Gregori Mayans - Historial de revisions

Xavier: /* Obres */

2025-06-25T09:44:23Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 25 jun 2025
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Obres ==		== Obres ==

	A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].		A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans en la seua obra ''Orígenes de la lengua española'' que fon publicada per primera volta en l'any 1737 per Juan de Zúñiga en Madrit. Dita obra recopila texts de varis autors sobre l'orige i evolució de l'idioma espanyol, des de les seues raïls llatines fins al seu desenroll com a llengua romançada i a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

	{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}		{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}

Xavier: /* Cites */

2025-03-05T18:44:34Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 5 març 2025
Llínea 43:		Llínea 43:
	{{Cita\|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''\|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}		{{Cita\|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''\|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

	* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[~~1993~~]]), diu:		* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1994]]), diu:

	{{Cita\|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}		{{Cita\|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof [[Julián Marías]] en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

	* En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, [[2010]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:		* En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, [[2010]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:

	{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}		{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives. Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:06 28 feb 2025

2025-02-28T19:06:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 28 feb 2025
Llínea 50:		Llínea 50:

	{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}		{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}

			== Referències ==
			* [https://bivaldi.gva.es/es/corpus/unidad.cmd?idUnidad=56696&idCorpus=20000&posicion=1 Peset, Mariano. Biblioteca Valenciana]
			* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/vida-de-miguel-de-cervantes-saavedra--1/ Vida de Miguel de Cervantes Saavedra / Gregorio Mayans y Siscar - Cervantes Virtual]
			* Fernando Durán López (2005), Vidas de sabios: el nacimiento de la autobiografía moderna en España (1733-1848), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Anejos de Revista de Literatura, 65), pág. 119. ISBN 9788400083113

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 55:		Llínea 60:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gregorio_Mayans Gregorio Mayans en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gregorio_Mayans Gregorio Mayans en Wikipedia]
	* [http://www.todolibroantiguo.es/personajes-historicos/gregorio-mayans.html Gregorio Mayans i Siscar - Biografia]		* [http://www.todolibroantiguo.es/personajes-historicos/gregorio-mayans.html Gregorio Mayans i Siscar - Biografia]
	* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/vida-de-miguel-de-cervantes-saavedra--1/ Vida de Miguel de Cervantes Saavedra / Gregorio Mayans y Siscar - Cervantes Virtual]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Reval: /* Cites */

2025-01-19T12:34:12Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 19 gin 2025
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Cites ==		== Cites ==
			[[Archiu:Cita2grmay.jpg\|thumb\|250px\|Cita de Gregori Mayans]]

	* ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans.		* ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans.

Xavier: /* Cites */

2025-01-18T19:31:15Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 18 gin 2025
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Cites ==		== Cites ==

	* 'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), Gregori Mayans.		* ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans.

	{{Cita\|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''\|'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}		{{Cita\|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''\|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

	* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu:		* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu:
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}		{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:28 18 gin 2025

2025-01-18T11:28:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 18 gin 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - † [[Valéncia]], [[1781]]) ~~va ser~~ un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).		'''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - † [[Valéncia]], [[1781]]), fon un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Cites ==		== Cites ==

	~~En el pròlec del [[Diccionari General~~ de la ~~Llengua Valenciana]]~~ (~~Valéncia, 2010) de la~~ [[~~Real Acadèmia de Cultura Valenciana~~]], ~~diu:~~		* 'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), Gregori Mayans.

	{{Cita\|''~~Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano~~ de ~~Gregori Mayans~~ i ~~Ciscar~~, ~~del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat~~ i ~~que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes~~.''}}		{{Cita\|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''\|'Orígenes de la lengua española' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

	El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'', diu:		* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu:

	{{Cita\|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}		{{Cita\|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

			* En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, [[2010]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:

			{{Cita\|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2024-10-07T17:03:46Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 7 oct 2024
Llínea 26:		Llínea 26:
	En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].		En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

	En aplegar [[~~Fernando~~ VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carles III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat [[Joan Lluís Vives]], pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia\|catedral de Valéncia]].		En aplegar [[Ferrando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carles III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat [[Joan Lluís Vives]], pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia\|catedral de Valéncia]].

	== Obres ==		== Obres ==

Xavier: /* Obres */

2024-10-07T17:02:07Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 7 oct 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Obres ==		== Obres ==

	A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de Juan de Valdés; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'Antonio de Nebrija i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].		A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

	{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}		{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}

	Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha\|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés.		Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha\|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés. Se feu també una reedició en l'any [[2005]] per Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S.A.) Depòsit Llegal: M-13292-2005.

	== Cites ==		== Cites ==

Lluísm en 15:00 22 oct 2022

2022-10-22T15:00:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:00 22 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).		'''Gregori Mayans i Ciscar''' o '''Gregorio Mayáns y Síscar''' ([[Oliva]], [[Valéncia]], [[9 de maig]] de [[1699]] - † [[Valéncia]], [[1781]]) va ser un erudit, juriste, historiador, llingüiste i polígraf valencià. Fon el major representant, junt a Benito Feijoo, de la primera Ilustració espanyola, i germà major del també erudit [[Juan Antonio Mayans]] ([[1718]]-[[1801]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Obres */

2022-10-04T18:31:00Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 4 oct 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}		{{Cita\|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''\|Gregori Mayans i Ciscar}}

	Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés.		Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha\|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés.

	== Cites ==		== Cites ==