Grècia - Historial de revisions

Caro de Segeda: /* Enllaços externs */

2023-01-13T08:46:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:46 13 gin 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	{{UE}}		{{UE}}

	[[~~Categoría~~:Grècia]]		[[Categoria:Grècia]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Europa]]		[[Categoria:Països d'Europa]]
	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Caro de Segeda en 08:45 13 gin 2023

2023-01-13T08:45:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:45 13 gin 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	{{UE}}		{{UE}}

			[[Categoría:Grècia]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Europa]]		[[Categoria:Països d'Europa]]
	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Valencian en 00:15 24 set 2022

2022-09-24T00:15:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:15 24 set 2022
Llínea 46:		Llínea 46:
	{{AP\|Geografia de Grècia}}		{{AP\|Geografia de Grècia}}
	El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.		El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Greece}}

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

	{{UE}}		{{UE}}

Jose2: /* Geografia */

2021-05-22T21:13:16Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:13 22 maig 2021
Llínea 46:		Llínea 46:
	{{AP\|Geografia de Grècia}}		{{AP\|Geografia de Grècia}}
	El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.		El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

			{{Països Europa}}

	{{UE}}		{{UE}}

Jose2 en 19:21 22 maig 2021

2021-05-22T19:21:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 22 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infobox països		{{Infobox països
	\|nom = Ελληνική Δημοκρατία<br />''Ellinikí Dimokratía''<br />República Helènica		\|nom = Ελληνική Δημοκρατία<br />''Ellinikí Dimokratía''<br />República Helènica
	\|image_Senyera = [[~~Image~~:~~Flag_of_Grecia~~.~~png~~\|109px]]		\|image_Senyera = [[File:Flag of Greece with border.svg\|109px]]
	\|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Greece.svg\|70px]]		\|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Greece.svg\|70px]]
	\|image_situacio = [[Archiu:EU-Greece.svg\|209px]]		\|image_situacio = [[Archiu:EU-Greece.svg\|209px]]

Jose2 en 19:59 22 jul 2018

2018-07-22T19:59:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 22 jul 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	'''Grècia''', oficialment la '''República Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país en el surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].		'''Grècia''', oficialment la '''República Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país en el surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].

	Situat en la banda sur de la [[Península Balcànica]], llimita ab [[Bulgària]], l'Antiga República Yugoslava de [[Macedònia]] i [[Albània]] en el nort, en l'est ab [[Turquia]] i en l'oest i sur ab la [[mar Jònica]] i la [[mar Mediterrànea]].		Situat en la banda sur de la [[Península Balcànica]], llimita en [[Bulgària]], l'Antiga República Yugoslava de [[Macedònia]] i [[Albània]] en el nort, en l'est en [[Turquia]] i en l'oest i sur en la [[mar Jònica]] i la [[mar Mediterrànea]].

	== Historia ==		== Historia ==
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Govern i política ==		== Govern i política ==
	{{AP\|Política de Grècia}}		{{AP\|Política de Grècia}}
	Grècia és una [[república parlamentària]] a on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució fon redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, despuix de la caiguda de la junta militar que governava el país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en les branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.		Grècia és una [[república parlamentària]] a on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució fon redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en l'any [[1975]], despuix de la caiguda de la junta militar que governava el país des de [[1967]]. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en [[1986]], [[2001]] i [[2008]]. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en les branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

	D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les faenes del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].		D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les faenes del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].
Llínea 41:		Llínea 41:
	El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)\|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes\|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives		El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)\|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes\|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives

	La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Se va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.		La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Se va establir en l'any [[1984]] per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.

	== Geografia ==		== Geografia ==
	{{AP\|Geografia de Grècia}}		{{AP\|Geografia de Grècia}}
	El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta ab la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, ab 13 676 km. En el nort, compartix frontera ab [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest ab [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.		El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. En el nort, compartix frontera en [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

	{{UE}}		{{UE}}

Teniente en 12:33 21 jul 2018

2018-07-21T12:33:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 21 jul 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	'''Grècia''', oficialment la '''~~Repúblic~~ Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país al surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].		'''Grècia''', oficialment la '''República Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país en el surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].

	Situat en la banda sur de la [[Península Balcànica]], llimita en [[Bulgària]], l'Antiga República Yugoslava de [[Macedònia]] i [[Albània]] al nort, al est en [[Turquia]] i al oest i sur en la [[mar Jònica]] i la [[mar Mediterrànea]].		Situat en la banda sur de la [[Península Balcànica]], llimita ab [[Bulgària]], l'Antiga República Yugoslava de [[Macedònia]] i [[Albània]] en el nort, en l'est ab [[Turquia]] i en l'oest i sur ab la [[mar Jònica]] i la [[mar Mediterrànea]].

