Gottfried Leibniz - Historial de revisions

Lluísm en 14:56 22 oct 2022

2022-10-22T14:56:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 22 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]]		\| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]]
	}}		}}
	'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].		'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - † [[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].

	Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII\|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII\|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII\|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII\|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

Jose2 en 10:35 22 jul 2022

2022-07-22T10:35:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 22 jul 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII\|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII\|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII\|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII\|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

	[[Categoria:Biografies]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Filòsofs de la ment]]		[[Categoria:Filòsofs de la ment]]

Jose2 en 10:34 22 jul 2022

2022-07-22T10:34:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:34 22 jul 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].		'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].

	Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII\|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII\|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

			[[Categoria:Biografies]
			[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Filòsofs de la ment]]		[[Categoria:Filòsofs de la ment]]
	[[Categoria:Calculadores mecàniques]]		[[Categoria:Calculadores mecàniques]]

Caro de Segeda en 10:12 22 jul 2022

2022-07-22T10:12:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 22 jul 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].		'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].

	Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se ~~@sobrecoger~~ davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

	[[Categoria:Filòsofs de la ment]]		[[Categoria:Filòsofs de la ment]]

Caro de Segeda en 09:53 22 jul 2022

2022-07-22T09:53:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 22 jul 2022
Llínea 13:		Llínea 13:

	Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

			[[Categoria:Filòsofs de la ment]]
			[[Categoria:Calculadores mecàniques]]
			[[Categoria:Escritors en llatí]]
			[[Categoria:Filòsofs cristians]]
			[[Categoria:Filòsofs de l'Ilustració]]
			[[Categoria:Filòsofs en alemà]]
			[[Categoria:Filòsofs en llatí]]
			[[Categoria:Gottfried Leibniz\| ]]
			[[Categoria:Filòsofs idealistes]]
			[[Categoria:Llògics]]
			[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVII]]
			[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVIII]]
			[[Categoria:Metafísics]]
			[[Categoria:Polítics d'Alemània del sigle XVIII]]
			[[Categoria:Filòsofs racionalistes]]
			[[Categoria:Bibliotecaris d'Alemània]]
			[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVII]]
			[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVIII]]
			[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVII]]
			[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVIII]]
			[[Categoria:Filòsofs moderns]]
			[[Categoria:Científics protestants]]
			[[Categoria:Filòsofs de la religió]]
			[[Categoria:Analistes matemàtics]]
			[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVII]]
			[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVIII]]

Caro de Segeda en 09:53 22 jul 2022

2022-07-22T09:53:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 22 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Gottfried Leibniz		\| nom = Gottfried Leibniz
	\| image = [[~~Archiue~~:Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg\|197px]]		\| image = [[Archiu:Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg\|197px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat =		\| nacionalitat =

Caro de Segeda en 09:53 22 jul 2022

2022-07-22T09:53:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 22 jul 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].		'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània\|alemà]].

	Va ser un dels grans pensadors dels sigles ~~{{sigle\|~~XVII~~\|\|\|1}}~~ i ~~{{sigle\|~~XVIII~~\|\|\|1}}~~, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».		Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques\|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme\|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie\|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Gottfried Leibniz | image = 197px | peu = | nacionalitat = | ocupa…»

2022-07-22T09:52:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Gottfried Leibniz | image = 197px | peu = | nacionalitat = | ocupa…»

Pàgina nova

{{Biografia|
| nom = Gottfried Leibniz
| image = [[Archiue:Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg|197px]]
| peu =
| nacionalitat =
| ocupació = [[Filosofia|Filòsof]], [[Matemàtiques|matemàtic]], [[polític]]
| data_naix = [[1 de juliol]] de [[1646]]
| lloc_naix = [[Leipzig]], [[Electorat de Saxonia]]
| data_mort = [[14 de novembre]] de [[1716]]
| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]]
}}
'''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]].

Va ser un dels grans pensadors dels sigles {{sigle|XVII|||1}} i {{sigle|XVIII|||1}}, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».