Gastronomia de Balears - Historial de revisions

Valencian: /* Plats */

2025-04-02T02:10:06Z

Plats

← Revisió anterior		Revisió de 02:10 2 abr 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Plats ==		== Plats ==

	En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de ~~Maó~~]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de ~~Maó~~]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[~~Maó~~]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].		En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de Mahó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de Mahó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Mahó]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].
	<ref> name="BaradajiM"{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>		<ref> name="BaradajiM"{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:02:29Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:02 30 nov 2021
Llínea 82:		Llínea 82:
	=== Dolços, confits, melada i aixarops ===		=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

	L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.		L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans d'anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans d'anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:41:57Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 26 maig 2021
Llínea 84:		Llínea 84:
	L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.		L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Xavier: /* Cuina de la caça i aus */

2019-08-15T14:54:47Z

Cuina de la caça i aus

← Revisió anterior		Revisió de 14:54 15 ago 2019
Llínea 29:		Llínea 29:
	El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.		El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.

	[[Gallina\|Gallines]], [[Pollastre\|pollets]], [[Tito\|titots]] i [[Colom\|coloms]] es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.		[[Gallina\|Gallines]], [[Pollastre\|pollets]], [[Tito real\|titots]] i [[Colom\|coloms]] es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

	[[Perdiu\|Perdius]], [[Guala\|guales]] i [[Tort (pardal)\|torts]] es mengen en guisats.		[[Perdiu\|Perdius]], [[Guala\|guales]] i [[Tort (pardal)\|torts]] es mengen en guisats.

Xavier: /* Cuina de la caça i aus */

2019-08-15T14:53:21Z

Cuina de la caça i aus

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 15 ago 2019
Llínea 29:		Llínea 29:
	El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.		El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.

	Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.		[[Gallina\|Gallines]], [[Pollastre\|pollets]], [[Tito\|titots]] i [[Colom\|coloms]] es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

	[[Perdiu\|~~Perdices~~]], [[~~guala~~\|guales]] i ~~torts es mengen en guisats.~~		[[Perdiu\|Perdius]], [[Guala\|guales]] i [[Tort (pardal)\|torts]] es mengen en guisats.

	~~Llebres,~~ [[~~conill~~\|~~conills~~]] ~~i ariçons se servixen~~ en ~~arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''~~.

			[[Llebra\|Llebres]], [[Conill\|conills]] i [[Ariçó\|ariçons]] se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''.

	==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====		==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====

Jose2: /* Cuina de la carn */

2018-08-30T08:21:58Z

Cuina de la carn

← Revisió anterior		Revisió de 08:21 30 ago 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	=== Cuina de la carn ===		=== Cuina de la carn ===

	Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro\|apellidos1=Harris\|nombre1=MArvin\|título=Bueno para comer\|fecha=1985\|editorial=Alianza Editorial\|isbn=9788420674384\|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.		Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de [[1985]] ref>{{cita libro\|apellidos1=Harris\|nombre1=MArvin\|título=Bueno para comer\|fecha=1985\|editorial=Alianza Editorial\|isbn=9788420674384\|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.

	==== Cuina de la caça i aus ====		==== Cuina de la caça i aus ====

Jose2: /* Dolços, confits, #melada i aixarops */

2016-10-22T14:27:43Z

Dolços, confits, #melada i aixarops

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 22 oct 2016
Llínea 81:		Llínea 81:
	Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.		Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.

	=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===		=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

	L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.		L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

Jose2 en 14:27 22 oct 2016

2016-10-22T14:27:02Z

Mostrar els canvis

Chabi: /* Notes */

2016-10-22T12:50:59Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 22 oct 2016
Llínea 86:		Llínea 86:

	== Notes ==		== Notes ==
			<references/>
	~~{{*listaref}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

EirVal en 08:59 22 oct 2016

2016-10-22T08:59:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 22 oct 2016
Llínea 13:		Llínea 13:

	En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].		En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].
	<ref name="BaradajiM">{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>		<ref> name="BaradajiM"{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

	La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes\|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.		La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes\|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.
Llínea 81:		Llínea 81:
	Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.		Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.

	=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===		=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===

	L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el sucre en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, armeles, pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits (pera, albercoc, bresquilla, ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.		L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el sucre en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, armeles, pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits (pera, albercoc, bresquilla, ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 22 oct 2016
Llínea 13:		Llínea 13:

	En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].		En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya\|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut\|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina\|mallorquina]] i [[sopa menorquina\|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca\|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)\|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa\|mahonesa]].
	<ref name="BaradajiM">{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>		<ref> name="BaradajiM"{{cita libro \| autor=[[Teodoro Bardají Mas\|Bardají Mas, Teodoro]] \| año=1928 \| título=La salsa mahonesa \| editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

	La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes\|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.		La cuina balear presenta subtilea com els [[ous a l'estil de Sóller]] i les [[perdius de capellà]]. Entre els plats preparats es troba el ''[[tumbet]]'' (de carn o peix acompanyat de [[albargina]]s fregides), el ''fri variat'', la ''porcella'' i la ''[[Caçola dels últims dies o de Carnestoltes\|greixonera dels darrers dies]]''. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.
Llínea 81:		Llínea 81:
	Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.		Pastes salades i dolces. Són les ''panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.

	=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===		=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===

	L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el sucre en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, armeles, pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits (pera, albercoc, bresquilla, ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.		L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el sucre en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, armeles, pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''bescuits'' (bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits (pera, albercoc, bresquilla, ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.