	== Historia ==		== Historia ==
	{{AP\|Historia de Grècia}}		{{AP\|Historia de Grècia}}
	=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===		=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===
	L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], on es va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la [[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. ~~Ya que~~ el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des ~~del~~ [[~~Propenc Oriente~~]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim ~~mileni~~ a C.		L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans se troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], a on se va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de l'[[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Puix el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des de l'[[Orient pròxim]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del mileni sèptim a C.

	== Govern i política ==		== Govern i política ==
	{{AP\|Política de Grècia}}		{{AP\|Política de Grècia}}
	Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució ~~va ser~~ redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, ~~després~~ de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.		Grècia és una [[república parlamentària]] a on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució fon redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, despuix de la caiguda de la junta militar que governava el país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en les branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

	D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les ~~tasques~~ del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].		D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les faenes del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].

	El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|~~bipartidista~~]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment ~~Panhelénic~~ Socialiste]] (PASOK).		El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidiste]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelènic Socialiste]] (PASOK).

	El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)\|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes\|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives		El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)\|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes\|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives

	La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.		La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Se va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.

	== Geografia ==		== Geografia ==
	{{AP\|Geografia de Grècia}}		{{AP\|Geografia de Grècia}}
	El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i ~~termina~~ en la península del [[~~Pelopones~~]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa el [[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. Al nort, compartix frontera en [[~~Albania~~]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i al noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.		El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i acaba en la península del [[Peloponés]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa l'[[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta ab la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, ab 13 676 km. En el nort, compartix frontera ab [[Albània]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i en el noroest ab [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

	{{UE}}		{{UE}}

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:43:26Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 20 feb 2018
Llínea 35:		Llínea 35:
	Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.		Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

	D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són ~~només~~ cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].		D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].

	El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).		El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).

Chabi: /* Govern i política */

2016-09-19T14:08:06Z

Govern i política

← Revisió anterior		Revisió de 14:08 19 set 2016
Llínea 43:		Llínea 43:
	La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.		La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.

			== Geografia ==
			{{AP\|Geografia de Grècia}}
			El territori grec és principalment montanyós i conforma una península que descolla de l'extrem sur dels [[Balcans]] i termina en la península del [[Pelopones]], la qual està separada del restant del continent pel [[canal de Corint]], que travessa el [[istme de Corint]]. Pel seu llitoral tan accidentat i a les numeroses illes, Grècia conta en la dècima llínea costera [[Anex:Paisos per llongitut de costa\|més extensa]] del món, en 13 676 km. Al nort, compartix frontera en [[Albania]], [[República de Macedònia\|Macedònia]] i [[Bulgària]], i al noroest en [[Turquia]]; les seues fronteres terrestres comprenen més de 1160 km.

	{{UE}}		{{UE}}

Chabi en 14:04 19 set 2016

2016-09-19T14:04:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:04 19 set 2016
Llínea 6:		Llínea 6:
	\|capital = [[Atenes]]		\|capital = [[Atenes]]
	\|ciutat més poblada =		\|ciutat més poblada =
	\|~~forma~~ de ~~govern~~ =		\|orma de Govern =
	\|president = Prokopis Pavlopoulos		\|president = Prokopis Pavlopoulos
	\|llengües = [[Grec]]		\|llengües = [[Grec]]
Llínea 19:		Llínea 19:
	\|Prefix Telefònic = +30		\|Prefix Telefònic = +30
	\|Us Horari =		\|Us Horari =
	\|Domini ~~de Internet~~ =		\|Domini =
	\|Membre de =		\|Membre de: =
	}}		}}
	'''Grècia''', oficialment la '''Repúblic Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país al surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].		'''Grècia''', oficialment la '''Repúblic Helènica''' (en [[Idioma grec\|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país al surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].
Llínea 29:		Llínea 29:
	{{AP\|Historia de Grècia}}		{{AP\|Historia de Grècia}}
	=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===		=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===
	L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], on es va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la [[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Ya que el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des del [[~~Proxim~~ Oriente]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim mileni a C.		L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], on es va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la [[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Ya que el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des del [[Propenc Oriente]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim mileni a C.

			== Govern i política ==
			{{AP\|Política de Grècia}}
			Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

			D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són només cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].

			El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).

			El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)\|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes\|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives

			La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.


	{{UE}}		{{UE}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 20 feb 2018
Llínea 35:		Llínea 35:
	Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.		Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia\|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic\|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu\|eixecutiva]], [[poder llegislatiu\|llegislativa]] i [[poder judicial\|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.

	D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són ~~només~~ cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].		D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia\|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia\|Governe]].

	El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).		El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat\|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme\|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).