Gramàtica de la lingua franca nova - Historial de revisions

Lluísm: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2024-06-05T14:14:47Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 5 jun 2024
Llínea 381:		Llínea 381:
	* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.		* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.

	Poca és lo contrari de multe, i indica una ~~menuda~~ cantitat. Significa «poc»:		Poca és lo contrari de multe, i indica una chicoteta cantitat. Significa «poc»:
	* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).		* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
	* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)		* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2024-06-05T14:13:46Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 5 jun 2024
Llínea 560:		Llínea 560:
	Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.		Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.

	Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el ~~menut~~ risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.		Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el chicotet risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.

	Eixemples:		Eixemples:

Caro de Segeda: /* Posició */

2024-05-15T05:50:25Z

Posició

@@ Llínea 662: / Llínea 662: @@
 === Posició ===
 === Comparació ===
 === Adverbis primaris ===

Caro de Segeda: /* Atres pronoms */

2024-05-15T05:45:37Z

Atres pronoms

← Revisió anterior		Revisió de 05:45 15 maig 2024
Llínea 594:		Llínea 594:

	=== Atres pronoms ===		=== Atres pronoms ===
			Hi ha quatre pronoms especials per a indicar a les persones. Solament s'usen en singular:
			* algun – «algun», «algú» (= alga un, alga person)
			* cualcun – «qualsevol», «qualsevol persona» (= cualce un, cualce person)
			* cadun – «cada u», «cada qui» (= cada un, cada person)
			* nun – ningú (= no un, no person)

			Eixemples:
			* Algun entre nos es la asasinor. – Algú entre nosatres és l'assessí.
			* Dise acel broma a cualcun, e el va rie. – Conta eixe succeït a qualsevol persona i riurà.
			* Cadun debe reseta un premio. – Cada u deu rebre un premi.
			* Me senta en la atrio per un ora, e nun ia parla a me. – Em sent en la sala durant una hora i ningú em dirigix la paraula.

			Els corresponents de algun, cualcun, cadun i nun per a les coses són alga cosa («alguna cosa»), cualce cosa («qualsevol/a»), cada cosa (ídem) i no cosa («res»).

			Normalment, els pronoms no són modificables per determinants o adjectius, pero poden ser modificats per grups preposicionals:
			* Nos en la sindicato esije plu diretos. – Reivindiquem més drets en el sindicat.
			* Tota de la lenio es danada. – Tota la fusta està estropejada.
			* La plu de esta linguas es difisil. – La major part d'eixes llengües són difícils.

	== Adjectius ==		== Adjectius ==

Caro de Segeda: /* Pronoms relatius */

2024-05-15T05:43:41Z

Pronoms relatius

← Revisió anterior		Revisió de 05:43 15 maig 2024
Llínea 573:		Llínea 573:

	=== Pronoms relatius ===		=== Pronoms relatius ===
			Cual i ci funcionen també com a pronoms relatius, introduint una proposició relativa:
			* cual – que
			* ci – qui (= la person cual…)

			El pronom relatiu per a una persona o un animal és ci. El pronom relatiu per a una cosa és cual:
			* Esta es la fem de ci me ia compra mea auto. – Esta és la dòna a la qual vaig comprar el meu coche.
			* La fem de ci me ia oblida sua nom es denova a la porte. – La dòna de qui em vaig oblidar el seu nom està de nou en la porta.
			* A, vide la patetas ci segue sua madre! – ¡Ah, mira els ànetets que seguixen a la seua mare!
			* La libro cual me leje es tro longa. – El llibre que lligc és massa llarc.
			* La casa en cual nos abita es tro peti. – La casa en que vivim és massa menuda.
			* La superstisios – me gusta esta parola! – cual me ia investiga es riable. – Les supersticións – m'agrada eixa paraula –, sobre les que vaig investigar, són ridícules.
			* El esperia un sonia cual el teme. – Ella experimenta un somi que tem.
			* ''Compara:'' El esperia un sonia ce el teme. – Ella experimenta un somi (en el qual) té por.

