Galàxia - Historial de revisions

Reval en 16:14 25 jun 2024

2024-06-25T16:14:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 25 jun 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:14:53Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:14 6 jul 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Galàxia}}		{{DGLV\|Galàxia}}

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2: Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

2018-08-13T08:39:48Z

Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:39 13 ago 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels ~~gassos~~ o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:24:19Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la ~~quantitat~~ que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

Posmo en 20:22 3 feb 2017

2017-02-03T20:22:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 3 feb 2017
Llínea 7:		Llínea 7:

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

			== Enllaços externs ==
			* {{DGLV\|Galàxia}}

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2 en 10:24 29 ago 2015

2015-08-29T10:24:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 29 ago 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.		Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec ~~modern~~\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

Jose2 en 18:30 28 ago 2015

2015-08-28T18:30:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 28 ago 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de ~~nous estrelws~~. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ~~ser~~ quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2 en 18:52 3 maig 2015

2015-05-03T18:52:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 3 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:NGC 1512.jpg\|thumb\|right\|250px\|Galàxia NGC1512]]		[[Archiu:NGC 1512.jpg\|thumb\|right\|250px\|Galàxia NGC1512]]
	Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.		Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estrelws. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estrelws. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels ~~gasos~~ o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]

Jose2 en 18:14 16 dec 2013

2013-12-16T18:14:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 16 dec 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:NGC 1512.jpg\|thumb\|right\|250px\|Galàxia NGC1512]]		[[Archiu:NGC 1512.jpg\|thumb\|right\|250px\|Galàxia NGC1512]]
	Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|~~estels~~]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'~~estels~~ que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls ~~estel·lars~~.		Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de [[Via Làctea]], és a dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (~~estels~~ i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada ~~com~~ més a prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous ~~estels~~. La densitat d'~~estels~~ (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada ~~com~~ més a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estrelws. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre ~~els~~ diferents [[~~estel~~]]s d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol ~~mena~~ de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

	[[Categoria:Astronomia ~~extragalàctica~~]]		[[Categoria:Astronomia]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Galàxia NGC1512 Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'estels i de [[nebulosa|núvo...».

2013-12-16T13:17:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|250px|Galàxia NGC1512 Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'estels i de [[nebulosa|núvo...».

Pàgina nova

[[Archiu:NGC 1512.jpg|thumb|right|250px|Galàxia NGC1512]]
Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela|estels]] i de [[nebulosa|núvols]] de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea|la nostra galàxia]] observada a ull nu des de la [[Terra]] va originar el nom de [[Via Làctea]], és a dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec modern|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estels i [[nebulosa|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar|masses solars]].

L'espai que hi ha entre els diferents [[estel]]s d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot ser quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gasos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol mena de [[matèria]].

[[Categoria:Astronomia extragalàctica]]

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la ~~quantitat~~ que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la cantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].

	L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].		L'espai que hi ha entre les diferents [[estrela\|estreles]] d'una galàxia se nomena [[espai interestelar]] i pot estar quasi buit de [[matèria]] o be ocupat pels gassos o la pols d'una [[nebulosa]]. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies se nomena [[espai intergalàctic]] i és pràcticament buit de qualsevol tipo de [[matèria]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 29 ago 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.		Una '''galàxia''' és un juntament de milers de millons d'[[Estrela\|estreles]] i de [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols. Tot indica que en el centre de determinades galàxies hi ha un [[forat negre]] supermassiu; no obstant, és difícil que es puguen detectar a causa de la gran densitat d'estreles que hi ha en la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estelars.

	El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec ~~modern~~\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.		El [[sistema solar]], i per tant també el [[Terra\|nostre planeta]] es troba dins d'una galàxia, la [[Via Làctea]]. L'aspecte lletós de la part central de [[Via Làctea\|la nostra galàxia]] observada a [[ull]] nu des de la [[Terra]] va originar el nom de Via Làctea, és dir ''camí de llet''. El [[mot]] galàxia ve de la paraula [[Grec\|grega]] ''galactos'', que també significa ''llet''.

	Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].		Els diferents materials que constituïxen una galàxia (estreles i [[nebulosa\|núvols]] de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix en una [[velocitat angular]] que és més elevada quand més prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produïx el naiximent de noves estreles. La densitat d'estreles (és dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depén de la distància al centre galàctic: és més elevada més prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 [[Kilopàrsec]] de radi, mentres la seua massa va de 10<sup>8</sup>, i 10<sup>12</sup> [[massa solar\|masses solars]].