Gregori XVI - Historial de revisions

Jose2 en 17:27 8 nov 2025

2025-11-08T17:27:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 8 nov 2025
Llínea 194:		Llínea 194:
	\|-		\|-
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Breve Dum acerbisimas, del 26 de septiembre de 1835		* Breve Dum acerbisimas, del 26 de septiembre de 1835

Lluísm en 16:33 24 maig 2025

2025-05-24T16:33:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 24 maig 2025
Llínea 215:		Llínea 215:
	{{successió		{{successió
	\| títul = [[Archiu:Emblem of the Holy See usual.svg\|25px]]<br />[[Papa]]		\| títul = [[Archiu:Emblem of the Holy See usual.svg\|25px]]<br />[[Papa]]
	\| periodo = [[2 de febrer]] de [[1831]] - 1 de juny de 1846		\| periodo = [[2 de febrer]] de [[1831]] - [[1 de juny]] de [[1846]]
	\| predecessor = [[Pio VIII]]		\| predecessor = [[Pio VIII]]
	\| successor = [[Pio IX]]		\| successor = [[Pio IX]]

Jose2: /* Mort */

2024-09-01T18:28:48Z

Mort

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 1 set 2024
Llínea 75:		Llínea 75:
	En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:		En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:

	{{Cita\|Nos, Gregorio XVI, indigne hereu de la Càtedra de Sant Pedro, tenint present l'hora de la nostra mort i de la crida del tribunal diví..., encomanem la nostra pobra ànima al nostre Senyor Jesucristo... Encomanem al mateix diví Redentor l'Iglésia, la seua amada Esposa, en les numeroses tribulacions i persecucions que l'assalten		{{Cita\|Nos, Gregorio XVI, indigne hereu de la Càtedra de Sant Pedro, tenint present l'hora de la nostra mort i de la crida del tribunal diví..., encomanem la nostra pobra ànima al nostre Senyor Jesucristo... Encomanem al mateix diví Redentor l'Iglésia, la seua amada Esposa, en les numeroses tribulacions i persecucions que l'assalten.\|Citat en Castella (1970), p. 298.}}
	Citat en Castella (1970), p. 298.}}

	El [[20 de maig]] de 1846 el Papa es va sentir mal; el dia [[16 de maig]] se li va declarar una [[erisipela]] en la cara. Al principi, no es va pensar que l'atac fora sério, pero el [[31 de maig]] les seues forces varen fallar sobtadament i es va vore que el final estava prop. Va morir enjorn l'1 de juny, en sol dos assistents prop d'ell; les seues últimes paraules, quan li recordaven les grans obres del seu pontificat, varen ser: vullc morir com un monge, no com un Sobirà.		El [[20 de maig]] de 1846 el Papa es va sentir mal; el dia [[16 de maig]] se li va declarar una [[erisipela]] en la cara. Al principi, no es va pensar que l'atac fora sério, pero el [[31 de maig]] les seues forces varen fallar sobtadament i es va vore que el final estava prop. Va morir enjorn l'1 de juny, en sol dos assistents prop d'ell; les seues últimes paraules, quan li recordaven les grans obres del seu pontificat, varen ser: vullc morir com un monge, no com un Sobirà.

Jose2: /* Defensa de la doctrina i propagació de la fe */

2024-09-01T18:28:25Z

Defensa de la doctrina i propagació de la fe

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 1 set 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:		El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:

	{{Cita\|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles.		{{Cita\|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles. \|Encíclica Mirari vós}}
	Encíclica Mirari vós}}

	Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.		Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.

Jose2: /* Relacions internacionals */

2024-09-01T18:28:02Z

Relacions internacionals

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 1 set 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	El [[29 de novembre]] de [[1830]] es va produir en Polonía un alçament contra el sar de Rússia ([[Nicolás I]]) per a fer respectar la seua fe i les seues llibertats; esclafada la sublevació, Rússia va amenaçar en una forta repressió si el poble no respectava a les autoritats, i va fer aplegar al Papa una petició formal per a que cridara als polacs a l'obediència. El Papa va escriure en este sentit l'encíclica “Cum primum”; el govern rus va abusar alterant el seu sentit i va extremar la persecució dels polacs. Davant eixos fets		El [[29 de novembre]] de [[1830]] es va produir en Polonía un alçament contra el sar de Rússia ([[Nicolás I]]) per a fer respectar la seua fe i les seues llibertats; esclafada la sublevació, Rússia va amenaçar en una forta repressió si el poble no respectava a les autoritats, i va fer aplegar al Papa una petició formal per a que cridara als polacs a l'obediència. El Papa va escriure en este sentit l'encíclica “Cum primum”; el govern rus va abusar alterant el seu sentit i va extremar la persecució dels polacs. Davant eixos fets

