Gerald Brenan - Historial de revisions

Reval en 11:51 9 dec 2024

2024-12-09T11:51:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 9 dec 2024
Llínea 92:		Llínea 92:
	* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]].		* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]].

	* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya.		* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 09:04 20 nov 2024

2024-11-20T09:04:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:04 20 nov 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico\|Ruedo Ibérico]] en [[París]].		En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico\|Ruedo Ibérico]] en [[París]].

	En [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».		En l'any [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».

	== Viager ==		== Viager ==

	En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.		En l'any [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

	El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós\|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.		El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós\|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.

Xavier: /* Obra */

2024-11-16T17:29:19Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 16 nov 2024
Llínea 57:		Llínea 57:

	En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme\|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.		En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme\|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.

			* ''Jack Robinson. A Picaresque Novel'' (1933), en el seudònim de George Beaton.
			* ''Doctor Partridge's Almanack for 1935'' (1934) en el seudònim de George Beaton.
			* ''Shanahan's Old Shebeen, or The Mornin's Mornin'' (1940).
			* ''South from Granada''. London: Hamish Hamilton, 1957. (''Al sur de Granada''. Traducció d'Ediardo Chamorro i Jesús Villa. Madrid: Siglo Veintiuno, 1974).
			* ''La copla popular española''. Edició i estudi a càrrec d'Antonio José López López. Málaga: Miramar, 1995.
			* ''The face of Spain'', London: Turnstile Press, 1950 (''La faç d'Espanya''), Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Janés, 1985.
			* ''The Literature of the Spanish People. From Roman Times To The Present Day'' (1951). ''Historia de la literatura española''. Pròlec de [[Gonzalo Torrente Ballester]] i traducció castellana de Miguel de Amilibia. Barcelona: Crítica, 1984.
			* ''The Spanish labyrinth: an account of the social and political background of the Civil War''. Cambridge etc.: University Press etc., 1943 (''El laberinto español: antecedentes sociales y políticos de la guerra civil'').
			* ''A Holiday by the Sea'' (1961).
			* ''A Life of One's Own: Childhood and Youth'' (1962).
			* ''The Lighthouse Always Says Yes'' (1966).
			* ''Memoria personal (1920-1975)''. Traducció de José Luis López Muñoz. Madrid: Alianza Editorial, 1976.
			* ''Pensamientos en una estación seca''. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janés, 1985.
			* ''St John of the Cross: His life and Poetry'' (1973) junt a Lynda Nicholson. ''Sant Joan de la Creu''. Barcelona: Laia, 1974.
			* ''Una vida propia: infancia y juventud''; pròlec de D. Sam Abrams; (traducció, [[José Manuel de Prada]]). Barcelona: Destino, 1989.
			* ''A Personal Record, 1920-1972'' (1975).
			* ''Autobiografía: Una vida propia, Memoria personal (1920-1975)''.(Barcelona: Península, 2003).
			* ''Una amistad andaluza: correspondencia entre [[Julio Caro Baroja]] y Gerald Brenan'' (Madrid: Caro Raggio, 2005).
			* ''The Magnetic Moment; Poems'' (1978).
			* ''Thoughts in a Dry Season: A Miscellany'' (1978).
			* ''El señor del castillo y su prisionero'' (Málaga, Alfama, 2009) Obra bilingüe.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier: /* Reconeiximents */

2024-11-16T17:24:02Z

Reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 16 nov 2024
Llínea 64:		Llínea 64:
	* L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]].		* L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]].

	En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.		* En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		* Jonathan Gathorne-Hardy escrigué una àmplia i documentada biografia de Gerald Brenan: ''El castell interior'', publicada en castellà per l'editorial El Aleph gràcies al patrocini del Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga. També s'ha publicat un quadern per a chiquets i un CD divulgatiu sobre la seua vida, editat pel Servici d'Educació de la Diputació de Màlaga.

			* A "don Gerardo", com se li coneixia en la seua terra adoptiva, li va dedicar un passodoble el cantautor [[Carlos Cano]].

