Governació de Formosa espanyola - Historial de revisions

Jose2 en 17:20 19 oct 2025

2025-10-19T17:20:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 19 oct 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.		L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 18:11 9 abr 2025

2025-04-09T18:11:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 9 abr 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.		L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

	L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.		L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 13:06 5 dec 2024

2024-12-05T13:06:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:06 5 dec 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.		L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

	L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.		L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 09:59 31 març 2024

2024-03-31T09:59:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 31 març 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	Ya en l'any [[1597]] el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.		Ya en l'any [[1597]] el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.

	Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en [[1598]] tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.		Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en l'any [[1598]] tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.

	L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.		L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

	L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.		L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 10:27 12 ago 2023

2023-08-12T10:27:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 12 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La Governació de Formosa espanyola, també denominada com a Illa Bella, fon una colónia de l'[[Imperi espanyol]] que durant 16 anys del sigle XVII es va ubicar en la partix nort de l'illa de Taiwan, actual [[República de China]]. Va formar part de la Capitania General de Filipines dins del [[Virregnat de Nova Espanya]].		La '''Governació de Formosa espanyola''', també denominada com a Illa Bella, fon una colónia de l'[[Imperi espanyol]] que durant 16 anys del [[sigle XVII]] es va ubicar en la partix nort de l'illa de [[Taiwan]], actual [[República de China]]. Va formar part de la Capitania General de [[Filipines]] dins del [[Virregnat de Nova Espanya]].

	== Antecedents ==		== Antecedents ==
	Navegants portuguesos, en eixa época partix de l'[[Unió Ibèrica]] baixe el rei Felipe II d'Espanya, varen ~~anar~~ els primers europeus en aplegar a [[Taiwan]] en 1582, batejant-la en el nom de Ilha Formosa (Illa Bella). El navegant neerlandés Jan Huygen van Linschoten, al servici de l'arquebisbe portugués de Goa, va registrar l'illa en els seus mapes.		Navegants [[Portugal\|portuguesos]], en eixa época partix de l'[[Unió Ibèrica]] baixe el rei [[Felipe II]] d'[[Espanya]], varen ser els primers europeus en aplegar a [[Taiwan]] en l'any [[1582]], batejant-la en el nom de Ilha Formosa (Illa Bella). El navegant [[Holanda\|neerlandés]] Jan Huygen van Linschoten, al servici de l'arquebisbe portugués de Goa, va registrar l'illa en els seus mapes.

	Ya en 1597 el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.		Ya en l'any [[1597]] el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.

	Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en 1598 tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.		Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en [[1598]] tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.

	L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en 1624 es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.		L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

	L'establiment des de 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a [[Espanya]], pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port de Acapulco. L'argent espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.		L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

			[[Categoria:Història]]

TrueGodder: Un nou artícul en valencià.

2023-08-11T22:58:01Z

Un nou artícul en valencià.

Pàgina nova

La Governació de Formosa espanyola, també denominada com a Illa Bella, fon una colónia de l'[[Imperi espanyol]] que durant 16 anys del sigle XVII es va ubicar en la partix nort de l'illa de Taiwan, actual [[República de China]]. Va formar part de la Capitania General de Filipines dins del [[Virregnat de Nova Espanya]].

== Antecedents ==
Navegants portuguesos, en eixa época partix de l'[[Unió Ibèrica]] baixe el rei Felipe II d'Espanya, varen anar els primers europeus en aplegar a [[Taiwan]] en 1582, batejant-la en el nom de Ilha Formosa (Illa Bella). El navegant neerlandés Jan Huygen van Linschoten, al servici de l'arquebisbe portugués de Goa, va registrar l'illa en els seus mapes.

Ya en 1597 el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.

Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en 1598 tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.

L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en 1624 es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

L'establiment des de 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a [[Espanya]], pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port de Acapulco. L'argent espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.