Graniç - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:22Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Granizogigante2.jpg\|thumb\|Graniç cobrint un carrer.]]		[[Archiu:Granizogigante2.jpg\|thumb\|Graniç cobrint un carrer.]]

	El '''graniç''' és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de [[gel]], cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per [[gebre]] i graniç, que són més chicotetes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl d'[[aigua]] i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, e inclús superar eixa mesura. El còdic de reporte [[METAR]] del graniç de 5 mm o major és GR, mentres que les ~~menudes~~ pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels [[cumulonimbus]], dins de les 2 [[milla nàutica\|milles nàutiques]] (3,7[[km]]) de la tormenta mare.		El '''graniç''' és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de [[gel]], cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per [[gebre]] i graniç, que són més chicotetes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl d'[[aigua]] i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, e inclús superar eixa mesura. El còdic de reporte [[METAR]] del graniç de 5 mm o major és GR, mentres que les chicotetes pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels [[cumulonimbus]], dins de les 2 [[milla nàutica\|milles nàutiques]] (3,7[[km]]) de la tormenta mare.

	== Formació ==		== Formació ==

Valencian en 20:42 28 jun 2022

2022-06-28T20:42:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 28 jun 2022
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Referències ==		== Referències ==
			{{listaref}}
	{{Traduït de\|es\|Granizo}}		{{Traduït de\|es\|Granizo}}

	~~== Referències ==~~
	~~{{listaref}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Vore també */

2022-06-28T20:42:19Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 28 jun 2022
Llínea 64:		Llínea 64:
	</gallery>		</gallery>

	== ~~Vore també~~ ==		== Referències ==
	* [[Canó granífuc]]		{{Traduït de\|es\|Granizo}}
	* [[Nevasca]]
	* [[Tormenta de ~~gèl]]~~
	* [[Araboga]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T20:42:04Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 28 jun 2022
Llínea 79:		Llínea 79:
	[[Categoria:Catàstrofes naturals]]		[[Categoria:Catàstrofes naturals]]
	[[Categoria:Hidrometeors]]		[[Categoria:Hidrometeors]]
	~~{{Fenòmens climàtics}}~~

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T20:41:54Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 28 jun 2022
Llínea 74:		Llínea 74:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~commons~~\|Hail}}		{{Commonscat\|Hail}}





	[[Categoria:Precipitacions]]		[[Categoria:Precipitacions]]
	[[Categoria:Catàstrofes naturals]]		[[Categoria:Catàstrofes naturals]]
	[[Categoria:Hidrometeors]]		[[Categoria:Hidrometeors]]
	{{~~Fenomens~~ climàtics}}		{{Fenòmens climàtics}}

	~~{{Traduït de\|es\|Granizo~~}}

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:21:24Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 11 jul 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Granizogigante2.jpg\|thumb\|Graniç cobrint un carrer.]]		[[Archiu:Granizogigante2.jpg\|thumb\|Graniç cobrint un carrer.]]

	El '''graniç''' és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de [[gel]], cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per [[gebre]] i graniç, que són més chicotetes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl d'[[aigua]] i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, ~~i fins i tot~~ superar eixa mesura. El còdic de reporte [[METAR]] del graniç de 5 mm o major és GR, mentres que les menudes pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels [[cumulonimbus]], dins de les 2 [[milla nàutica\|milles nàutiques]] (3,7[[km]]) de la tormenta mare.		El '''graniç''' és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de [[gel]], cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per [[gebre]] i graniç, que són més chicotetes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl d'[[aigua]] i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, e inclús superar eixa mesura. El còdic de reporte [[METAR]] del graniç de 5 mm o major és GR, mentres que les menudes pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels [[cumulonimbus]], dins de les 2 [[milla nàutica\|milles nàutiques]] (3,7[[km]]) de la tormenta mare.

	== Formació ==		== Formació ==

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:11:14Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 24 maig 2021
Llínea 48:		Llínea 48:

	Durant l'[[Edat Mija]], els europeus utilisaven les campanes de l'iglésia i el fòc dels canons per a tractar d'evitar el graniç.		Durant l'[[Edat Mija]], els europeus utilisaven les campanes de l'iglésia i el fòc dels canons per a tractar d'evitar el graniç.
	Les últimes versions d'esta acció, comencen a ser més intenses, ~~després~~ de la [[Segona Guerra Mundial]], quan [[Rússia]] va reduir este tipo de precipitació, entre un 50 i 80 %.		Les últimes versions d'esta acció, comencen a ser més intenses, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], quan [[Rússia]] va reduir este tipo de precipitació, entre un 50 i 80 %.

	Bàsicament l'acció se centra en llançar una eixida al centre de la tormenta, on esclata i dispersa gran cantitat de [[Yodur d'argent]].		Bàsicament l'acció se centra en llançar una eixida al centre de la tormenta, on esclata i dispersa gran cantitat de [[Yodur d'argent]].

Jose2: Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

2019-02-21T20:35:55Z

Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:35 21 feb 2019
Llínea 33:		Llínea 33:
	En [[Amèrica del Nort]], el graniç és més comú en la zona de l'estat de [[Colorat]], [[Nebraska]] i [[Wyoming]].		En [[Amèrica del Nort]], el graniç és més comú en la zona de l'estat de [[Colorat]], [[Nebraska]] i [[Wyoming]].

