Gran Cisma d'Orient - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' seriós ' a ' sério '

2020-06-17T12:33:11Z

Text reemplaça - ' seriós ' a ' sério '

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 17 jun 2020
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==
	El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada despuix de molts sigles, lo que és considerada com un signe ~~seriós~~ de que la reconciliació ha començat.		El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada despuix de molts sigles, lo que és considerada com un signe sério de que la reconciliació ha començat.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història del cristianisme]]		[[Categoria:Història del cristianisme]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:45:36Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos iglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era ~~només~~ honorària, i que la seua jurisdicció ~~només~~ era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos iglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era a soles honorària, i que la seua jurisdicció a soles era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

	== Orige ==		== Orige ==

Jose2: Text reemplaça - 'esglésies' a 'iglésies'

2016-02-19T19:13:34Z

Text reemplaça - 'esglésies' a 'iglésies'

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 19 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos ~~esglésies~~. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos iglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

	== Orige ==		== Orige ==
Llínea 8:		Llínea 8:
	La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.		La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.

	Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les ~~esglésies~~ continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.		Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les iglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==

Jose2: Text reemplaça - 'van' a 'varen'

2015-10-02T19:26:12Z

Text reemplaça - 'van' a 'varen'

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 2 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que ~~van~~ produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

	== Orige ==		== Orige ==

Jose2: /* Reconciliació */

2015-09-15T09:41:57Z

Reconciliació

← Revisió anterior		Revisió de 09:41 15 set 2015
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==
	El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada despuix de molts ~~segles~~, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.		El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada despuix de molts sigles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història del cristianisme]]		[[Categoria:Història del cristianisme]]

Jose2: /* Orige */

2015-09-15T09:41:32Z

Orige

← Revisió anterior		Revisió de 09:41 15 set 2015
Llínea 6:		Llínea 6:
	Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.		Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.

	La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'~~Isglésia~~. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.		La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.

	Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.		Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:19:23Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] ~~després~~ de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] despuix de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].
Llínea 8:		Llínea 8:
	La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Isglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.		La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Isglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.

	Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero ~~després~~ es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.		Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==
	El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada ~~després~~ de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.		El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada despuix de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història del cristianisme]]		[[Categoria:Història del cristianisme]]

Jose2 en 13:04 30 abr 2014

2014-04-30T13:04:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 30 abr 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'~~església~~ cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

	== Orige ==		== Orige ==
	Des del començament de l'expansió del cristianisme a l'[[imperi Romà]], les ~~esglésies~~ catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc ~~van~~ ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia el [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'~~església~~. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va ~~tenir~~ un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ~~a més~~ que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre ~~la resta dels~~ patriarques.		Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.

	La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient a contribuir a la separació de l'~~Església~~. Atres factors ~~van~~ ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i a l'oest el [[llatí]]. ~~A més~~ de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.		La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Isglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic\|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.

	Diversos conflictes ~~van~~ ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero ~~aviat~~ es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ~~a més~~ de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el Papa en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del ~~papa~~ Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de ~~d'esglésies~~ Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós ~~esglésies~~ consideren ser "l'~~església~~ única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'~~Església~~ Romana.		Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero després es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==
	El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[~~papa~~]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies ~~van~~ ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les ~~esglésies~~ autònomes orientals ~~van~~ assistir al funeral del ~~papa~~ [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.		El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per a "promoure la unitat cristiana", el [[Papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies varen ser preses pels croats en l'any [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les iglésies autònomes orientals varen assistir al funeral del Papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història del cristianisme]]		[[Categoria:Història del cristianisme]]

Jose2 en 12:40 30 abr 2014

2014-04-30T12:40:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 30 abr 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]		[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png\|thumb\|260px\|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]

	El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[~~papa~~]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es ~~van~~ excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el ~~papa~~ dia ~~tenir~~ autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].		El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme\|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble\|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

	== Orige ==		== Orige ==
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Reconciliació ==		== Reconciliació ==
	El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, ~~la qual cosa~~ és considerada com un signe seriós que la reconciliació ha començat.		El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, lo que és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat.

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història del cristianisme]]		[[Categoria:Història del cristianisme]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «[[Europa després de Cisma d'Orient.]] El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que v...».

2014-04-26T12:27:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|260px|[[Europa després de Cisma d'Orient.]] El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que v...».

Pàgina nova

[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png|thumb|260px|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]

El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es van excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el papa dia tenir autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

== Orige ==
Des del començament de l'expansió del cristianisme a l'[[imperi Romà]], les esglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia el [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'església. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tenir un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], a més que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre la resta dels patriarques.

La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient a contribuir a la separació de l'Església. Atres factors van ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i a l'oest el [[llatí]]. A més de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.

Diversos conflictes van ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero aviat es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, a més de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el Papa en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de d'esglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós esglésies consideren ser "l'església única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Església Romana.

== Reconciliació ==
El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, la qual cosa és considerada com un signe seriós que la reconciliació ha començat.

[[Categoria:Història del cristianisme]]