Gastronomia d'Aragó - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:42:20Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 28 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	=== Bolets i foncs ===		=== Bolets i foncs ===

	En Aragó creixen diversos [[Bolet\|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[Rovelló\|rovelló]] (Lactarius deliciosus), també ~~cridat~~ per estes terres com a "rebollón". També es troba el [[Bolet carabassa\|fonc blanc o bolet carabassa]] (Boletus edulis), un dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó\|champinyó]], la [[Senderilla\|senderilla]] (Marasmius oreades), els [[Bolet de penca\|bolets de penca]] i molts més.		En Aragó creixen diversos [[Bolet\|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[Rovelló\|rovelló]] (Lactarius deliciosus), també nomenat per estes terres com a "rebollón". També es troba el [[Bolet carabassa\|fonc blanc o bolet carabassa]] (Boletus edulis), un dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó\|champinyó]], la [[Senderilla\|senderilla]] (Marasmius oreades), els [[Bolet de penca\|bolets de penca]] i molts més.

	=== Carns i peixos ===		=== Carns i peixos ===

Xavier en 07:41 6 feb 2019

2019-02-06T07:41:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 6 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]		[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]

	La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca ~~del~~ [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del [[sigle XX]].		La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca de l'[[Ebre]], per lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del [[sigle XX]].

	== Ingredients ==		== Ingredients ==
Llínea 10:		Llínea 10:


	=== Bolets i ~~fongos~~ ===		=== Bolets i foncs ===

	En Aragó creixen ~~diverses~~ [[~~bolets menjadors~~\|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[~~Lactarius deliciosus~~\|~~Rovelló~~]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], ~~una~~ dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[~~Marasmius oreades~~\|~~Senderilla~~]], els [[~~bolet~~ de penca\|bolets de penca]] i molts més.		En Aragó creixen diversos [[Bolet\|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[Rovelló\|rovelló]] (Lactarius deliciosus), també cridat per estes terres com a "rebollón". També es troba el [[Bolet carabassa\|fonc blanc o bolet carabassa]] (Boletus edulis), un dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó\|champinyó]], la [[Senderilla\|senderilla]] (Marasmius oreades), els [[Bolet de penca\|bolets de penca]] i molts més.

	=== ~~Carnes~~ i peixos ===		=== Carns i peixos ===

	En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[salazó]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famoses el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].		En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[salazó]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famoses el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].

Jose2 en 19:11 22 oct 2016

2016-10-22T19:11:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 22 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]		[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]

	La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.		La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del [[sigle XX]].

	== Ingredients ==		== Ingredients ==
Llínea 7:		Llínea 7:
	=== Frutes i verdures ===		=== Frutes i verdures ===

	Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com ~~els~~ [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, ~~[[tomata]]s~~ (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de ~~les valls del~~ [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda#La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.		Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura\|verdures]] com les [[tomata\|tomates]], les [[ceba\|cebes]] (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, tomates (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc dels valls de l'[[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar la [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna\|prunes]] de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, l'[[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.


	=== Bolets i fongos ===		=== Bolets i fongos ===

	En Aragó creixen diverses [[bolets menjadors\|bolets]] que són molt ~~apreciades~~ en la seua tradició culinària. Entre ~~elles~~ podem trobar el [[Lactarius deliciosus\|Rovelló]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[Marasmius oreades\|*Senderilla]], la [[bolet de penca\|bolets de penca]] i ~~moltes~~ més.		En Aragó creixen diverses [[bolets menjadors\|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[Lactarius deliciosus\|Rovelló]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[Marasmius oreades\|Senderilla]], els [[bolet de penca\|bolets de penca]] i molts més.

	=== Carnes i peixos ===		=== Carnes i peixos ===

	En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són ~~famosos~~ el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].		En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[salazó]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famoses el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].

	En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en saladura]]), l'abadejo a la baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].		En el terreny dels peixos es troba l'[[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en saladura]]), l'abadejo a la baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].


	=== Formages ===		=== Formages ===

	Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet\|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca\|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera.		Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en [[llet]] d'[[ovella]], a voltes mesclada en llet de [[cabra]]. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet\|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca\|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera.

	=== Uns atres ===		=== Uns atres ===

	Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.		Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En [[Nadal]] és molt típic cuinar la penca en salsa d'[[armela\|armeles]] i [[pinyó\|pinyons]].

	=== Darreries i dolces ===		=== Darreries i dolces ===

	En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de chocolate negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes de [[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar\|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)\|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera.		En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de [[chocolate]] negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes d'[[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar\|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)\|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera.

	== Begudes ==		== Begudes ==
Llínea 46:		Llínea 46:


			[[Categoria:Gastronomia]]








	[[Categoria:Gastronomia d'Espanya\|Aragó]]		[[Categoria:Gastronomia d'Espanya\|Aragó]]
	[[Categoria:Gastronomia d'Aragó\| ]]		[[Categoria:Gastronomia d'Aragó\| ]]

	{{Traduït de\|es\|Gastronomía de Aragón}}		{{Traduït de\|es\|Gastronomía de Aragón}}

EirVal en 16:09 22 oct 2016

2016-10-22T16:09:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 22 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	=== Frutes i verdures ===		=== Frutes i verdures ===

	Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[*Calanda#La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.		Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda#La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.


Llínea 18:		Llínea 18:
	En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].		En carns és abundant la [[carn de caça\|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].

	En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en salazón]]), l'abadejo a la *baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].		En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en saladura]]), l'abadejo a la baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].

EirVal en 16:08 22 oct 2016

2016-10-22T16:08:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 22 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	=== Frutes i verdures ===		=== Frutes i verdures ===

	Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda#La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.		Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya\|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus\|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga\|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[*Calanda#La "Bresquilla de Calanda"\|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera\|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade\|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.

EirVal en 16:07 22 oct 2016

2016-10-22T16:07:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 22 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archivo~~:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]		[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG\|thumb\|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]

	La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.		La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió. La '''...»

2016-10-22T16:07:23Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió. La '''...»

Pàgina nova

[[Archivo:TernascoAragonDO-Pierna.JPG|thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]

La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.

== Ingredients ==

=== Frutes i verdures ===

Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</*ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[*Calanda#La "Bresquilla de Calanda"|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.

=== Bolets i fongos ===

En Aragó creixen diverses [[bolets menjadors|bolets]] que són molt apreciades en la seua tradició culinària. Entre elles podem trobar el [[Lactarius deliciosus|Rovelló]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[Marasmius oreades|*Senderilla]], la [[bolet de penca|bolets de penca]] i moltes més.

=== Carnes i peixos ===

En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].

En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo *ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en *salazón]]), l'abadejo a la *baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].

=== Formages ===

Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera.

=== Uns atres ===

Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.

=== Darreries i dolces ===

En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de chocolate negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes de [[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera.

== Begudes ==

=== Vins ===

Els vins d'Aragó posseïxen diverses '''Denominacions d'Orige''' de gran calitat:

* D.O. [[Somontano]].
* D.O. [[Cariñena (vino)|Cariñena]].
* D.O. [[Campo de Borja (vino)|Campo de Borja]].
* D.O. [[Calatayud (vino)|Calatayud]].

[[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Aragó]]
[[Categoria:Gastronomia d'Aragó| ]]

{{Traduït de|es|Gastronomía de Aragón}}