	{{Cita\|En la seua alocució en el consistori del 22 de juliol de 1842, va negar que haguera volgut cobrir en un vel de silenci els mals que oprimien a Polònia i que haguera abandonat la causa de la religió catòlica per complaure al sar. Tota Europa es va commoure en llegir la protesta pontifícia.		{{Cita\|En la seua alocució en el consistori del 22 de juliol de 1842, va negar que haguera volgut cobrir en un vel de silenci els mals que oprimien a Polònia i que haguera abandonat la causa de la religió catòlica per complaure al sar. Tota Europa es va commoure en llegir la protesta pontifícia.\|Castella (1970), p. 283. }}
	Castella (1970), p. 283. }}

	Durant el seu pontificat va tindre lloc la ruptura de relacions diplomàtiques de la Santa Sèu en [[Espanya]] i [[Portugal]] ([[1835]]-[[1840]]), aixina com en Prusia per causa dels matrimonis mixts i en Rússia per la persecució zarista dels catòlics rutenos.		Durant el seu pontificat va tindre lloc la ruptura de relacions diplomàtiques de la Santa Sèu en [[Espanya]] i [[Portugal]] ([[1835]]-[[1840]]), aixina com en Prusia per causa dels matrimonis mixts i en Rússia per la persecució zarista dels catòlics rutenos.

Jose2: /* La Cúria romana i la ciutat de Roma */

2024-09-01T10:52:47Z

La Cúria romana i la ciutat de Roma

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 1 set 2024
Llínea 68:		Llínea 68:
	En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].		En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].

	En els seus quinze anys de pontificat ~~Gregorio~~ XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.		En els seus quinze anys de pontificat Gregori XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.

	El món de les arts li deu la restauració de la Basílica de Sant Pablo Extramurs, destruïda per un incendi en l'any [[1830]], i la creació del Museu Etrusc, Egipcíac i Cristià. En l'any [[1839]], Gregorio XVI va promoure l'adquisició, per a la Calcografia Camerale, de numeroses planches gravades del famós Piranesi que es conservaven (i seguien imprimint) en el taller Firmin-Didot de [[París]]. La Calcografia, junt en dites matrius, subsistix en Roma baixe la tutela de l'Istituto Nazionale per la Grafica.		El món de les arts li deu la restauració de la Basílica de Sant Pablo Extramurs, destruïda per un incendi en l'any [[1830]], i la creació del Museu Etrusc, Egipcíac i Cristià. En l'any [[1839]], Gregorio XVI va promoure l'adquisició, per a la Calcografia Camerale, de numeroses planches gravades del famós Piranesi que es conservaven (i seguien imprimint) en el taller Firmin-Didot de [[París]]. La Calcografia, junt en dites matrius, subsistix en Roma baixe la tutela de l'Istituto Nazionale per la Grafica.

Jose2: /* Papat */

2024-09-01T10:52:35Z

Papat

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 1 set 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Papat ==		== Papat ==
	=== Sobirà dels Estats Pontificis ===		=== Sobirà dels Estats Pontificis ===
	[[File:C o a Gregorius XVI.svg\|thumb\|250px\|Escut d'armes de ~~Gregorio~~ XVI]]		[[File:C o a Gregorius XVI.svg\|thumb\|250px\|Escut d'armes de Gregori XVI]]

