Gijón - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:12Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 122:		Llínea 122:
	El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.		El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

	La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les ~~drassanes~~.		La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les darassanes.

	En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.		En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Valencian: /* Prehistòria i romanisació */

2022-06-16T20:45:24Z

Prehistòria i romanisació

← Revisió anterior		Revisió de 20:45 16 jun 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.		Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

	En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|~~dòlmens~~]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Successives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.		En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dolmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Successives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

	[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]		[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]

Valencian en 20:44 16 jun 2022

2022-06-16T20:44:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:44 16 jun 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.		Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

	En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". ~~Succesives~~ campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.		En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Successives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

	[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]		[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]

Valencian en 20:43 16 jun 2022

2022-06-16T20:43:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 16 jun 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	'''Gijón''' (en [[asturià]]: ''Xixón'' i en [[espanyol]]: ''Gijón'') és una ciutat costera [[Espanya\|espanyola]] situada al nort del país en el [[Principat d'Astúries]], regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentment industrial fins a l'actualitat, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent a lo llarc del [[sigle XX]], durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua reconversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.		'''Gijón''' (en [[asturià]]: ''Xixón'' i en [[espanyol]]: ''Gijón'') és una ciutat costera [[Espanya\|espanyola]] situada al nort del país en el [[Principat d'Astúries]], regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentment industrial fins a l'actualitat, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent a lo llarc del [[sigle XX]], durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua reconversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.

	La ciutat es situa en la zona central d'[[Astúries]], a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana que abarca vint ~~concells~~ del centre de la regió, vertebrada en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblades de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.		La ciutat es situa en la zona central d'[[Astúries]], a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana que abarca vint municipis del centre de la regió, vertebrada en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblades de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.

	== Història ==		== Història ==
	=== Prehistòria i romanisació ===		=== Prehistòria i romanisació ===
	Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem ~~con concell~~ de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.		Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem com el municipi de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

	En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes ~~arqueològiues~~ han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar ~~dòlmens~~ de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.		En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiques han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dolmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

	[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]		[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]
Llínea 43:		Llínea 43:
	Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.		Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

	Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el ~~concell~~, com ~~atestigüen~~ les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].		Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el municipi, com donen fe les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].

	=== Edat Mija i Moderna ===		=== Edat Mija i Moderna ===

Valencian: Text reemplaça - 'interesant' a 'interessant'

2022-06-16T20:41:17Z

Text reemplaça - 'interesant' a 'interessant'

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 16 jun 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.		Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

	En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas ~~interesant~~, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.		En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen\|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interessant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

	[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]		[[Image:Gijón 21 03 33 610000.jpeg\|thumb\|right\|200px\|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]

Valencian: /* Edat Mija i Moderna */

2022-06-16T20:38:36Z

Edat Mija i Moderna

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 16 jun 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].		Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].

	En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], ~~atenyint~~ en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareixent com centre urbà.		En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenent en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareixent com centre urbà.

	Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.		Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

Valencian: Text reemplaça - 'desapareguent' a 'desapareixent'

2022-06-16T20:37:33Z

Text reemplaça - 'desapareguent' a 'desapareixent'

← Revisió anterior		Revisió de 20:37 16 jun 2022
Llínea 50:		Llínea 50:
	Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].		Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].

	En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, ~~desapareguent~~ com centre urbà.		En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareixent com centre urbà.

	Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.		Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

Valencian: /* Edat Mija i Moderna */

2022-06-16T20:37:23Z

Edat Mija i Moderna

← Revisió anterior		Revisió de 20:37 16 jun 2022
Llínea 46:		Llínea 46:

	=== Edat Mija i Moderna ===		=== Edat Mija i Moderna ===
	Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en ~~algún~~ punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].		Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algun punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

	Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda ~~del Impe~~[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li ~~conceïx~~ la categoria de pobla, ~~apareguent~~ dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].		Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] fins a l'[[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li concedix la categoria de pobla, apareixent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].

	En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra ~~vegà~~ centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.		En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra volta centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

	Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.		Serà en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
Llínea 56:		Llínea 56:
	En els sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.		En els sigles [[sigle XVII\|XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

	El sigle XVIII, portarà un ~~freno~~ al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al ~~desbarajust~~ econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.		El sigle XVIII, portarà a un fre al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarat econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

	=== Edat contemporànea ===		=== Edat contemporànea ===

Valencian: /* Mig físic */

2022-06-16T20:34:03Z

Mig físic

← Revisió anterior		Revisió de 20:34 16 jun 2022
Llínea 93:		Llínea 93:

	== Mig físic ==		== Mig físic ==
	Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del [[Principat d'Astúries]], [[Espanya]], en el sur-oest d'[[Europa]], al nort de la [[Península Ibèrica]], sobre una rasa litoral e les estribacions de la [[Cordillera Cantàbrica]], forma part de la vertent hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt ([[Peña de los Cuatro Jueces]]) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues coordenades són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central ~~de concell~~, en una baïa dividida per la península de Cimadevilla (casc antic) que separa la [[plaja de San Llorienzu]] al est, del port deportiu, plages de [[Plaja de Poniente\|Poniente]] i [[Plaja de Arbeyal\|Arbeyal]], astillers i port de El Musel al oest.		Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del [[Principat d'Astúries]], [[Espanya]], en el sur-oest d'[[Europa]], al nort de la [[Península Ibèrica]], sobre una rasa litoral e les estribacions de la [[Cordillera Cantàbrica]], forma part de la vertent hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt ([[Peña de los Cuatro Jueces]]) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues coordenades són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central del municipi, en una baïa dividida per la península de Cimadevilla (casc antic) que separa la [[plaja de San Llorienzu]] al est, del port deportiu, plages de [[Plaja de Poniente\|Poniente]] i [[Plaja de Arbeyal\|Arbeyal]], astillers i port de El Musel al oest.

	== Transports ==		== Transports ==

Valencian: /* Economia */

2022-06-16T20:32:46Z

Economia

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 16 jun 2022
Llínea 116:		Llínea 116:
	== Economia ==		== Economia ==
	Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.		Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.
	~~El despegament~~ econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:		L'envolament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
	* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local.		* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
	* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries.		* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries.
Llínea 122:		Llínea 122:
	El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.		El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

	La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i ~~dels astillers~~.		La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i de les drassanes.

	En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.		En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.