Gastronomia de l'Alacantí - Historial de revisions

Valencian en 10:38 20 set 2022

2022-09-20T10:38:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 20 set 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| image = Turrón de Alicante (Casa Mira).jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.-->		\| image = Turrón de Alicante (Casa Mira).jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.-->
	\| image-width =		\| image-width =
	\| llegenda = Torró ~~variat~~		\| llegenda = Torró de Xixona
	\| territori =		\| territori =
	\| comarques = [[Alacantí]]		\| comarques = [[Alacantí]]

Valencian en 10:38 20 set 2022

2022-09-20T10:38:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 20 set 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	\| textcolor = white		\| textcolor = white
	\| nom = Cuina de l'Alacantí		\| nom = Cuina de l'Alacantí
	\| image = ~~Nougat-damascene~~.jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.-->		\| image = Turrón de Alicante (Casa Mira).jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.-->
	\| image-width =		\| image-width =
	\| llegenda = Torró variat		\| llegenda = Torró variat

Valencian en 10:33 20 set 2022

2022-09-20T10:33:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 20 set 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	\| textcolor = white		\| textcolor = white
	\| nom = Cuina de l'Alacantí		\| nom = Cuina de l'Alacantí
	\| image = Nougat-damascene.jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o ~~XIxona~~, s'hi ha de posar.-->		\| image = Nougat-damascene.jpg <!--quan hi haja una foto de Torró d'Alacant o Xixona, s'hi ha de posar.-->
	\| image-width =		\| image-width =
	\| llegenda = Torró variat		\| llegenda = Torró variat

Valencian: /* Referències */

2022-09-16T23:54:23Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 23:54 16 set 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]		*[[Nyora]] de [[Guardamar del Segura]]
	*[[Tomata]]s de [[Muchamel]]		*[[Tomata]]s de [[Muchamel]]

	~~==Referències==~~
	~~<references/>~~

	[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí\| ]]		[[Categoria:Gastronomia de l'Alacantí\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'altres' a 'atres'

2022-06-03T17:14:47Z

Text reemplaça - 'altres' a 'atres'

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 3 jun 2022
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Torró ==		== Torró ==
	El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'~~altres~~ productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur.		El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'atres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur.

	No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]].		No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]].

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:03:37Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:03 30 nov 2021
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Atres plats típics ==		== Atres plats típics ==
	*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].		*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta d'abadejo]], la [[pericana]].
	*En [[El Campello\|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.		*En [[El Campello\|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
	*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada\|olleta]] i el [[Bullit\|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç\|pastiços]] d'armeles.		*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada\|olleta]] i el [[Bullit\|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç\|pastiços]] d'armeles.

Jose2: Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

2018-08-04T22:27:06Z

Text reemplaça - ' gel ' a ' gèl '

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 4 ago 2018
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Gelat ==		== Gelat ==
	La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç\|neveres]] de ~~gel~~ que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]].		La producció de [[gelat]] és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de [[Xixona]] que regentava una de les antigues [[pou de glaç\|neveres]] de gèl que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore [[Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A.]].

	== Torró ==		== Torró ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:57:51Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 22 feb 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	Es troba en una situació privilegiada, entre la mar [[Mediterrànea]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça\|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina\|Marina]] costera.		Es troba en una situació privilegiada, entre la mar [[Mediterrànea]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça\|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina\|Marina]] costera.

	L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han ~~tingut~~ un ~~sostingut~~ impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs\|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula.		L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tengut un sostengut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs\|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula.

	A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:		A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:08:50Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 20 feb 2018
Llínea 44:		Llínea 44:
	*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada\|olleta]], el [[Bullit\|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets\|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).		*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada\|olleta]], el [[Bullit\|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets\|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).

	Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans ~~quantitats~~ [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.		Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.

	== Begudes típiques ==		== Begudes típiques ==

Jose2: /* Atres plats típics */

2016-04-06T08:56:00Z

Atres plats típics

← Revisió anterior		Revisió de 08:56 6 abr 2016
Llínea 41:		Llínea 41:
	*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].		*En [[agost]] són típics el [[gaspacho en nyora]], l'[[arròs en caragols]], ''[[migas]]'', [[borreta de abadejo]], la [[pericana]].
	*En [[El Campello\|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.		*En [[El Campello\|Campello]] és de destacar dins de la seua gastronomia l'[[arròs caldós]], que hi rep el nom de ''caldet''.
	*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'[[Ollada\|olleta]] i el [[Bullit\|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç\|pastiços]] d'armeles.		*En [[Sant Joan d'Alacant]] plats típics són la [[paella]] o arròs a l'alacantina, l'[[arròs en ceba]], l'[[Ollada\|olleta]] i el [[Bullit\|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç\|pastiços]] d'armeles.
	*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada\|olleta]], el [[Bullit\|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets\|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).		*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada\|olleta]], el [[Bullit\|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets\|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).

	Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.		Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.