	En [[Sudamèrica]], la regió central d'[[Argentina]], durant la temporada estival, és intensament afectada pel graniç, mentres en la ciutat de [[Bogotà]] és freqüent la seua ocurrència donada la seua latitut i elevació. El sur de [[Chile]] posseïx una temporada de graniç persistent des de mitan de [[abril]] fins a [[octubre]]. En [[Equador]] algunes ciutats com [[Quito]] i [[Conca (Equador)\|Conca]] registren este fenomen en regularitat, especialment entre [[decembre]] i [[març]].		En [[Sudamèrica]], la regió central d'[[Argentina]], durant la temporada estival, és intensament afectada pel graniç, mentres en la ciutat de [[Bogotà]] és freqüent la seua ocurrència donada la seua latitut i elevació. El sur de [[Chile]] posseïx una temporada de graniç persistent des de mitan [[abril]] fins a [[octubre]]. En [[Equador]] algunes ciutats com [[Quito]] i [[Conca (Equador)\|Conca]] registren este fenomen en regularitat, especialment entre [[decembre]] i [[març]].

	En general, les àrees entorn a regions montanyoses, són proclius a patir tormentes de graniç pel moviment forçat i permanent de l'aire per les altures.		En general, les àrees entorn a regions montanyoses, són proclius a patir tormentes de graniç pel moviment forçat i permanent de l'aire per les altures.

Jose2: Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

2019-02-11T11:51:54Z

Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 11 feb 2019
Llínea 40:		Llínea 40:
	Estretes zones on s'acumula el graniç en el sol en associació en activitat tormentosa es coneixen com vetes de graniç o franges de graniç, que poden ser detectables per satèlit en acabant de que les tormentes passen. Les tormentes de graniç solen durar des d'uns pocs minuts fins a 15 minuts de duració. L'acumulació de les tormentes de graniç poden cobrir el terreny en més de 5 cm de graniç, podent causar derrocaments d'arbres. Les inundacions repentines i esmonyides de terra en àrees de terreny empinat poden ser una preocupació en l'acumulació de graniç.		Estretes zones on s'acumula el graniç en el sol en associació en activitat tormentosa es coneixen com vetes de graniç o franges de graniç, que poden ser detectables per satèlit en acabant de que les tormentes passen. Les tormentes de graniç solen durar des d'uns pocs minuts fins a 15 minuts de duració. L'acumulació de les tormentes de graniç poden cobrir el terreny en més de 5 cm de graniç, podent causar derrocaments d'arbres. Les inundacions repentines i esmonyides de terra en àrees de terreny empinat poden ser una preocupació en l'acumulació de graniç.

	En ocasions un tant rares, una tormenta elèctrica pot aplegar a ser estacionari o casi temps prolíficament produir graniç i significatives profunditats d'acumulació es produïxquen; açò tendix a ocórrer en les zones montanyoses, com el [[29 de juliol]] [[2010]] el cas d'un peu de l'acumulació de graniç en el comtat de Boulder, Colorat. S'han reportat fins a una profunditat d'un metro. Un ~~paisage~~ cobert de graniç acumulat en general s'assembla a una coberta de neu acumulada i qualsevol acumulació significativa de graniç té els mateixos efectes restrictius com l'acumulació de neu, encara que en un àrea més menuda, en el transport i l'infraestructura. El graniç acumulat també pot causar inundacions pels bloquejos de desaiguador , i el graniç pot ser portat en l'aigua de l'inundació, convertint-se en un graniçat com la neu que es deposita en les elevacions més baixes.		En ocasions un tant rares, una tormenta elèctrica pot aplegar a ser estacionari o casi temps prolíficament produir graniç i significatives profunditats d'acumulació es produïxquen; açò tendix a ocórrer en les zones montanyoses, com el [[29 de juliol]] [[2010]] el cas d'un peu de l'acumulació de graniç en el comtat de Boulder, Colorat. S'han reportat fins a una profunditat d'un metro. Un païsage cobert de graniç acumulat en general s'assembla a una coberta de neu acumulada i qualsevol acumulació significativa de graniç té els mateixos efectes restrictius com l'acumulació de neu, encara que en un àrea més menuda, en el transport i l'infraestructura. El graniç acumulat també pot causar inundacions pels bloquejos de desaiguador , i el graniç pot ser portat en l'aigua de l'inundació, convertint-se en un graniçat com la neu que es deposita en les elevacions més baixes.

	== Detecció i prevenció ==		== Detecció i prevenció ==

Jose2: Text reemplaça - ' Còrdova ' a ' Córdova '

2018-08-11T08:24:25Z

Text reemplaça - ' Còrdova ' a ' Córdova '

← Revisió anterior		Revisió de 08:24 11 ago 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gèl que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat [[líquit]] original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova ''capa'' de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.		En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gèl que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat [[líquit]] original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova ''capa'' de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.

	[[Archiu:Granizos.jpg\|thumb\|left\|200px\|Tipos de graniços obtenguts en la localitat de [[Colónia Caroya]], Província de ~~Còrdova~~ - Argentina, l'1 de febrer de 2013.]]		[[Archiu:Granizos.jpg\|thumb\|left\|200px\|Tipos de graniços obtenguts en la localitat de [[Colónia Caroya]], Província de Córdova - Argentina, l'1 de febrer de 2013.]]

	D'esta manera, les ''pedres de graniç'' van adquirint tamany i formant les seues capes (com una [[ceba]]) de gèl blanc i transparent. El gèl blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gèl format queda blanc. Per contra, el gèl transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gèl es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes ''capes'' representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua supergelada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180 km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la [[gravetat]] es precipita a terra.		D'esta manera, les ''pedres de graniç'' van adquirint tamany i formant les seues capes (com una [[ceba]]) de gèl blanc i transparent. El gèl blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gèl format queda blanc. Per contra, el gèl transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gèl es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes ''capes'' representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua supergelada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180 km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la [[gravetat]] es precipita a terra.