Guadalentín - Historial de revisions

Lluísm en 11:45 6 set 2025

2025-09-06T11:45:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 6 set 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 d'octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 d'octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 d'octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 d'octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T02:02:32Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 27 jul 2022
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Guadalentín ~~River~~}}		{{commonscat\|Guadalentín}}

	[[Categoria:Afluents del Segura]]		[[Categoria:Afluents del Segura]]
	[[Categoria:Rius d'Espanya]]		[[Categoria:Rius d'Espanya]]

Valencian: /* Referències */

2022-07-27T02:02:14Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 27 jul 2022
Llínea 52:		Llínea 52:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Río_Guadalentín}}

	{{~~Traduït de~~\|~~es\|Río_Guadalentín~~}}		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Guadalentín River}}

	[[Categoria:Afluents del Segura]]		[[Categoria:Afluents del Segura]]
	[[Categoria:Rius d'Espanya]]		[[Categoria:Rius d'Espanya]]

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:28:25Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 1 dec 2021
Llínea 48:		Llínea 48:
	El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retengut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.		El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retengut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 d'octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 d'octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:16 30 maig 2021

2021-05-30T18:16:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 30 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	{\| style="background: none;"		{\| style="background: none;"
	\|- align=center		\|- align=center
	\| [[~~Image~~: ~~0104_Picture114~~.jpg‎\|250px]]		\| [[File:Puente dl barrio lc.jpg‎\|250px\|Pont sobre el riu Guadalentín al seu pas per [[Lorca]]]]
	\|}		\|}
	----		----

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:45:52Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 22 feb 2018
Llínea 46:		Llínea 46:

	== Riuades ==		== Riuades ==
	El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és ~~retingut~~ en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.		El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retengut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.

Jose2 en 12:30 14 gin 2016

2016-01-14T12:30:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 14 gin 2016
Llínea 41:		Llínea 41:
	El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].		El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].

	Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer despuix pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.		Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], a on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer despuix pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.

	S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el ~~segle~~ XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].		S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el sigle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].

	== Riuades ==		== Riuades ==
	El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.		El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del ~~segle~~ despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del sigle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', a on se registraren moltes víctimes.

	== Referències ==		== Referències ==

Sempreval: Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

2015-05-03T08:53:26Z

Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 3 maig 2015
Llínea 46:		Llínea 46:

	== Riuades ==		== Riuades ==
	El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.		El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar d'una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:27:55Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 30 abr 2015
Llínea 41:		Llínea 41:
	El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].		El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].

	Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer ~~després~~ pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.		Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer despuix pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.

	S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].		S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].
Llínea 48:		Llínea 48:
	El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.		El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten per al regadiu.

	Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle ~~després~~ d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.		Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m³/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m³/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2014-03-30T12:30:35Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 30 març 2014
Llínea 41:		Llínea 41:
	El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].		El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap\|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña\|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy\|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].

	Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer després pels ~~termes~~ de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.		Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer després pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.

	S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].		S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].