	Pocs dies despuix d'iniciar el seu pontificat, el [[4 de febrer]] de [[1831]], esclatava en Bolonya una insurrecció que va donar pas a un govern provisional que, en poc temps, va rebujar la sobirania del Papa sobre eixa ciutat i la seua província. L'insurrecció es va propagar a atres províncies dels Estats Pontificis i el Papa va tindre que recórrer a l'ajuda de l'Imperi austríac per a reestablir la situació. Les tropes austríaques varen prendre Bolonya el [[25 de febrer]], el Govern provisional va fugir a Ancona; el [[5 d'abril]] el Papa va poder afirmar que s'hi havia reestablit l'orde.		Pocs dies despuix d'iniciar el seu pontificat, el [[4 de febrer]] de [[1831]], esclatava en Bolonya una insurrecció que va donar pas a un govern provisional que, en poc temps, va rebujar la sobirania del Papa sobre eixa ciutat i la seua província. L'insurrecció es va propagar a atres províncies dels Estats Pontificis i el Papa va tindre que recórrer a l'ajuda de l'Imperi austríac per a reestablir la situació. Les tropes austríaques varen prendre Bolonya el [[25 de febrer]], el Govern provisional va fugir a Ancona; el [[5 d'abril]] el Papa va poder afirmar que s'hi havia reestablit l'orde.

Jose2 en 10:51 1 set 2024

2024-09-01T10:51:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 1 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Gregory XVI.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de ~~Gregorio~~ XVI per Paul Delaroche]]		[[File:Gregory XVI.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de Gregori XVI per Paul Delaroche]]

	'''Gregori XVI''' (en castellà Gregorio XVI, en [[llatí]]: Gregorius PP. XVI ), de nom secular Bartolomeo Alberto Cappellari Pagani Gesa ([[Belluno]], [[Itàlia]], [[18 de setembre]] de [[1765]] - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[1 de juny]] de [[1846]]) fon un religiós camaldulense, elegit el 254.º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]], entre els anys [[1831]] i [[1846]].		'''Gregori XVI''' (en castellà Gregorio XVI, en [[llatí]]: Gregorius PP. XVI ), de nom secular Bartolomeo Alberto Cappellari Pagani Gesa ([[Belluno]], [[Itàlia]], [[18 de setembre]] de [[1765]] - † [[Roma]], [[Itàlia]], [[1 de juny]] de [[1846]]) fon un religiós camaldulense, elegit el 254.º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]], entre els anys [[1831]] i [[1846]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	=== Orígens ===		=== Orígens ===
	Va ser batejat com a Bartolomeo Alberto Cappellari agani Gesa, pero va substituir els seus noms pel de Mauro en professar en l'Orde de la Camáldula.		Va ser batejat com a Bartolomeo Alberto Cappellari agani Gesa, pero va substituir els seus noms pel de Mauro en professar en l'Orde de la Camáldula.
	Era fill de Giovanni Battista Cappellari i de la seua esposa Giulia Pagani Cessa-Pagani, abdós membres de la noblea menor.		Era fill de Giovanni Battista Cappellari i de la seua esposa Giulia Pagani Cessa-Pagani, abdós membres de la noblea menor.

	=== Estudis i activitats prèvies ===		=== Estudis i activitats prèvies ===
	Quan va complir díhuit anys va donar mostres de vocació religiosa i, despuix d'una certa oposició familiar, en l'any [[1783]] va entrar en el noviciat del monasteri camaldulense de Sant Miguel de Murano (prop de [[Venècia]]), de la Regla de Sant Benito, prenent el nom de Mauro. Pronte es va distinguir per les seues aptituts per a la teologia i la llingüística. Tres anys despuix va emetre els vots solemnes i en [[1787]] va ser ordenat sacerdot, dedicant gran part de la seua activitat a l'ensenyança de la teologia.		Quan va complir díhuit anys va donar mostres de vocació religiosa i, despuix d'una certa oposició familiar, en l'any [[1783]] va entrar en el noviciat del monasteri camaldulense de Sant Miguel de Murano (prop de [[Venècia]]), de la Regla de Sant Benito, prenent el nom de Mauro. Pronte es va distinguir per les seues aptituts per a la teologia i la llingüística. Tres anys despuix va emetre els vots solemnes i en [[1787]] va ser ordenat sacerdot, dedicant gran part de la seua activitat a l'ensenyança de la teologia.
Llínea 20:		Llínea 22:

	=== Elecció papal ===		=== Elecció papal ===
	[[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg\|thumb\|250px\|~~Gregorio~~ XVI, 1834]]		[[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg\|thumb\|250px\|Gregori XVI, 1834]]

	A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cardenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en [[Madrit]] i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari.		A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cardenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en [[Madrit]] i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari.
Llínea 47:		Llínea 49:

