Gentilici - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:23:41Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 19 gin 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').		El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').

	Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la ~~serie~~ (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'[[Espanya]]: ''hispà-'', de [[Portugal]]: ''luso-'', de [[Japó]]: ''nipo-'', de [[China]]: ''sino-'', etc.).		Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la série (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'[[Espanya]]: ''hispà-'', de [[Portugal]]: ''luso-'', de [[Japó]]: ''nipo-'', de [[China]]: ''sino-'', etc.).

	Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.		Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.

Jose2 en 07:01 28 gin 2019

2019-01-28T07:01:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:01 28 gin 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').		El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').

	Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).		Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'[[Espanya]]: ''hispà-'', de [[Portugal]]: ''luso-'', de [[Japó]]: ''nipo-'', de [[China]]: ''sino-'', etc.).

	Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.		Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.

Jose2: Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

2018-08-13T08:42:20Z

Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 13 ago 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Segons el [[diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola]] la paraula ''gentilici'' prové del [[llatí]] ''gentilitius'', substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, ''gens''. La ''gens'' era en els [[romans]] l'estirp, el cep, el llinage, es podria dir inclús que és el que correspon als nostres moderns llinages. Aixina la ''Gens Iulia'' era la ''Gent Julia'', o la família a qui va pertànyer, per eixemple, [[Julio César]]. ''Gens'' era també per als romans una manera de cridar lo que hui en dia designen paraules com «raça», «nació» o «poble». D'ací que ''gens'' evolucionara cap a «gentilici», paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat.		Segons el [[diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola]] la paraula ''gentilici'' prové del [[llatí]] ''gentilitius'', substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, ''gens''. La ''gens'' era en els [[romans]] l'estirp, el cep, el llinage, es podria dir inclús que és el que correspon als nostres moderns llinages. Aixina la ''Gens Iulia'' era la ''Gent Julia'', o la família a qui va pertànyer, per eixemple, [[Julio César]]. ''Gens'' era també per als romans una manera de cridar lo que hui en dia designen paraules com «raça», «nació» o «poble». D'ací que ''gens'' evolucionara cap a «gentilici», paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat.

	El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts ~~cassos~~ (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').		El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').

	Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns ~~cassos~~ són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).		Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).

	Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.		Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.

Jose2: Text reemplaça - 'sèrie' a 'série'

2018-02-20T11:00:48Z

Text reemplaça - 'sèrie' a 'série'

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts cassos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').		El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts cassos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)\|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').

	Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la ~~sèrie~~, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns cassos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).		Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns cassos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).

	Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.		Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.

Vixca Valencia: /* Gentilicis valencians */

2009-09-27T00:50:56Z

Gentilicis valencians

← Revisió anterior		Revisió de 00:50 27 set 2009
Llínea 14:		Llínea 14:

	* ''-à'', ''-ana''		* ''-à'', ''-ana''
	** [[~~València~~]]: valencià, valenciana (valencians, valencianes).		** [[Valéncia]]: valencià, valenciana (valencians, valencianes).

Vixca Valencia: /* Gentilicis valencians */

2009-09-27T00:50:10Z

Gentilicis valencians

← Revisió anterior		Revisió de 00:50 27 set 2009
Llínea 22:		Llínea 22:

	* ''-enc'', ''-enca''		* ''-enc'', ''-enca''
			** [[Castelló de la Plana]]: castellonenc, castellonenca.

			* ''-és'', ''-esa''
	* ''-ès'', ''-esa''		** [[Aragó]]: aragonés, aragonesa.
			** [[Navarra]]: navarrés, navarresa

	* ''-er'', ''-era'' (''-ers'', ''-eres''). Eixemples:		* ''-er'', ''-era'' (''-ers'', ''-eres''). Eixemples:

Valencian en 15:17 23 set 2009

2009-09-23T15:17:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 23 set 2009
Llínea 43:		Llínea 43:
	** [[Castalla]]: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).		** [[Castalla]]: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).
	** [[Benicàssim]]: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).		** [[Benicàssim]]: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).

	~~== Vore també ==~~
	*[[Anex:Gentilicis ordenats per topònims\|Llista de gentilicis ordenada per topònim]]
	*[[Anex:Gentilicis ordenats alfabèticament\|Llista de gentilicis ordenada alfabèticament]]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Valencian: /* Gentilicis valencians */

2009-09-23T15:16:42Z

Gentilicis valencians

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 23 set 2009
Llínea 30:		Llínea 30:
	** [[Agost]]: agoster, agostera (agosters, agosteres).		** [[Agost]]: agoster, agostera (agosters, agosteres).
	** [[Manises]]: maniser, manisera (manisers, maniseres).		** [[Manises]]: maniser, manisera (manisers, maniseres).


	Atres sufixos d'us menys freqüent:		Atres sufixos d'us menys freqüent:
Llínea 42:		Llínea 43:
	** [[Castalla]]: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).		** [[Castalla]]: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).
	** [[Benicàssim]]: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).		** [[Benicàssim]]: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).


	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 15:15 23 set 2009

2009-09-23T15:15:31Z

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.
-== Veja també ==
 *[[Anex:Gentilicis ordenats per topònims|Llista de gentilicis ordenada per topònim]]
 *[[Anex:Gentilicis ordenats alfabèticament|Llista de gentilicis ordenada alfabèticament]]

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «El '''gentilici''' usat com substantiu denota a un habitant d'un país o ciutat (eix: ''un valencià va escriure eixe artícul''). Usat com a adjectiu indica ...».

2009-09-23T15:09:01Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''gentilici''' usat com substantiu denota a un habitant d'un país o ciutat (eix: ''un valencià va escriure eixe artícul''). Usat com a adjectiu indica ...».

Pàgina nova

El '''gentilici''' usat com [[substantiu]] denota a un habitant d'un país o ciutat (eix: ''un valencià va escriure eixe artícul''). Usat com a adjectiu indica que el substantiu qualificat prové d'eixe país, regió o ciutat (eix: ''eixa venedora és australiana'').

Segons el [[diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola]] la paraula ''gentilici'' prové del [[llatí]] ''gentilitius'', substantiu que prové al seu torn de la paraula, també llatina, ''gens''. La ''gens'' era en els [[romans]] l'estirp, el cep, el llinage, es podria dir inclús que és el que correspon als nostres moderns llinages. Aixina la ''Gens Iulia'' era la ''Gent Julia'', o la família a qui va pertànyer, per eixemple, [[Julio César]]. ''Gens'' era també per als romans una manera de cridar lo que hui en dia designen paraules com «raça», «nació» o «poble». D'ací que ''gens'' evolucionara cap a «gentilici», paraula referent als habitants d'un poble, una ciutat, una regió, un país, una nació o un estat.

El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts cassos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra'').

Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'Anglaterra, «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la sèrie, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns cassos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'Espanya: ''hispà-'', de Portugal: ''luso-'', de Japó: ''nipo-'', de China: ''sino-'', etc.).

Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial.

== Veja també ==
*[[Anex:Gentilicis ordenats per topònims|Llista de gentilicis ordenada per topònim]]
*[[Anex:Gentilicis ordenats alfabèticament|Llista de gentilicis ordenada alfabèticament]]

==Enllaços externs==
*[http://publications.europa.eu/code/es/es-5000500.Htm Nomenclatura Toponímica Internacional]

[[Categoria:Gentilicis| ]]