Gaetà Huguet i Breva - Historial de revisions

Xavier en 11:16 14 abr 2026

2026-04-14T11:16:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 14 abr 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].		'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]]. Mentres ell vixqué, en Castelló no va entrar el [[catalanisme]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* El valencianisme i Constantí Llombart */

2025-11-24T11:59:45Z

El valencianisme i Constantí Llombart

Xavier: /* Fundació Huguet */

2025-10-24T11:33:54Z

Fundació Huguet

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 24 oct 2025
Llínea 157:		Llínea 157:

	== Fundació Huguet ==		== Fundació Huguet ==
			{{AP\|Fundació Huguet}}
	Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.		Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.

Xavier: /* Gaetà i Lluís Fullana */

2025-10-24T11:33:21Z

Gaetà i Lluís Fullana

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 24 oct 2025
Llínea 123:		Llínea 123:

	== Gaetà i Lluís Fullana ==		== Gaetà i Lluís Fullana ==
			{{AP\|Lluís Fullana}}
	[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]		[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

Xavier: /* Veu de la Plana */

2025-10-08T17:18:45Z

Veu de la Plana

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 8 oct 2025
Llínea 91:		Llínea 91:

	== Veu de la Plana ==		== Veu de la Plana ==
			{{AP\|Veu de la Plana}}
	Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana\|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”		Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana\|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”

Xavier en 12:28 8 oct 2025

2025-10-08T12:28:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 8 oct 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els ~~EE.UU.~~, coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].		'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* El valencià en Castelló */

2025-09-17T11:11:16Z

El valencià en Castelló

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 17 set 2025
Llínea 112:		Llínea 112:
	Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.		Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.

	La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].		La [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

			{{Cita\|... aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al sigle XV era igualment entesa per tota la costa llevantina com França, el Vatica, hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen… despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren.\|Gaetà Huguet i Breva (Bolletí de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1920)}}

	Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.		Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.

Xavier: /* El comerç */

2025-09-17T11:07:36Z

El comerç

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 17 set 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	== El comerç ==		== El comerç ==

	En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construcció del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d'entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l'ajuntament per a la construcció d'un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l'Hort dels Corders d'una escola indústrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. ~~Fou~~ també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d'Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d'administració.		En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construcció del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d'entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l'ajuntament per a la construcció d'un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l'Hort dels Corders d'una escola indústrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. Fon també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d'Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d'administració.

	Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:		Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana\|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:

Xavier: /* Opinions en prensa i revistes */

2025-09-04T11:23:21Z

Opinions en prensa i revistes

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 4 set 2025
Llínea 86:		Llínea 86:
	En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l'espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu'ha despertat l'entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l'amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l'Estat Espanyol”.		En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l'espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu'ha despertat l'entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l'amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l'Estat Espanyol”.

	En l'any [[1915]], la revista ~~“Patria Nova”~~, dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.		En l'any [[1915]], la revista ''[[Patria Nova]]'', dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.

	Elogi de Gaetà a l'acort de l'[[Ajuntament de Valencia]] per l'iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l'ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.		Elogi de Gaetà a l'acort de l'[[Ajuntament de Valencia]] per l'iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l'ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.

Xavier: /* Veu de la Plana */

2025-09-04T11:21:37Z

Veu de la Plana

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 4 set 2025
Llínea 98:		Llínea 98:
	Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia\|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.		Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia\|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.

	Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada\|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”		Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada\|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]” (''Veu de la Plana'', nº 11, 3 de juny de 1916).

	Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”		Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 24 nov 2025
Llínea 52:		Llínea 52:

	== El valencianisme i Constantí Llombart ==		== El valencianisme i Constantí Llombart ==
			{{AP\|Constantí Llombart}}
	La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.		La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.

Llínea 61:		Llínea 61:
	A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:		A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:

	''Vent de ponent, vent de ponent		''Vent de ponent, vent de ponent<br>
	llauradors nostra terra perilla;		llauradors nostra terra perilla;<br>
	germans l'amor sant defensem;		germans l'amor sant defensem;<br>
	vil estrany maganses nos humilla		vil estrany maganses nos humilla<br>
	~~¡ Valencians~~, per la patria breguem!		¡Valencians, per la patria breguem!<br>
	~~¡ Defensem~~ la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !		¡Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa!<br>
	~~¡ Per~~ honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.		¡Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.<br>

	== Opinions en prensa i revistes ==		== Opinions en prensa i revistes ==