	=== Defensa de la doctrina i propagació de la fe ===		=== Defensa de la doctrina i propagació de la fe ===
	[[File:Portrait of Pope Gregory XVI Cappellari (by Gaspare Mattioli) – Museo Civico delle Cappuccine, Bagnacavallo.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de ~~Gregorio~~ XVI per Gaspare Mattioli. Museu delle Capucine, Bagnacavallo]]		[[File:Portrait of Pope Gregory XVI Cappellari (by Gaspare Mattioli) – Museo Civico delle Cappuccine, Bagnacavallo.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de Gregori XVI per Gaspare Mattioli. Museu delle Capucine, Bagnacavallo]]

	Les revolucions en França i els [[Països Baixos]] varen fer que el Papa, des del mateix començ del seu pontificat, tinguera que enfrontar-se a les pressions que, des d'una i una atra part, li demanaven que condenara o aprovara el canvi; en [[agost]] de l'any [[1831]], va emetre l'Informe “Sollicitudo Ecclesiarum”, en el que va reiterar les declaracions dels antics pontífexos sobre l'independència de l'Iglésia i la seua negativa a enredrar-se en la política dinàstica. D'acort en estos principis va actuar quan la situació en alguns països va exigir la seua intervenció, mogut solament per la defensa de la fe i la disciplina eclesiàstica.		Les revolucions en França i els [[Països Baixos]] varen fer que el Papa, des del mateix començ del seu pontificat, tinguera que enfrontar-se a les pressions que, des d'una i una atra part, li demanaven que condenara o aprovara el canvi; en [[agost]] de l'any [[1831]], va emetre l'Informe “Sollicitudo Ecclesiarum”, en el que va reiterar les declaracions dels antics pontífexos sobre l'independència de l'Iglésia i la seua negativa a enredrar-se en la política dinàstica. D'acort en estos principis va actuar quan la situació en alguns països va exigir la seua intervenció, mogut solament per la defensa de la fe i la disciplina eclesiàstica.
Llínea 64:		Llínea 66:
	=== La Cúria romana i la ciutat de Roma ===		=== La Cúria romana i la ciutat de Roma ===

	En iniciar el seu pontificat ~~Gregorio~~ XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].		En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].

	En els seus quinze anys de pontificat Gregorio XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.		En els seus quinze anys de pontificat Gregorio XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.
Llínea 71:		Llínea 73:

	== Mort ==		== Mort ==
	[[File:GREGORYXVI.jpg\|thumb\|250px\|Tomba de ~~Gregorio~~ XVI]]		[[File:GREGORYXVI.jpg\|thumb\|250px\|Tomba de Gregori XVI]]

	En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:		En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:
Llínea 84:		Llínea 86:
	Les profecies de Sant Malaquías es referixen a este Papa com De “balnes Etruriæ (Dels banys d’Etruria)”, cita que segons pareix fa referència a que era membre de l'Orde Camaldulense, fundada en un lloc cridat Balneum (banys) i despuix Balni (mateix significat), en Etruria.		Les profecies de Sant Malaquías es referixen a este Papa com De “balnes Etruriæ (Dels banys d’Etruria)”, cita que segons pareix fa referència a que era membre de l'Orde Camaldulense, fundada en un lloc cridat Balneum (banys) i despuix Balni (mateix significat), en Etruria.

	== Documents pontificis de ~~Gregorio~~ XVI ==		== Documents pontificis de Gregori XVI ==
	=== Bula ===		=== Bula ===
	* Constitució apostólica Benedictus Deus ([[17 de juny]] de [[1834]]), per mig de la que s'establixen i delimiten les diòcesis en els Estats Units d'Amèrica		* Constitució apostólica Benedictus Deus ([[17 de juny]] de [[1834]]), per mig de la que s'establixen i delimiten les diòcesis en els Estats Units d'Amèrica

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Gregorio XVI a Gregori XVI en una redirecció

2024-09-01T10:50:10Z

Jose2 pàgina traslladada Gregorio XVI a Gregori XVI en una redirecció

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 1 set 2024
(Sense diferències)

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-09-01T10:44:09Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 1 set 2024
Llínea 223:		Llínea 223:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Papes]]		[[Categoria:Papes]]
			[[Categoria:Iglésia catòlica]]