [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].

	En [[1911]] li varen nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.		En l'any [[1911]] li varen nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en l'any [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en l'any [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.

	L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste varen modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia\|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià.		L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste varen modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia\|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià.

Posmo en 16:34 4 jun 2017

2017-06-04T16:34:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 4 jun 2017
Llínea 18:		Llínea 18:
	\| moviment =		\| moviment =
	\| primeres_obres =		\| primeres_obres =
	\| obres_magnes = ''El yayo del rei''		\| obres_magnes = ''El yayo del rei''
	''
	\| influències =		\| influències =
	\| influenciat =		\| influenciat =
Llínea 29:		Llínea 28:
	}}		}}

	'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana\|valencià]].		'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]) fon un escritor [[Comunitat Valenciana\|valencià]], enquadrat habitualment en la [[generació del 14]] o el [[noucentisme]]..

	== Biografia ==		== Biografia ==

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 9 ago 2024
Llínea 50:		Llínea 50:
	[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen		[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen

	#La tècnica del [[fragmentarisme]],		# La tècnica del [[fragmentarisme]],
	#La utilisació de la [[elipsis]] i		# La utilisació de la [[elipsis]] i
	#L'estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria\|rememoració]].		# L'estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria\|rememoració]].

	La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].		La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].

	El ''sensorial'' és en la lliteratura mironiana una forma de creació i coneiximent, d'ací		El ''sensorial'' és en la lliteratura mironiana una forma de creació i coneiximent, d'ací
	#La riquea plàstica de la seua obra,		# La riquea plàstica de la seua obra,
	#El us de les sinestèsies i d'imàgens sensorials,		# El us de les sinestèsies i d'imàgens sensorials,
	#La adjectivació sorprenent i		# La adjectivació sorprenent i
	#El lèxic riquíssim.		# El lèxic riquíssim.

	== Bibliografia de l'autor ==		== Bibliografia de l'autor ==
	Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; en [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i en [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova.		Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; en [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i en [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova.

	*''La dona d'Ojeda'', [[1901]].		* ''La dona d'Ojeda'', [[1901]].
	*''Basta d'escenes'', [[1903]].		* ''Basta d'escenes'', [[1903]].
	*''del viure'', [[1904]].		* ''del viure'', [[1904]].
	*''La novela d'un amic'', [[Alacant]], [[1908]].		* ''La novela d'un amic'', [[Alacant]], [[1908]].
	*''Nómada'', [[1908]].		* ''Nómada'', [[1908]].
	*''La palma rota'', [[1909]]		* ''La palma rota'', [[1909]]
	*''El fill sant'', novela curta, [[1909]]		* ''El fill sant'', novela curta, [[1909]]
	*''Amors d'Antón Hernando'', novela curta		* ''Amors d'Antón Hernando'', novela curta
	*''Les cireres del cementeri''		* ''Les cireres del cementeri''
	*''La senyora, els seus i els atres'', [[1912]], novela curta		* ''La senyora, els seus i els atres'', [[1912]], novela curta
	*''de l'hort provincià'', [[Barcelona]], [[1912]], contes		* ''de l'hort provincià'', [[Barcelona]], [[1912]], contes
	*''El yayo del rei'', [[Barcelona]], [[1915]].		* ''El yayo del rei'', [[Barcelona]], [[1915]].
	*''Dins del tancat'', [[Barcelona]], [[1916]].		* ''Dins del tancat'', [[Barcelona]], [[1916]].
	*''Figures de la Passió del Senyor'', [[1916]] i [[1917]].		* ''Figures de la Passió del Senyor'', [[1916]] i [[1917]].
	*''Llibre de Sigüenza'', [[1917]].		* ''Llibre de Sigüenza'', [[1917]].
	*''El fum dormit'', [[Madrit]], [[1919]].		* ''El fum dormit'', [[Madrit]], [[1919]].
	*''L'àngel, el molí i el caragol del far'', [[Madrit]], [[1921]].		* ''L'àngel, el molí i el caragol del far'', [[Madrit]], [[1921]].
	*''El nostre pare Sant Daniel'', [[Madrit]], [[1921]].		* ''El nostre pare Sant Daniel'', [[Madrit]], [[1921]].
	*''Chiquet i gran'', [[Madrit]], [[1922]].		* ''Chiquet i gran'', [[Madrit]], [[1922]].
	*''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].		* ''El bisbe lleprós'', [[Madrit]], [[1926]].
	*''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].		* ''Anys i llegües'', [[Madrit]], [[1928]].

	== Bibliografia sobre l'autor ==		== Bibliografia sobre l'autor ==
	*Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].		* Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. [[Alacant]]: Imprenta Guardiola, [[1935]].
	*Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. [[Madrit]]: [[Gredos]], [[1964]].		* Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. [[Madrit]]: [[Gredos]], [[1964]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.cam.es/1/obra-social/miro/gabriel.Htm Portal consagrat a Gabriel Miró]		* [http://www.cam.es/1/obra-social/miro/gabriel.Htm Portal consagrat a Gabriel Miró]
	*[http://www.elecohernandiano.com/numero3/seotrosautores.Htm Completa biografia de Gabriel Miró]		* [http://www.elecohernandiano.com/numero3/seotrosautores.Htm Completa biografia de Gabriel Miró]
	*[http://www.ned.univie.ac.at/lic/autor.asp?paras=/lg;10/aut_id;27441/ Gabriel Miró en el seu context]		* [http://www.ned.univie.ac.at/lic/autor.asp?paras=/lg;10/aut_id;27441/ Gabriel Miró en el seu context]
	*[http://www.valencian-filmcommission.Org/FichaAutor.Html?Ref=583 Obres completes en la Biblioteca Virtual Cervantes]		* [http://www.valencian-filmcommission.Org/FichaAutor.Html?Ref=583 Obres completes en la Biblioteca Virtual Cervantes]
	*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]		* [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]