			En algunes oracions de relatiu, la frase principal omet el sustantiu al que la frase es referixca. El propi pronom relatiu apareix en el lloc del sustantiu. En tals casos, per a evitar confusions, es pot utilisar lo cual en lloc de cual i el ci en lloc de ci:
			* Acel es lo cual me ia comprende. Me ia comprende acel informa. - Això és lo que vaig entendre. Vaig entendre aquell informe.
			* Me comprende lo sur cual on ia instrui me. On ia instrui me sur alga cosa, e me comprende lo. - Entenc això sobre la qual cosa se'm va instruir. Se'm va instruir sobre una cosa, i ho comprenc.
			* Me no recorda (el) ci me ia vide. Me ia vide el, ma me no recorda el. - No recort a ella a qui ya vaig vore. La vaig vore, pero no la recorde.
			* Me no recorda (el) a ci me ia parla. Me ia parla a el, ma me no recorda el. - No recort a ell, a qui li vaig parlar. Li vaig parlar a ell, pero no li recorde.

	=== Atres pronoms ===		=== Atres pronoms ===

Caro de Segeda: /* Preguntes */

2024-05-15T05:40:06Z

Preguntes

@@ Llínea 554: / Llínea 554: @@
 === Preguntes ===
 === Pronoms relatius ===
 === Atres pronoms ===

Caro de Segeda: /* Preposicions */

2024-05-13T14:05:59Z

Preposicions

← Revisió anterior		Revisió de 14:05 13 maig 2024
Llínea 82:		Llínea 82:
	=== Preposicions ===		=== Preposicions ===
	Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.		Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
			* La om ia cade tra sua seja. – L'home (subjecte) … va caure (verp) … per la seua cadira grup preposicional).
	* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).		* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).
	* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
	* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).		* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
	* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).		* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).

Reval en 17:51 11 maig 2024

2024-05-11T17:51:59Z

Mostrar els canvis

Caro de Segeda: /* Adjectius com a substantius */

2024-05-11T13:26:36Z

Adjectius com a substantius

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 11 maig 2024
Llínea 598:		Llínea 598:

	=== Adjectius com a substantius ===		=== Adjectius com a substantius ===
			Es pot transformar un adjectiu en un sustantiu el sentit del qual és un ser que posseïx la qualitat d'eixe adjectiu. El sustantiu resultant seguix les regles habituals dels sustantius: pren la -s del plural, depén de determinants i pot ser modificat per adjectius:
			* Esta anelo es perfeta sirculo. Lo es un sirculo perfeta. – Este anell és perfectament circular. És un círcul perfecte.
			* Marilyn es un blonde, e seniores prefere blondes. – Marilyn és rossa i els hòmens les preferixen rosses.

	== Adverbis ==		== Adverbis ==

Caro de Segeda: /* Comparació */

2024-05-11T13:26:08Z

Comparació

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 11 maig 2024
Llínea 582:		Llínea 582:

	=== Comparació ===		=== Comparació ===
			Es formen els adjectius de comparació afegint els adverbis plu («més») i min («menys»). «Que» és ca en elefen:
			* La cosina es plu calda ca la jardin. – La cuina és més calorosa que el jardí.
			* Esta leto es min comfortosa ca me ia previde. – Este llit és menys confortable de lo que pensava.

			Es formen els adjectius superlatius afegint els adverbis la plu («el més») i la min («el menys»):
			* La sol es la ojeto la plu calda en la sistem solal. – El Sol és l'astre més calent del sistema solar.
			* El ia ave un fia la plu bela en la mundo. – Ell tenia una filla, la més bella del món.

			Es pot combinar un ordinal en la construcció superlativa:
			* Vega es la stela sinco la plu briliante en la sielo de note. – Vega és la quinta estrela més lluenta en el firmament.
			* El ia deveni la om tre de la plu ricas en la mundo. – Es va convertir en el tercer home més ric del món.

			Els comparatius d'igualtat es formen en la combinació tan… como… («tan… com…»):
			* La arbor ia es tan alta como un casa. – L'arbre és tan gran com una casa.

	=== Adjectius com a substantius ===		=== Adjectius com a substantius ===