			* En 2011 la seua vivenda en [[Churriana]] es va sometre a un procés de rehabilitació per a convertir-la en un museu dedicat a la seua figura i al viager romàntic en Espanya.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Falliment */

2024-11-16T17:21:36Z

Falliment

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 16 nov 2024
Llínea 49:		Llínea 49:

	El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel.		El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel.

			Part de l'Archiu de Gerald Brenan està en l'Universitat de Texas en Austin i una atra gran part està en la Biblioteca Municipal Ildefonso Marzo d'Alhaurín el Grande.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier en 17:19 16 nov 2024

2024-11-16T17:19:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 16 nov 2024
Llínea 45:		Llínea 45:

	En l'any [[1974]] Gerald Brenan va matisar la seua posició sobre [[Francisco Franco\|Franco]]. Recordant que discrepava prou, ara dia "veig tot lo bo que ha fet per Espanya", creent que s'estava en un procés de canvi en el que la democràcia podria funcionar en haver una classe mija i una millor situació econòmica.		En l'any [[1974]] Gerald Brenan va matisar la seua posició sobre [[Francisco Franco\|Franco]]. Recordant que discrepava prou, ara dia "veig tot lo bo que ha fet per Espanya", creent que s'estava en un procés de canvi en el que la democràcia podria funcionar en haver una classe mija i una millor situació econòmica.

			== Falliment ==

			El 19 de giner de [[1987]] va morir a l'edat de norantadós anys en la seua casa d'Alhaurín el Grande, o en l'Hospital Civil de Màlaga, va llegar el seu cos a la ciència i fon depositat en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Màlaga. El 20 de giner de [[2001]] el seu cos fon incinerat i sepultat en el Cementeri Anglicà de Màlaga junt a la seua esposa Gamel.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Obra */

2024-11-16T17:16:02Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 nov 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	== Obra ==		== Obra ==

	En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme\|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.		Gerald Brenan escrigué un total d'uns cinquanta llibres, la majoria d'ells de viages.

			En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme\|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier en 17:03 16 nov 2024

2024-11-16T17:03:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 16 nov 2024
Llínea 41:		Llínea 41:

	El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós\|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.		El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós\|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.

			== Sobre Franco ==

			En l'any [[1974]] Gerald Brenan va matisar la seua posició sobre [[Francisco Franco\|Franco]]. Recordant que discrepava prou, ara dia "veig tot lo bo que ha fet per Espanya", creent que s'estava en un procés de canvi en el que la democràcia podria funcionar en haver una classe mija i una millor situació econòmica.

			== Obra ==

			En [[1977]] publicà en anglés ''Els millors moments. Poemes''. En [[1978]], ''Pensaments en una estació seca'', un llibre d'[[Aforisme\|aforismes]] frut de les seues llectures, ya en aquell moment cabaloses. Els seus bens de fortuna, no obstant, eren cada volta més reduïts.

			== Reconeiximents ==

			* En [[1982]] se li va rendir un homenage popular en [[Yegen]]
			* En [[1982]] va rebre l'Orde de Cavaller Britànic de mans del cònsul britànic.
			* L'11 d'octubre de [[1983]] fon nomenat fill adoptiu d'[[Ugíjar]].

			En maig de [[1984]] es varen fer palesos les seues dificultats econòmiques i fon enviat a una residència de vells en el districte de Pinner de Gran Londres. Els seus admiradors varen realisar una campanya per a que se li duguera de regrés a Espanya. Els governs d'Espanya i d'Andalusia varen conseguir el seu regrés a [[Alhaurín el Grande]] l'1 de juny de 1984 i es va crear la Fundació Gerald Brenan.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-11-01T11:33:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 1 nov 2024
Llínea 52:		Llínea 52:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Hispanistes]]		[[Categoria:Hispanistes]]
			[[Categoria:Britànics]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 11:32 1 nov 2024

2024-11-01T11:32:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 1 nov 2024
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Viager ==		== Viager ==

	En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.		En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

			El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós\|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)