Guadasséquies - Historial de revisions

Lluísm en 17:41 12 feb 2026

2026-02-12T17:41:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 12 feb 2026
Llínea 102:		Llínea 102:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]		* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'Municipis de la Vall d'Albaida' a 'Municipis de La Vall d'Albaida'

2025-08-16T14:40:46Z

Text reemplaça - 'Municipis de la Vall d'Albaida' a 'Municipis de La Vall d'Albaida'

← Revisió anterior		Revisió de 14:40 16 ago 2025
Llínea 123:		Llínea 123:
	{{commonscat\|Guadasséquies}}		{{commonscat\|Guadasséquies}}

	{{Municipis de la Vall d'Albaida}}		{{Municipis de La Vall d'Albaida}}

	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Jose2 en 19:53 2 març 2025

2025-03-02T19:53:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 2 març 2025
Llínea 102:		Llínea 102:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]		* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 13:00 16 dec 2024

2024-12-16T13:00:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 16 dec 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].		'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

	==Geografia==		== Geografia ==
	Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.		Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

	Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].		Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].

	===Localitats llimítrofs===		=== Localitats llimítrofs ===
	El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:		El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:
	[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].		[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

	==Història==		== Història ==
	En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra\|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.		En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra\|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
	[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg\|thumb\|250px\|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]		[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg\|thumb\|250px\|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
Llínea 41:		Llínea 41:
	[[File:ErmitaGuadasequies.JPG\|thumb\|250px\|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]		[[File:ErmitaGuadasequies.JPG\|thumb\|250px\|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

	==Administració==		== Administració ==
	{{Alcaldes_Espanya		{{Alcaldes_Espanya
	\| Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet		\| Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
Llínea 69:		Llínea 69:
	}}		}}

	==Demografia==		== Demografia ==
	La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria\|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].		La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria\|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

Llínea 83:		Llínea 83:
	</center>		</center>

	==Economia==		== Economia ==
	Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.		Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

	Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm\|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.		Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm\|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

	==Monuments==		== Monuments ==
	*'''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII\|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX\|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.		* '''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII\|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX\|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.
	*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].		* '''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].
	*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.		* '''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

	==Festes locals==		== Festes locals ==
	*Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.		* Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
	*Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.		* Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

	==Gastronomia==		== Gastronomia ==
	Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou\|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).		Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou\|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

Lluísm en 18:10 25 set 2023

2023-09-25T18:10:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 25 set 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	\|superfície = 3'3 km²		\|superfície = 3'3 km²
	\|altitut = 180 msnm		\|altitut = 180 msnm
	\|població = ~~459~~ hab. (~~2021~~)		\|població = 475 hab. (2022)
	\|densitat = 133,03 hab./km²		\|densitat = 133,03 hab./km²
	\|gentilici = vorassequià/ana		\|gentilici = vorassequià/ana
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|còdic_postal = 46839		\|còdic_postal = 46839
	\|festes = primera semana d'agost		\|festes = primera semana d'agost
	\|alcalde = ~~Carmen Vidal Valles~~ ([[PPCV]])		\|alcalde = Virginia Contreras Caballero ([[PPCV]])
	\|web = [https://www.guadassequies.es Web oficial de l'ajuntament]		\|web = [https://www.guadassequies.es Web oficial de l'ajuntament]
	\|notes = }}		\|notes = }}

Lluísm: /* Administració */

2023-09-25T18:10:07Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 25 set 2023
Llínea 65:		Llínea 65:
	\| Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero		\| Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero
	\| Partit_11 = [[PPCV]]		\| Partit_11 = [[PPCV]]
	\| Alcalde_12 =		\| Alcalde_12 = Virginia Contreras Caballero
	\| Partit_12 =		\| Partit_12 = [[PPCV]]
	}}		}}

Lluísm: /* Administració */

2023-09-25T18:05:49Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 25 set 2023
Llínea 64:		Llínea 64:
	\| Partit_10 = [[PPCV]]		\| Partit_10 = [[PPCV]]
	\| Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero		\| Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero
	\| Partit_11 =		\| Partit_11 = [[PPCV]]
	\| Alcalde_12 =		\| Alcalde_12 =
	\| Partit_12 =		\| Partit_12 =

Lluísm: /* Administració */

2023-09-25T18:04:54Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 25 set 2023
Llínea 63:		Llínea 63:
	\| Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles		\| Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles
	\| Partit_10 = [[PPCV]]		\| Partit_10 = [[PPCV]]
	\| Alcalde_11 =		\| Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero
	\| Partit_11 =		\| Partit_11 =
	\| Alcalde_12 =		\| Alcalde_12 =

Lluísm: /* Administració */

2023-09-25T18:03:28Z

Administració

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 25 set 2023
Llínea 59:		Llínea 59:
	\| Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles		\| Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
	\| Partit_8 = [[PPCV]]		\| Partit_8 = [[PPCV]]
			\| Alcalde_9 = Carmen Vidal Valles
			\| Partit_9 = [[PPCV]]
			\| Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles
			\| Partit_10 = [[PPCV]]
			\| Alcalde_11 =
			\| Partit_11 =
			\| Alcalde_12 =
			\| Partit_12 =
	}}		}}

Lluísm: /* Demografia */

2023-09-25T18:01:37Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 25 set 2023
Llínea 62:		Llínea 62:

	==Demografia==		==Demografia==
	La seua població és de ~~459~~ habitants en l'any [[~~2021~~]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria\|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].		La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria\|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

			<center>
	{\| align="center" {{tablabonita}}		{\| align="center" {{tablabonita}}
	!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica		!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica
	\|-		\|-

	![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[~~2021~~]]		![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]] !! [[2022]]
	\|-		\|-
	\| align=center\| 388 \|\| align=center\| 405 \|\| align=center\| 401 \|\| align=center\| 390 \|\| align=center\| 390 \|\| align=center\| 385 \|\| align=center\| 412 \|\| align=center\| 480 \|\| align=center\| 510\|\| align=center\| 536\|\| align=center\| 444 \|\| align=center\| ~~459~~		\| align=center\| 388 \|\| align=center\| 405 \|\| align=center\| 401 \|\| align=center\| 390 \|\| align=center\| 390 \|\| align=center\| 385 \|\| align=center\| 412 \|\| align=center\| 480 \|\| align=center\| 510\|\| align=center\| 536\|\| align=center\| 444 \|\| align=center\| 475
	\|}		\|}
			</center>

	==Economia==		==Economia==